Si el govern espanyol ha fet un avantprojecte de llei de comunicació audiovisual que deixaria nues les llengües perifèriques de l’Estat davant la voracitat de les grans productores i distribuïdores, no és ni per oblit ni per ignorància. És per incapacitat absoluta. Amb ministres, directors generals, alts càrrecs i assessors procedents de les terres on es parla català i aranès, gallec i basc, no és possible negligir la salvaguarda de les llengües minoritàries ni ignorar que la refotuda Constitució declara aquest estat com a plurilingüe i els obliga a defensar-les. Si volem marxar d’aquest estat, convertit en una taverna a peu de ministeris, també és perquè volem protegir la nostra llengua com fan tots els països de la Unió Europea amb les seves, entre ells els que tenen un nombre d’habitants semblant al de Catalunya o al de la comunitat lingüística del català: Dinamarca (5,8 milions), Noruega (5,9), Finlàndia (5,5), Bulgària (7), Croàcia (4), Eslovàquia (5,5), Grècia (10,70), Suècia (10), Hongria (9,7), Portugal (10,3) i República Txeca (10,6).