Punts de vista
VOLUNTAT
Antigament en aquella mateixa terra cristians i jueus ja van demostrar que es podia viure junts en la diferència
Un camió s’encasta contra la paret d’una fàbrica i com a conseqüència moren quatre persones que feien cua per entrar-hi a treballar. les víctimes eren palestines i el conductor, israelià. Va passar al camp de refugiats de Jabalia, a la Franja de Gaza. Els veïns van creure que no va ser un accident i l’endemà després dels funerals van esclatar disturbis generalitzats, protestes i vagues. Els soldats israelians van obrir foc contra els manifestants i van matar un noi de 17 anys: Hatem al-Sisi, que es va convertir en el primer “màrtir”. Aquella mort va plantar la llavor de la primera intifada, que vol dir aixecament, alçament, en àrab. El mateix dia es va crear el braç armat de Hamàs, que buscava, i busca encara, la destrucció d’Israel i la creació d’un estat islàmic palestí, a través de la força de les armes. Eren els dies 7, 8 i 9 de desembre del 1987. Volia recordar aquests fets de fa 36 anys, ara que ha fet tot just dos mesos que Hamàs va entrar a territori israelià provocant una matança sense precedents i que ha tingut com a reacció la invasió d’Israel de la Franja de Gaza. Es pot condemnar tant l’una cosa com l’altra i no vol dir ser partidari de la violència tal com l’entenen ni els uns ni els altres. Legítima defensa o l’únic llenguatge per fer callar l’adversari. No busco pas ni atiar els fantasmes del passat ni tampoc alimentar els monstres del futur, ans al contrari. Sinó que des d’un present tenyit d’incertesa voldria posar de manifest que crec que és ara que hi ha la possibilitat real d’aturar aquesta escalada violenta d’acció i reacció que fa tants anys que dura. Tinc la sensació que, si Qatar, Egipte, Europa i els Estats Units s’hi posen de valent un cop s’hagin alliberat tots els ostatges israelians que retingui Hamàs, s’hauria de bastir una solució acordada, negociada, per veure el renaixement de dos estats, el jueu i el palestí. Si es vol que hi hagi futur per a totes aquestes persones que ara hi deixen la vida perquè els és igual perdre-la, s’hauran de fer concessions des d’una banda i des de l’altra. Antigament, ja s’havia fet i en aquella mateixa terra entre cristians i jueus es va demostrar que es podia viure junts en la diferència. Això sí, cal voluntat.
