Si hi ha tipus d’interès baixos, és més fàcil pagar préstecs, s’anima el consum i això genera més demanda de diner, que al seu torn augmenta la inflació, que vol dir que els preus pugen perquè hi ha més diners circulant competint per comprar béns i serveis. Seguint aquest principi, tradicionalment, el Banc Central Europeu (BCE) –que té la missió de mantenir la inflació, és a dir, l’augment generalitzat dels preus en un termini determinat al voltant del 2% anual–, encaria l’interès que demanava a la banca per deixar-li diners quan veia que n’hi havia massa circulant.

Però quan no hi ha consum, els preus no pugen per molt que els tipus d’interès baixin. Des del març del 2016, el tipus del BCE està al 0% i l’IPC català del 2020 va ser del -0,4%, quan la inflació catalana era el 2000 del 4,2%, amb un interès oficial del 4,25%