Embolic europeu
Enmig d’una pandèmia global i amb l’adeu de Merkel, líder indiscutible, Europa ha encetat un nou any en què la marxa del Regne Unit ja és definitivament un fet, a França hi haurà eleccions i continua la guerra d’Ucraïna
Europa comença l’any 2022 amb nous reptes i també amenaces. Si el 2021 l’actualitat va estar protagonitzada per la marxa del Regne Unit, aquest any està marcada per l’adeu de la cancellera Angela Merkel després de setze anys ininterromputs al poder. La veterana política alemanya també ha estat clau en la construcció i consolidació de la Unió Europea durant els darrers anys.
Qui portarà ara la veu cantant a Brussel·les? Amb el Regne Unit desubicat i amb un canceller que pràcticament acaba d’estrenar el càrrec, el president francès, Emmanuel Macron, sembla cridat a ser un dels nous líders europeus. A França, s’ha erigit com un dels ferms lluitadors dels antivacunes, a qui fins i tot ha amenaçat de fer-los la vida impossible. Abans de poder ser una de les figures polítiques europees destacades dels propers anys, Macron haurà de guanyar unes presidencials a les quals encara no s’ha presentat com a ferm candidat. La dreta conservadora, liderada ara per una dona, Valérie Pécresse, amenaça de fer-li ombra. Exministra amb Sarkozy, Pécresse és una de les candidates més fortes, amb el permís de l’extrema dreta, liderada per Marine Le Pen (que en les darreres eleccions va aconseguir arribar a la segona volta), i un nou jugador, Éric Zemmour, periodista i tertulià d’extrema dreta que ha irromput amb força en la precampanya. El seu partit porta el nom de La Reconquesta i té un discurs antiimmigració.
Precisament, l’arribada de migrants tornarà a ser un dels reptes a què s’haurà d’enfrontar Europa en el propers mesos, amb milers de persones trucant a les portes de Polònia i d’altres estats, com ara Lituània, i que s’han vist immersos en els darrers mesos en una crisi migratòria propiciada per l’arribada massiva de persones provinents de Bielorússia, la nova manera de pressionar la Unió Europea que ha trobat Aleksandr Lukaixenko. L’arribada de migrants a Europa arriba als nivells previs a la pandèmia, amb la Mediterrània novament com a focus. Gairebé 200.000 migrants i refugiats van arribar el 2021 a països de la Unió Europea, segons un balanç de l’agència Frontex que situa la Mediterrània central novament com a ruta més transitada.
Un dels conflictes que Europa mira amb preocupació és la guerra entre Ucraïna i Rússia que es lliura des de fa set anys, però que en els darrers mesos ha anat incrementant intensitat sobretot per les maniobres de més de 100.000 soldats russos prop de la frontera ucraïnesa. El suport del president dels Estats Units, Joe Biden, a Ucraïna no ha fet res més que tensar una mica més les relacions entre Washington i Moscou. Els Estats Units són fidels aliats d’Ucraïna i ja han alertat el president rus, Vladimir Putin, que no permetran una invasió en territori ucraïnès. Mentre alguns han marxat, com el Regne Unit, d’altres es deleixen per entrar a la Unió Europea. Aquest any, però, sembla que tampoc serà el seu torn.
L’ANY DE LA RECUPERACIÓ
Serà el 2022 l’any de la recuperació? La Unió Europea s’enfronta a la tasca de desplegar amb èxit el fons de recuperació de 800.000 milions d’euros amb què vol rellançar l’economia després de l’esclat de la pandèmia. Amb la majoria dels plans nacionals aprovats, els estats membres hauran de passar durant el 2022 els primers exàmens de les reformes i inversions promeses a Brussel·les per anar desbloquejant els trams d’ajudes, un desafiament sense precedents per al bloc. La posada en marxa del fons de recuperació coincideix amb un moment d’enlairament de la recuperació econòmica encara que amenaçada per la inflació i l’actual crisi de subministraments que, encara que es consideren com a temporals, desperten temor a Brussel·les.