Música

TOMÀS GRAU

DIRECTOR DE L'ORQUESTRA SIMFÒNICA CAMERA MUSICAE

“Vull trobar la meva excel·lència fora de l’OCM”

Tomàs Grau, que fa quinze anys que lidera l’OCM, diu que és el moment de trobar la seva quota de reconeixement a fora

COL·LABORACIÓ
“Cal treballar amb altres batutes i solistes internacionals, que aporten aire fresc i ens fan sortir de la rutina”
MÉS ENLLÀ
“És el moment de trobar les meves pròpies quotes d’excel·lència fora de l’OCM”

Tomàs Grau és el director titular i artístic de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae. La feina ben feta i el talent l’han catapultat al cim de la clàssica, però la pandèmia l’ha fet aturar i reflexionar sobre el camí fet durant aquests quinze anys.

Van publicar la programació 2020/21 en ple confinament, cosa que sembla ben bé una declaració d’intencions.
Sí, era una declaració d’intencions en tota regla. Ens va semblar que publicar la pròxima temporada de l’Orquestra Camera Musicae (OCM) quan tot era tan incert demostrava la nostra posició i era una demanda de positivisme.
Decidir una programació general com la del quinzè aniversari és una part important de la seva feina, però com a director musical el seu vessant és un altre.
Són dos barrets: el de director titular, que em fa estar només per la música, i el de director artístic –decidir el repertori, els solistes convidats, l’equip de músics, planificar a llarg termini quins són els objectius. Cal trobar el balanç entre les dues figures i treballar amb altres batutes i solistes internacionals, que aporten aire fresc i ens fan sortir de la rutina.
Aquest grau de compromís fa que, en determinats moments, Tomàs Grau no es pugui desvincular de l’OCM.
És difícil trobar l’equilibri entre el Tomàs Grau director d’orquestra, que és el que soc perquè he estudiat per a això, i el Tomàs Grau director artístic, que és qui fa la feina de gestor cultural. És el moment de trobar les meves pròpies quotes d’excel·lència fora de l’OCM.
Com ens podem enfrontar a l’art com a músics del segle XXI?
Un músic ha de ser una persona preparada i polifacètica. En el segle XIX, si un pintor increïble no sabia trobar el marxant que vengués els seus quadres, estava perdut. Ara cal saber crear un bon perfil a LinkedIn o tenir un compte d’Instagram atractiu. Som en el segle XXI i ens hem d’aprofitar de la tecnologia, precisament perquè el nostre públic és darrere la pantalla.
Ara estem abocats a la immediatesa. Com es manté l’atenció del públic?
Com a director musical, trobo moltes referències en el concepte d’unitat de la fenomenologia musical de Celibidache. Cal aconseguir que la consciència estigui únicament i exclusivament dedicada a la música durant un concert. Això suposa una experiència sublim. Quan la consciència s’interromp, el cervell es destorba i se’n va cap a altres direccions. Per mi, aquest concepte de Celibidache representa la finalitat més gran d’un director: trobar la unitat de cada obra, de cada concert, de cada temporada.
Hi ha la por que les xarxes socials com a noves plataformes de reproducció musical acabin desplaçant la música en viu.
Crec que la tecnologia ens fa fer un pas endavant. Acabem de presentar l’OCM Digital Hall, que és tot un repte en l’aspecte tecnològic. Hem de preparar-nos per si hi ha més confinaments o per si la vacuna no triga un any sinó tres, o cinc. Hem estat treballant molt durant el confinament per plantar-nos en tots els escenaris possibles. Aquesta és la nostra resposta.
La crisi ens ha obligat a replantejar-nos la manera d’encarar els projectes. Hi ha hagut un canvi respecte a quan va començar?
Sempre he reflexionat molt sobre quin havia de ser el meu paper en l’orquestra, però ara més que mai tinc clar que les persones han de ser el centre dels projectes, i els assajos són un bon moment per incidir en aquest aspecte.
Molt en la línia del “ser una societat millor’’ de Pau Casals.
Cal procurar per les persones i maldar perquè tot el territori tingui la possibilitat d’escoltar l’Orquestra Camera Musicae. No només el melòman habitual a les sales de concerts barcelonines té inquietuds culturals. Pau Casals va fundar l’Associació Obrera de Concerts per a aquelles persones que no disposaven dels recursos econòmics per anar al Palau de la Música o al Liceu. Cal apropar la música a la gent.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor