Salut

Un mal sobtat

Sembla que la grip d’aquesta temporada serà com la de la passada, és a dir, més dura del que és habitual. Davant aquesta infecció, si no ens hem vacunat, la solució és ben coneguda: repòs i tractament dels símptomes

TERMINIS
Podem transmetre el virus de la grip sense saber que el tenim una setmana abans que n’apareguin els símptomes. Entre els infants, la capacitat d’infectar-se és superior

La grip és una infecció que mai falta a la cita hivernal. A Catalunya arriba sobretot entre els mesos de desembre i gener, i acaba cap al març. En una temporada normal, l’epidèmia s’accentua quan els infants tornen als col·legis i als instituts, després de les vacances nadalenques. La grip fa aquest cicle: comença als centres educatius, continua a les famílies i acaba a les llars d’avis.

El virus de la grip afecta sovint entre un 25% i un 50% de la població, tot i que només entre un 10% i un 20% necessita atencions mèdiques. Tal com va explicar el doctor Antoni Trilla, cap del servei d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, en una entrevista amb la periodista Mercè Miralles [vegeu La República del 20 al 26 d’octubre del 2018], si no hi ha grans canvis, la grip d’aquesta temporada serà molt semblant a la de l’any passat.

És a dir, que en principi hauria de ser una grip dolenta, amb un nombre de casos molt alt i amb un nombre de persones que hauran d’ingressar a l’hospital també molt elevat. Ara bé, com que la temporada passada la grip ja va infectar molta més població del que és habitual, llavors és possible que ara hi hagi una certa defensa immunitària més estesa i que, al capdavall, no hi hagi un nombre tan elevat d’infectats.

La grip és una malaltia respiratòria aguda causada pels virus de les soques A, B i, en menys mesura, la C, dins de les quals hi ha molts subtipus. És una infecció que preocupa perquè el virus és molt variable: muta any rere any i, per aquest motiu, afecta molta població. També repercuteix en la mortalitat, tot i que molts cops l’augment s’explica no per la grip en si mateixa, sinó per les complicacions associades, sobretot entre la gent gran. Amb tot, la taxa de letalitat de la grip per cada 100 casos acostuma a ser inferior al 0,5%.

Com que el virus varia any rere any, haver passat la grip ens protegeix de la soca específica que ens va infectar, però no de les altres que hi ha en circulació o que han mutat. És molt difícil passar la grip dos cops la mateixa temporada, però no any rere any.

El virus de la grip té dues proteïnes en la coberta: l’hemoaglutinina (H) i la neuraminidasa (N), que són les que varien i permeten al virus amagar-se temporalment del nostre sistema immunitari. Hi ha 16 subtipus de la proteïna H i 9 de l’N, de manera que les combinacions són grans.

Els especialistes parlen d’epidèmia quan el nombre de casos en un territori i temps determinat supera l’esperat. El terme pandèmia es reserva a qualsevol infecció que s’escampa arreu del món i que afecta centenars de milers de persones en països diferents. La tuberculosi i la malària, i també la sida, estan considerades pandèmies.

Les pandèmies de grip acostumen a arribar cada 24 o 25 anys. En el segle XX, en vam passar tres: la grip espanyola del 1918-1919, que va ser la pitjor de la història des que es té registre; la grip asiàtica del 1957-1958; i la grip de Hong-Kong del 1968-1969. El virus que va causar aquesta tercera pandèmia encara està en circulació.

GRIP O REFREDAT?

És fàcil que confonguem la grip amb el refredat, però hi ha alguns signes que, en principi, ens permetran distingir una infecció de l’altra. El principal, com explica el doctor Trilla en l’esmentada entrevista, és que si agafem la grip ens sentirem com si ens hagués atropellat un autobús.

Hi ha altres signes, però. La grip té un inici sobtat, amb febre alta o molt alta, amb mal de cap i muscular, esgarrifances, pèrdua de gana, fatiga, dolor de gola, tos seca i irritació ocular. En canvi, no acostuma a haver-hi mocs. De vegades hi ha alguns símptomes intestinals com nàusees, dolor abdominal i diarrea. Entre els nens i la gent gran sí que apareix congestió nasal.

En canvi, el refredat no comença de cop ni acostuma a provocar febre alta. Si ens constipem no patirem dolor muscular ni esgarrifances. No perdrem la gana. Tindrem mocs, però no hi haurà irritació ocular i no tindrem tos seca.

La infecció es transmet de persona a persona molt fàcilment a través de la tos i dels esternuts, però hi ha d’haver una proximitat inferior a un metre, perquè les gotetes no queden suspeses a l’aire i perquè ens infectin han d’entrar en contacte amb les mucoses del nas, de la boca o dels ulls.

També ens podem contagiar per entrar en contacte amb alguna superfície contaminada amb el virus i tocar-nos després el nas o els ulls. Per això és convenient desinfectar-se o rentar-se sovint les mans quan hi ha virus de la de grip en circulació. Una manera fàcil d’adquirir la infecció, com queda dit, és fregar-se els ulls amb les mans. El virus de la grip pot sobreviure en una superfície fins a 48 hores; o més, si la temperatura és molt baixa.

El període d’incubació, és a dir el temps durant el qual estem infectats però no hem desenvolupat els símptomes típics, és llarg. Aquí rau el gran poder infectiu del virus: és possible transmetre’l abans que ens sentim malament. Els adults poden contagiar la grip fins a una setmana abans de desenvolupar-ne els símptomes i també una setmana després d’haver-la passat. Els infants tenen una capacitat infectiva superior, de fins a quinze dies abans i després de la malaltia pròpiament dita.

La infecció comença quan l’hemoaglutinina que recobreix el virus es fixa en uns receptors de l’epiteli respiratori. El virus inflama i mata aquest epiteli. Llavors, necessita només entre quatre i sis hores per replicar-se i, a partir d’aquí, s’estén molt ràpidament.

Al principi, les molèsties respiratòries poden ser moderades, amb mal i picor al coll, tos seca i congestió nasal en alguns casos. Després la tos es fa intensa i pot anar acompanyada en alguns casos d’esputs mucosos. Rarament hi ha ronquera o mal darrere l’estèrnum. El mal de cap apareix després de la febre.

A l’inici de la grip també hi ha una pèrdua de gana i dolors musculars que afecten generalment l’esquena i les extremitats, sobretot quan un s’estira al llit. Els símptomes més molestos de la grip duren entre tres i quatre dies, tot i que els respiratoris es poden allargar fins a vuit.

Les persones convalescents de la grip es poden sentir desganades o astèniques durant algunes setmanes, un quadre que és més freqüent entre les dones de mitjana edat.

La grip s’ha de cuidar i no ens hem de fer els valents, perquè es pot complicar. Complicacions que poden ser respiratòries, com ara una pneumònia o l’agreujament d’alguna malaltia pulmonar anterior.

La pneumònia vírica pot tenir conseqüències fatals, però si és bacteriana és més fàcil de tractar perquè es poden utilitzar antibiòtics. Aquesta classe de pneumònies poden aparèixer quinze dies després de passada la grip. Les complicacions que no tenen a veure amb l’aparell respiratori són molt rares.

TRACTAMENT

La cura de la grip és ben coneguda: cal deixar actuar el nostre sistema immunitari. Per tant, s’ha de descansar –ja que això ajuda molt a la ràpida resolució dels símptomes i a la prevenció de les recaigudes– i, en tot cas, prendre fàrmacs per alleugerir els símptomes, com paracetamol i ibuprofèn. No convenen tant els medicaments que contenen cafeïna i efedrina, tret que els aconselli algun professional. Cal evitar els esforços i beure molt de líquid.

Els antibiòtics són inútils, com passa sempre que l’agent infecciós és un virus. El metge, en tot cas, els receptarà si veu que hi ha risc d’alguna complicació d’origen bacterià.

Un cop passats un o dos dies des que la temperatura corporal hagi tornat a la normalitat podrem reprendre les nostres activitats quotidianes. Al capdavall, és el que sempre s’ha dit: una grip amb tractament dura una setmana. I si no, set dies. Ara bé: com s’ha dit abans, l’astènia es pot allargar alguns dies més, de vegades setmanes.

L’eficàcia dels antivírics està en relació directa amb el seu ús durant els dos primers dies des de l’aparició dels símptomes. Aquests productes produeixen una millora moderada dels símptomes i escurcen la malaltia un o dos dies. Tanmateix, hi ha alguns antivírics que els especialistes examinen amb recel perquè els consideren responsables de l’aparició de virus de la grip resistents.

Ara per ara, la vacuna contra la grip és la millor eina preventiva contra la infecció. La seva eficàcia depèn del grup d’edat i de risc. Aquesta vacuna acostuma a començar a administrar-se a finals de novembre.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)