CONCHITA PEÑA DEGANA DEL COL·LEGI OFICIAL DE TREBALL SOCIAL DE CATALUNYA
“Als CAP fan falta més treballadors socials”
Un dia arriba una persona al CAP perquè somatitza un malestar emocional. El metge no diagnostica, no hi ha una base orgànica i demana la intervenció del treballador social de l’equip, perquè ho valori. Ell, a través de l’entrevista, la seva eina de diagnòstic, detecta que la persona que ha demanat ajuda està a punt de claudicar, desbordada pel paper de cuidadora principal d’un familiar dependent. Si se li aconsegueix l’ajuda perquè dos dies a la setmana quedi alliberada, la seva salut pot fer un tomb a millor.
El sistema de salut públic no s’esgota en els perfils professionals del metge i la infermera. També hi ha els treballadors socials que treballen als CAP, als hospitals i als sociosanitaris. I també demanen més recursos, i visibilitat. Conchita Peña, degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), diu: “Els usuaris ens coneixen, però ens vinculen només a la tramitació d’ajuts, i ens venen a veure quan tenen una necessitat molt concreta.” Els treballadors socials sanitaris, però, tenen una formació específica i són –o haurien de ser– peces clau. “Estem dins del sistema de salut des de fa més de quaranta anys per aconseguir una atenció integral de la persona: què és allò que està en l’òrbita social i que acaba afectant la salut de les persones? I a l’inrevés: quins són els factors de salut que impacten en la vida o la participació social de les persones i les seves famílies?”
La covid els ha fet encara més necessaris. “S’han fet molt bones intervencions. I tampoc s’ha fet visible.” Continua: “La pandèmia s’ha caracteritzat per la necessitat de fer aïllament i s’han detectat moltes situacions de vulnerabilitat habitacional, precarietat, pobresa, entorns estructurals desfavorables. Hi havia persones sense llar, o que sí en tenien però sense les necessitats bàsiques cobertes, d’alimentació, de neteja. Fèiem detecció, amb els equips mèdics. I així vam tenir a Barcelona els hotels salut, que es van desplegar amb mirada social i no com una extensió hospitalària. Els treballadors socials també vam tirar endavant el suport emocional telefònic a persones que estaven soles a casa i que eren derivades als equips de salut mental –no som psicòlegs– si es detectava una conducta de risc.”
A l’atenció primària hi hauria d’haver un treballador social en cada equip mèdic [en un CAP n’hi pot haver més d’un]. “El problema és que no és així, i de vegades hi ha un treballador social per a tota una àrea bàsica de salut [divisió territorial que pot incloure diversos CAP].” “L’assistència primària està patint i necessita més recursos, i la presència dels treballadors socials està molt per sota del que cal. Fan falta més treballadors socials als CAP. Tot i que els últims anys hi ha hagut la voluntat per part de Salut d’empoderar-nos i hem aconseguit una mica més de recursos, la prioritat continuen sent els metges i les infermeres. Amb una visió integrada de les esferes sanitària i social, el treballador social hauria de ser el professional de referència, fent de frontissa.”