El dossier

Buscant la consolidació del Brexit amb un Johnson cada cop més afeblit

El Regne Unit lluita per trobar el seu lloc després de la sortida de la Unió Europea. En plena pandèmia, el balanç econòmic, de moment, és fluix, i les tensions polítiques creixen. El primer ministre es troba a la corda fluixa

El primer any de Brexit no ha estat un passeig triomfal. El Regne Unit deixava formalment la Unió Europea el 31 de gener del 2021, en ple esclat d’una de les onades de la pandèmia. És cert que les condicions a què s’ha hagut d’enfrontar Londres no s’havien previst ni entre els més pessimistes, però el fet que hagin escassejat productes com ara la benzina ha posat en alerta fins i tot els més acèrrims defensors del Brexit.

La desvinculació de Brussel·les ha comportat que hagin entrat en vigor nous protocols a les duanes, fet que ha provocat que milers de productes quedin encallats als ports anglesos. Les noves normes també han suposat un enduriment per a les persones que no tenen passaport britànic, motiu pel qual moltes empreses s’han trobat amb falta de personal. Les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística asseguraven que un milió de persones havien abandonat el país en els darrers mesos a causa d’aquest enduriment de les condicions per viure i treballar al Regne Unit. El Brexit i la pandèmia els han obligat a marxar.

D’altra banda, a la crisi econòmica i logística –que el govern britànic confia que vagi afluixant en els propers mesos– s’hi suma una crisi política i social. Els partidaris de marxar de la Unió Europea viuen, la majoria, en ciutats de menys de 100.000 habitants, on la vinculació amb Brussel·les quedava lluny i era vista de manera negativa. El discurs dels brexiters –que clamaven perquè el Regne Unit recuperés la sobirania i no depengués de la Unió Europea– va calar amb molta força sobretot a les zones rurals del país. En canvi, a Londres i en altres grans ciutats, el resultat va ser molt diferent.

Amb un Johnson cada vegada més afeblit i a la corda fluixa per diverses escàndols, el país s’enfronta al segon any de la seva aventura en solitari i als recels que ha suposat la sortida de la Unió Europea a les diferents nacions del país: Escòcia ja proposa un nou referèndum d’independència per al 2023, després que moltes veus s’hagin alçat en contra de la decisió de marxar, ja que els resultats a Escòcia van demanar el contrari. Paradoxalment, la independència podria ser per a ells la nova porta d’entrada al club europeu. L’altre focus de tensió política se situa a Irlanda del Nord. El fet de tornar a establir fronteres a l’illa ha revifat vells conflictes i ha comportat que s’hagin produït diverses onades de violència. Parlar de fronteres i de nous controls a les duanes ha suposat tornar enrere, als temps entre els partidaris d’una reunificació de l’illa, els proirlandesos, i els qui consideren que els acords del Brexit, majoritàriament probritànics, són massa febles i que s’haurien d’endurir a la zona de l’Ulster. La situació en aquestes dues zones del país reflecteix les complexes conseqüències que està suposant haver marxat de la Unió Europea.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)