Novetat discogràfica
AMISTAT EN CLAU DE JAZZ
Van coincidir al festival Jazz en la Costa, a Almuñécar, a la província andalusa de Granada, quan, després d’actuar, ella amb la seva banda i ell com a part del quintet d’Andrea Motis, se’ls va proposar compartir un final de festa a l’escenari. “La Pepa [Niebla] ens va proposar tocar Teaneck, de Cannonball Adderley, que és un dels meus músics favorits, i Luiza de Jobim”, recorda ara Ignasi Terraza. “Em va sorprendre que triés aquests dos temes, ja que no són precisament habituals però, malgrat tot, són molt interessants jazzísticament. Em va meravellar el seu gust tan refinat i, quan va haver acabat el concert, de seguida li vaig passar el meu telèfon.”
“Que algú com l’Ignasi Terraza em passés el contacte per si mai necessitava un pianista va significar molt per a mi”, afegeix, per la seva banda, Niebla, cantant malaguenya establerta a Brussel·les després d’haver viscut, sempre motivada per la música d’aquests destins, a l’Havana i a Londres. “Una cosa és que demanis un contacte i, una altra, que te l’ofereixin! Però, no obstant això, no sé si per falta de valor, no li vaig trucar fins sis o set mesos més tard.”
Una nit a Almuñécar, primer, i una trucada telefònica en temps de pandèmia, després, van esdevenir, doncs, el germen del que ara s’ha convertit en En la orilla del mundo, un disc que, aquest mes de febrer, van presentar en concert en diverses cites a Barcelona, Madrid, Mallorca i la Bisbal d’Empordà.
Acompanyats d’Horacio Fumero al contrabaix i d’Esteve Pi a la bateria, dos gats vells, Niebla i Terraza posen en relleu la seva entesa en temes no exageradament coneguts però que tots dos creuen preciosos, com ara It’s a Ragy Waltz, de Dave Brubeck, i Les Moulins de Mon Coeur, de Michel Legrand. “Visc a Bèlgica i cançons com aquesta formen gairebé part del cançoner popular”, afirma Niebla. “Jo mai no havia gravat res de Legrand però, en canvi, he tocat amb Pierre Bousseguet [contrabaix], que va actuar amb ells durant una pila d’anys, i no hi havia sopar que no acabés amb una ampolla de vi explicant-nos mil anècdotes de Legrand!”, afegeix Terraza.
En la orilla del mundo inclou també dues composicions originals del pianista (Cuéntame un cuento, amb una inspiració que es remunta a quan explicava contes inventats a les seves filles, i It’s time for a change, traducció a l’anglès d’un tema, Temps de canvi, que portava deu anys en un calaix) i cançons cantades en anglès, francès, castellà i portuguès. “Escollir un idioma és com quan un saxofonista, per exemple, tria si farà servir el saxo tenor, el soprano, o un clarinet”, assenyala Niebla. “No canvia el músic, sinó l’instrument.”
Tots dos aventuren que l’entesa serà duradora i, En la orilla del mundo, com deia aquell, l’inici d’una llarga amistat. “He estat feliç però alhora he sentit una gran responsabilitat cantant amb l’Ignasi, l’Horacio i l’Esteve”, rebla Niebla. “Espero, però, que ells ho hagin gaudit tant com ho he fet jo!”