El dossier

Porcs senglars imparables

S’ha fet l’amo del bosc i ja no li fan por les zones urbanes. El porc senglar s’ha multiplicat sense fre i les mesures per contenir-lo no aturen ni les destrosses als camps ni els accidents de trànsit

EVOLUCIÓ
“Una femella es pot reproduir a partir dels 35 kg, un pes que ara pot aconseguir en quatre mesos”
DESEQUILIBRI
“Podem abatre uns 70.000 exemplars l’any, però en cap cas, podem igualar la taxa de reproducció de l’animal”
TEMOR
“Si la pesta porcina arribés aquí, podria esdevenir un cop mortal per a l’economia de la indústria agroalimentària”

Es mouen habi­tu­al­ment en família i se’ls con­si­dera ofi­ci­al­ment una plaga. I una plaga en expansió, mal­grat les mesu­res pre­ses per evi­tar que es pro­pa­gui. El porc sen­glar s’ha ense­nyo­rit dels espais natu­rals d’arreu del ter­ri­tori i s’apro­xima sense por a pobles i ciu­tats perquè ha com­pro­vat que hi troba sense difi­cul­tats tot tipus de men­jar que l’atrau. Les imat­ges d’aquests ani­mals cap­ta­des a les xar­xes soci­als cam­pant pels car­rers de Cata­lu­nya es van fer habi­tu­als durant el con­fi­na­ment per la pandèmia, i la situ­ació va a més. Qui­nes són les raons que ava­len aquest crei­xe­ment? Els experts coin­ci­dei­xen a dir que es tracta d’un cúmul de fac­tors favo­ra­bles, entre els quals des­taca que no tin­guin cap depre­da­dor natu­ral, que dis­po­sin de molt de men­jar per triar –des dels pro­duc­tes del camp fins a les bos­ses d’escom­bra­ries dels con­te­ni­dors–, que hagin aug­men­tat expo­nen­ci­al­ment els alzi­nars al qua­drant nord-est del país –més arbres, més glans– i que el canvi en deter­mi­nats cul­tius, com el blat de moro, els hagi ofert no només més ali­ment, sinó també refugi. Des de fa vint-i-dos anys, el Depar­ta­ment d’Agri­cul­tura, Rama­de­ria i Pesca de la Gene­ra­li­tat i la Dipu­tació de Bar­ce­lona duen a terme el Pro­grama de segui­ment de les pobla­ci­ons de sen­glar a Cata­lu­nya, que cons­tata que atu­rar l’expansió de l’ani­mal és, avui dia, una feina impos­si­ble. El cap de secció d’Acti­vi­tats Cinegètiques i Pesca Con­ti­nen­tal, Josep Maria López, des­taca que la sobre­a­li­men­tació a l’abast de l’ani­mal influ­eix direc­ta­ment en l’aug­ment del nom­bre de sen­glars: “Una feme­lla està pre­pa­rada per repro­duir-se a par­tir dels 35 kg, un pes que si abans, a la natura, tri­gava uns divuit mesos a asso­lir, ara l’acon­se­gueix en qua­tre mesos.” Cada cade­llada es mou entre les tres i les cinc cries de mit­jana. El 80% parei­xen un cop, que acos­tuma a ser a la pri­ma­vera, però “pot que­dar pre­nyada un segon cop l’any, encara que són situ­a­ci­ons molt excep­ci­o­nals”.

L’ésser humà, doncs, s’ha con­ver­tit en part del pro­blema d’aquesta super­po­blació de sen­glars, en espe­cial en zones urba­nes com Coll­se­rola, on els ajun­ta­ments s’han vist obli­gats a pren­dre mesu­res estric­tes des de fa temps per inten­tar erra­di­car una pràctica equi­vo­cada de domes­ti­cació d’aquests ani­mals sal­vat­ges faci­li­tant-los ali­ments i, al mateix temps, ide­ant sis­te­mes per pro­te­gir els espais d’escom­bra­ries de la fam sal­vatge dels porcs sen­glars. “S’ha acos­tu­mat als resi­dus humans perquè els són molt més fàcils d’acon­se­guir”, recorda López, que afe­geix que dar­rere de les des­tros­ses dels espais per a la brossa, els muni­ci­pis afec­tats sumen també parcs i jar­dins on l’empremta dels ani­mals es deixa notar. “Els ajun­ta­ments han entès que el pro­blema és de tots, i en els dar­rers temps la col·labo­ració entre admi­nis­tra­ci­ons ha estat molt més gran i efec­tiva”, diu.

CON­REUS I PESTA POR­CINA

Lluny de les ciu­tats, els camps agrícoles con­ti­nuen sent el prin­ci­pal res­tau­rant dels porcs sen­glars, per a des­es­pe­ració dels page­sos que saben, per experiència, que si un grup d’aquests ani­mals entra al con­reu no hi dei­xarà ni el record del que hi havia sem­brat. El res­pon­sa­ble de fauna cinegètica del sin­di­cat Unió de Page­sos, Ramon Comes, asse­gura que en deter­mi­na­des zones la presència del sen­glar ha aca­bar con­di­ci­o­nant el pro­ducte que es pot sem­brar. “Fa massa temps que denun­ciem la situ­ació, i aquest any, amb l’obli­gació d’atu­rar la cacera durant els mesos del con­fi­na­ment, vam notar un aug­ment sig­ni­fi­ca­tiu i, en con­seqüència, vam patir més des­tros­ses”, explica. Per a Comes, al crei­xe­ment del nom­bre de sen­glars s’hi ha d’afe­gir una nova amenaça, la d’una pos­si­ble arri­bada de la pesta por­cina afri­cana (PPA) a través d’aquests ani­mals. La PPA ja es va detec­tar el 2018 a Bèlgica i ha anat avançant per ter­ri­tori euro­peu. Afecta tant els sen­glars com els porcs domèstics, i té una mor­ta­li­tat pro­pera al 100%. “Es trans­met pels ani­mals infec­tats, el con­sum de la carn infec­tada, objec­tes con­ta­mi­nats i vehi­cles de trans­port de bes­tiar”, enu­mera Comes. La malal­tia no té con­seqüències per a la salut humana, però des del sec­tor porcí català s’ha alçat la veu d’alarma. “Si arribés aquí podria esde­ve­nir un cop mor­tal per a l’eco­no­mia de la indústria agro­a­li­mentària”, insis­teix el repre­sen­tant del sin­di­cat d’Unió de Page­sos. Des de la Gene­ra­li­tat, ja s’han posat en marxa un seguit d’acci­ons i cam­pa­nyes per cons­ci­en­ciar la població sobre la neces­si­tat d’evi­tar al màxim la trans­missió.

Ramon Comes comenta que les solu­ci­ons que plan­te­gen des de les admi­nis­tra­ci­ons per pal·liar els efec­tes de la plaça del sen­glar són “efec­ti­ves a mit­ges”. “La que dona millors resul­tats són les batu­des dels caçadors, amb qui man­te­nim una bona sin­to­nia, però d’altres com la ins­tal·lació de filats elèctrics que encer­clen el camp i que ens cos­ten molts diners no donen bons resul­tats”, comenta. De fet, page­sos que con­reen blat de moro de la zona de Santa Pau de Girona expli­ca­ven a l’estiu que els sen­glars els tra­ves­sa­ven els tan­cats elèctrics i entra­ven als con­reus, però a l’hora de sor­tir ho tenien més com­pli­cat i es pas­sa­ven hores dins del tros afar­tant-se de les espi­gues i fent encara més mal.

El fràgil equi­li­bri entre l’explo­tació agrícola i la fauna sal­vatge s’ha tren­cat des de fa temps, asse­gura l’agri­cul­tor, i no es mos­tra gaire opti­mista amb una solució a curt ter­mini. “Nosal­tres no volem exter­mi­nar els ani­mals sal­vat­ges, però ara mateix s’estan ali­men­tant a casa nos­tra, del nos­tre jor­nal, i amb els pro­ble­mes que arros­sega el pri­mer sec­tor això no es podrà man­te­nir gaire temps més”, manté, i afe­geix que, com sem­pre, la falta d’inver­si­ons sufi­ci­ents és un mal endèmic. Per aca­bar-ho d’ado­bar, segons explica Comes, el cre­ua­ment entre porcs sen­glars i porcs viet­na­mi­tes que van pas­sar de ser mas­co­tes popu­lars a ser aban­do­nats al bosc “ha donat com a resul­tat cama­des més grans”.

les dades

Aca­ba­des de sor­tir del forn, les dar­re­res dades del pro­grama de segui­ment del sen­glar són pre­o­cu­pants. De la tem­po­rada 2019/20 s’han ana­lit­zat dades cor­res­po­nents a 4.996 batu­des, en les quals s’han caçat 15.781 sen­glars arreu de Cata­lu­nya. El període habi­li­tat per a la caça del sen­glar es va esta­blir entre l’1 de setem­bre i el 29 de març, tot i que els dar­rers mesos va estar con­di­ci­o­nat, i res­trin­git, per les mesu­res con­tra la covid-19. “La den­si­tat del sen­glar al país es manté exces­siva en diver­ses zones, i és reco­ma­na­ble apli­car estratègies de con­trol pobla­ci­o­nal pri­o­rit­zant les actu­a­ci­ons als llocs on les den­si­tats són més altes”, recull l’informe, que en un altre apar­tat es mos­tra encara més clar: “La caça és indis­pen­sa­ble ara mateix, per fre­nar l’aug­ment de den­si­tat del sen­glar.”

I és que pre­ci­sa­ment l’acti­vi­tat cinegètica és al cen­tre del debat sobre el con­trol de la població de sen­glars. Tant des de l’admi­nis­tració com des de la Fede­ració Cata­lana de Caça des­ta­quen que la feina dels caçadors garan­teix man­te­nir un cert equi­li­bri, encara que pre­cari, per evi­tar que l’aug­ment de la presència del porc sen­glar es con­ver­teixi en un major pro­blema. Per aquest motiu, i amb la con­nivència dels dife­rents sec­tors afec­tats, aquest any s’han ampliat les batu­des fora de tem­po­rada per donar res­posta a la demanda d’ajuda per part dels agri­cul­tors afec­tats per la presència dels ani­mals. “L’ampli­ació de mono­cul­tius de rega­diu, com pot ser el del blat de moro, ha con­ver­tit grans exten­si­ons de ter­reny que abans eren de secà en el super­mer­cat par­ti­cu­lar dels sen­glars”, explica Sergi Sánchez, pre­si­dent de la Fede­ració Cata­lana de Caça, que afe­geix el crei­xe­ment dels bos­cos sense man­te­ni­ment i el con­sum de resi­dus del món urbà als motius de la presència cada cop més nom­brosa d’aquests mamífers. Sánchez cal­cula que al país hi pot haver actu­al­ment una població de 300.000 sen­glars. “Mal­grat que l’enve­lli­ment dels caçadors en redu­eix el nom­bre i obliga a inten­si­fi­car l’acti­vi­tat per obte­nir resul­tats sem­blants, mal­grat que entre la tem­po­rada i les batu­des afe­gi­des hi ha com­panys que arri­ben a caçar vui­tanta o noranta dies l’any, només en podem aba­tre uns 70.000 l’any, però en cap cas podem igua­lar la taxa de repro­ducció de l’ani­mal”, espe­ci­fica el repre­sen­tant dels caçadors. De fet, el pre­si­dent qua­li­fica sense embuts l’actual acti­vi­tat cinegètica de “pura escla­vi­tud”. “Som com fun­ci­o­na­ris públics, sense sous ni drets, però amb obli­ga­ci­ons”, asse­nyala, i es queixa que Cata­lu­nya és de les poques comu­ni­tats que encara no ha modi­fi­cat la llei de caça, que data del 1970 i que deriva als caçadors, com a titu­lars d’una àrea pri­vada de caça, la res­pon­sa­bi­li­tat d’haver de res­pon­dre davant les des­tros­ses oca­si­o­na­des pels ani­mals sal­vat­ges. “La urgència de modi­fi­car i actu­a­lit­zar la llei és més que evi­dent”, diu, i pun­tu­a­litza que “no hi ha prou agents rurals que es puguin fer càrrec de la tasca que desen­vo­lu­pen prop del miler de soci­e­tats de caçadors d’arreu del ter­ri­tori”.

“Caçar ens consta molts diners”, afe­geix Sergi Sánchez a la llista de greu­ges, i esmenta dades d’un estudi ela­bo­rat per l’enti­tat: “El cost mitjà per aba­tre un porc sen­glar amb tota la nor­ma­tiva vigent que se’ns aplica és d’uns 1.300 euros que paguem de la nos­tra but­xaca per fer una acti­vi­tat que ens agrada, és cert, perquè és la nos­tra afició, però que també està des­ti­nada a garan­tir el bé comú.” El pre­si­dent de la Fede­ració Cata­lana de Caça es mos­tra taxa­tiu amb les crítiques rebu­des per part dels sec­tors ani­ma­lis­tes, que qua­li­fi­quen l’acti­vi­tat cinegètica com a ine­ficaç per con­tro­lar la plaga del sen­glar i que dema­nen afron­tar el pro­blema des de dife­rents àmbits, prin­ci­pal­ment el de tro­bar una vacuna que redu­eixi la fecun­di­tat dels ani­mals. “Coin­ci­dim que el pro­blema està lluny de ser resolt, però és obvi que l’acti­vi­tat cinegètica està fent bé la seva feina”, cons­tata. Final­ment, per aca­bar-ho d’ado­bar, la comer­ci­a­lit­zació de la venda de carn de porc sen­glar tam­poc ha tin­gut una res­posta entu­si­asta per part ni de la res­tau­ració ni del con­su­mi­dor. A banda dels estric­tes con­trols sani­ta­ris que han de pas­sar els ani­mals aba­tuts, segons explica Sergi Sánchez, hi ha molts pocs escor­xa­dors que es facin càrrec de la carn “per aca­bar pagant-la a 30 cèntims el quilo”.

L’any 2017 dife­rents enti­tats eco­lo­gis­tes i ani­ma­lis­tes del país van posar en marxa una cam­pa­nya que, amb el nom de La veri­tat de la cacera, asse­nya­lava els ris­cos que repre­sen­tava aquesta acti­vi­tat, pro­po­sava alter­na­ti­ves que no com­por­tes­sin l’exter­mi­nació de la fauna i denun­ci­ava el tracte de favor, al seu enten­dre, que històrica­ment l’admi­nis­tració havia donat als caçadors. Amb el lema de la pro­tecció i de la defensa de la natura i de la bio­di­ver­si­tat, aquests col·lec­tius van ser els pri­mers a cele­brar la posada en marxa aquell mateix any d’un pro­jecte pio­ner al món d’este­ri­lit­zació de sen­glars. L’estudi, a càrrec d’un grup d’inves­ti­ga­dors de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona diri­gits per Manel López Bejar, tenia com a camp d’acció els ani­mals que es movien per zones urba­nes i periur­ba­nes del Vallès Occi­den­tal, a l’entorn del parc natu­ral de Sant Llo­renç del Munt i l’Obac.

UNA PRI­MERA VACUNA

Segons va expli­car lla­vors Bejar, “la vacuna crea uns anti­cos­sos per enga­nyar l’hor­mona que pro­pi­cia la repro­ducció, tant en mas­cles com en feme­lles”. Aquesta situ­ació inu­ti­lit­zava el desig sexual dels ani­mals, la recerca de ter­ri­to­ris per a la repro­ducció i les seves neces­si­tats nutri­ci­o­nals, motius pels quals els ani­mals s’apro­pa­ven a les zones urba­nes oca­si­o­nant tot tipus de pro­ble­mes. El 2018, una pri­mera ava­lu­ació de la vacuna va anun­ciar que els porcs sen­glars de la zona del Vallès Occi­den­tal s’havien reduït nota­ble­ment. Avui, en el ter­cer any del pro­jecte els resul­tats, segons Bejar, són prou satis­fac­to­ris. “Podem asse­gu­rar que la immu­no­con­tra­cepció és efec­tiva tant en mas­cles com en feme­lles. Com més jove és l’ani­mal, més per­dura l’efecte con­tra­cep­tiu, de manera que en ani­mals pro­pers a la puber­tat podrien ser con­tra­cep­ci­o­nats de forma defi­ni­tiva amb una sola injecció”, exposa l’expert, que pre­cisa que en sen­glars adults i que ja s’han reproduït, però, la vacu­nació s’hau­ria de repe­tir de forma periòdica per garan­tir una major efec­ti­vi­tat, cada any o cada dos anys. La vacuna, tal com insis­teix el pro­fes­sor, s’ha tes­tat en ani­mals urbans i periur­bans, que són els que gene­ren poten­ci­al­ment més con­flic­tes i acci­dents interac­tu­ant amb els humans. “A més, actuen com a tampó per evi­tar l’entrada de nous ani­mals des del medi obert, i la falta de repro­ducció limita el con­tacte entre ani­mals, per la qual cosa per­met con­tro­lar sanitària­ment millor les pobla­ci­ons”, diu.

Pre­gun­tat pels prin­ci­pals esculls a resol­dre per asse­gu­rar la màxima efec­ti­vi­tat en el con­trol del sen­glar i evi­tar que la situ­ació s’agreugi, Manel López Béjar coin­ci­deix amb la resta de pro­fes­si­o­nals con­sul­tats que no hi ha una única solució. “Les prin­ci­pals difi­cul­tats radi­quen a desen­vo­lu­par plans inte­grals de gestió. No exis­teix una eina que indi­vi­du­al­ment per­meti reduir sig­ni­fi­ca­ti­va­ment l’impacte, ni tan sols l’eli­mi­nació del màxim nom­bre d’ani­mals, ja que fins ara no ha fun­ci­o­nat”, i afe­geix que “ha de ser una com­bi­nació de mesu­res que depe­nen de la cons­ci­en­ci­ació ciu­ta­dana (no donar de men­jar a la fauna sal­vatge), l’ade­quació del mobi­li­ari urbà i la pro­tecció d’espais que ser­vei­xen de fonts d’ali­ment; a més, si es donen les cir­cumstàncies, la immu­no­con­tra­cepció pot ser un com­ple­ment molt ade­quat”.

L’EST DE CATALUNYA, ON N’HI HA MÉS

De senglars, se’n poden trobar pràcticament arreu de Catalunya, tot i que segons els estudis fets sobre el territori són pràcticament inexistents a la majoria de comarques de Lleida i a les Terres de l’Ebre. La major densitat d’aquests animals, però, es concentra al quadrant est del país. Segons les darreres dades facilitades per la Generalitat, la densitat màxima es troba a l’Alt Empordà, amb un nombre de 15 senglars per quilometre quadrat, seguit per de les Guilleries-Savassona, el Montseny i la Zona Volcànica

de la Garrotxa, on s’han enregistrat densitats d’entre 12 i 13 senglars per quilòmetre quadrat. A l’altre costat de la balança se situen els espais de la Segarra, els Ports de Tortosa-Beseit, l’Alt Pallars i el Cadí, amb densitats de senglars que no superen els 3 exemplars per quilòmetre quadrat.

MÉS DE 3.200 ACCIDENTS AQUEST 2020

La presència d’animals salvatges a les zones urbanes provoca un nombre creixent d’accidents de trànsit a les carreteres. Des del Servei Català de Trànsit, no es discerneix entre l’espècie d’animal que provoca l’accident, però se sap que la gran majoria –més del 80%– correspon als senglars. El 2018 hi va haver un total de 3.618 accidents al país, amb 226 ferits lleus i 11 de greus. El 2019 es va arribar als 4.278, amb 244 ferits lleus i 11 de greus. Aquest 2020, sense haver-se tancat les xifres, s’han comptabilitzat 3.260 accidents, amb 155 ferits lleus, 6 de greus i 1 mort.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.