El dossier

Guerra total

La pluja d’acer russa ja està en marxa: una ofensiva militar contra Kíiv i les principals ciutats ucraïneses. Rússia multiplica els bombardejos i Zelenski denuncia que aquests dies ja han mort més de 2.000 civils

ÈXODE
Un milió de persones ja han abandonat Ucraïna, segons les Nacions Unides
VOLODÍMIR ZELENSKY
“Amb nosaltres, la Unió Europea es fa més forta. Sense la Unió Europea, Ucraïna està sola. Demostrin que no ens deixaran caure”

El conflicte a l’est d’Europa ja és una guerra total. Bombardejos, tancs, ciutats parcialment destruïdes i una gran multitud de persones fugint d’Ucraïna a la recerca d’un lloc més segur per a ells i les seves famílies. Segons les Nacions Unides, aquesta xifra es podria aproximar al milió de persones, tot i que fa poc més d’una setmana que han començat els atacs de l’exèrcit rus. Aquest és ara mateix el retrat de la guerra. Rússia mostra un potencial de destrucció immens, mentre que l’exèrcit ucraïnès malda per resistir a les principals ciutats. Davant d’aquest escenari, els dos països han pactat un corredor humanitari per tal de poder evacuar civils. Tot i aquestes converses, Rússia ha continuat els atacs, que fins i tot han afectat la central nuclear de Zaporíjia, on es va provocar un incendi que la matinada de divendres va encendre totes les alarmes.

En els darrers dies s’ha començat a entreveure l’estratègia de guerra russa, que va des d’assetjar la capital del país, Kíiv, fins a començar una ofensiva pel sud que deixaria Ucraïna sense sortida al mar Negre. De fet, Rússia ja es va annexionar la península de Crimea el 2014, una zona igualment estratègica. Una de les ciutats on lluiten els russos és Kherson, de 300.000 habitants, amb una ubicació clau, ja que hi passa el riu Dnièper, que travessa Ucraïna de nord a sud i que té la seva desembocadura al mar Negre. Odessa també és un dels objectius de Putin. Tot i l’avanç evident de l’exèrcit rus, la resistència ucraïnesa és dura. Fa més d’una setmana que els combats es van iniciar i, de moment, i a l’hora de tancar aquesta edició, Kíiv no havia capitulat.

Aquesta situació no és la que esperaven Putin i els seus estrets assessors. Tot i la resistència, Moscou no pensa aturar l’atac. El ministre d’Afers Exteriors rus, Sergei Lavrov, en declaracions a la televisió estatal russa, assegurava: “Seguirem amb la guerra fins al final.” El fet que Occident hagi respost en bloc, gairebé sense fissures, i que hi hagi hagut reaccions molt dures, com ara la d’Alemanya –ha abandonat la neutralitat que havia imperat en les seves polítiques exteriors des de la Segona Guerra Mundial–, demostra la posició d’Occident davant l’ofensiva del Kremlin.

unió europea

De fet, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, demanava a principis de setmana poder entrar al club europeu. És una demanda insòlita d’un país que es veu tenallat per la superioritat armamentística d’un veí al qual ara no pot aturar els peus de cap manera. En un discurs emotiu, dirigit al Parlament Europeu, el president ucraïnès demanava a Brussel·les que no deixi sol el seu país. “Estem lluitant per ser membres d’Europa en igualtat de condicions. Amb nosaltres, la Unió Europea es fa més forta. Sense la Unió Europea, Ucraïna està sola. Demostrin que no ens deixaran caure”, demanava Zelenski a través d’una videoconferència des de l’assetjada Kíiv. De fet, la crisi oberta a Ucraïna, ara convertida en guerra, rau en els desitjos d’una bona part de la societat ucraïnesa per formar part d’Europa i deixar enrere la influència soviètica. D’aquí neixen les dues revoltes –la que es va anomenar Revolució Taronja el 2004 i les protestes a la plaça Maidan que van començar el desembre del 2013– que han sacsejat el país durant les dues darreres dècades i que han suposat un enfrontament dins la societat ucraïnesa. De fet, va ser la negativa de Víktor Ianukóvitx, polític prorús, de signar l’acord d’associació amb la Unió Europea el que va desencadenar les protestes de l’Euromaidan.

El procediment d’admissió segons l’article 49 del Tractat de Lisboa de la Unió Europea acostuma a ser llarg i complicat. Les negociacions per poder entrar al club europeu poden durar molts anys. Turquia hi està negociant des del 2006, però va sol·licitar l’adhesió el 1987 i el seu cas, precisament, es troba en un punt mort. Montenegro també està negociant la seva adhesió des del 2012 i Sèrbia, des del 2014. Macedònia del Nord i Albània també són candidates a formar-ne part. Ucraïna, si fos el cas, hi hauria d’entrar a través d’un procediment especial.

el paper de la xina

Fins ara, la Xina ha optat per una posició de relativa ambigüitat. Responsabilitza els EUA i l’OTAN del conflicte, per no haver respost a les “legítimes preocupacions de seguretat” russes i no condemna la invasió. Tot i això, i tenint en compte la línia política que ha seguit la Xina al llarg els darrers anys, sembla complicat que ara mateix doni suport explícit a Putin. Hi ha països que sí que ho han fet, però el perfil d’aquests estats demostra la seva solitud. És el cas de Síria, aliat històric de Moscou. El règim de Bashar al-Assad ha estat un dels més beneficiats durant els darrers anys de la intervenció de Rússia en el seu conflicte, en què Putin va jugar un paper decisiu perquè Al-assad acabés guanyant la guerra. El president veneçolà, Nicolás Maduro, també ha donat suport explícit a la Rússia de Putin, com també ho han fet Cuba i la Nicaragua de Daniel Ortega, l’Iran –acèrrim enemic dels EUA– i Eritrea. Bielorússia és, però, qui més suport està donant al Kremlin. A aquest territori ja s’hi havien desplaçat 30.000 militars russos setmanes abans de la invasió a Ucraïna. El president bielorús, Aleksandr Lukaixenko –que ostenta el poder des del 1994–, és actualment un dels socis més fidels de Putin des que Moscou el va ajudar a sufocar les revoltes, l’estiu del 2020, d’una part de la societat del país que l’acusava de cometre frau en les eleccions presidencials.

CRISI DE REFUGIATS

El dels milers d’ucraïnesos que es veuen assetjats per l’enemic rus i que fugen cada dia del país s’està convertint en un dels èxodes més importants d’Europa des de fa dècades. Formen corrues de gent, deixen famílies trencades –els homes d’entre 18 i 60 anys tenen prohibit sortir del país per si han de ser cridats a files– i arriben sense parar a països propers com Polònia, Moldàvia, Hongria, Romania i Eslovàquia. Mentrestant, al món, i també a Catalunya, la solidaritat amb la situació dels ucraïnesos ha portat moltes associacions, i també particulars, a mobilitzar-se per poder recollir roba d’abric, menjar i medicaments.

cop a l’economia

L’objectiu d’Europa d’asfixiar l’economia russa i de deixar Putin sense finançament i sense el suport dels oligarques sembla que s’està aconseguint, perquè ja s’estan veient els efectes de les sancions.

La borsa russa continua tancada, de moment, per intentar evitar una caiguda històrica. A més, el ruble s’ha desplomat fins a un 30% els últims dies i els tipus d’interès estan disparats.

‘Kíiv’ en lloc de ‘Kíev’

A partir d’aquest número, La República es referirà a la capital d’Ucraïna amb el nom de Kíiv. Tradicionalment, en català s’havia optat per Kíev, que és la transcripció de la forma russa al nostre alfabet. Kíiv, en canvi, és la forma que Ucraïna va adoptar com a oficial el 1995 i que l’ONU va avalar, i es correspon a la transcripció en català del nom en ucraïnès. Amb aquest gest, La República s’afegeix a la iniciativa d’altres mitjans de comunicació i expressa la seva solidaritat amb la ciutadania de Kíiv i de tot Ucraïna

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)