“No tinc necessitat de passar comptes, ni vull fer llàstima”

2 de novembre

“Tinc por. Ho reconec. Mai no m’hauria pensat que podria entrar en una presó, i ara ja hi soc [...] Ben mirat, suposo que perdre la llibertat i acabar tancat entre quatre parets no entra en els plans de ningú. En els meus, segur que no. Potser és perquè tota la vida m’han dit que soc «un bon tio» i fins i tot que en faig la cara, i jo m’ho he acabat creient. Deu ser això. Potser és tan sols que soc un ingenu.”

3 de novembre

“La cel·la no és res de l’altre món: una llitera per a dues persones, rentamans, vàter, dutxa, dos petits escriptoris d’obra i un prestatge, també d’obra. Per no tenir, no té ni cortines que separin el dormitori de l’espai on hi ha el bany i el vàter, la qual cosa redueix al mínim la intimitat imprescindible. Tot queda a la vista. Em sento tan vulnerable!”

15 de novembre

“Comptat i debatut, estem tancats a les cel·les al voltant de catorze hores al dia: les dues i mitja de la migdiada i les onze i mitja de la nit.”

4 de desembre

“La notícia s’ha retardat més del compte. Finalment, no ha estat fins a un quart d’onze que s’ha fet pública. Jo era a la sala de televisió i ha estat com un cop de maça. Com si el jutge m’hagués pegat amb la maça al cap directament [...] «A Junqueras y al exconsejero de Interior no se les otorga la libertad.»”

7 de desembre

“Malgrat tot, no perdo encara l’esperança que podré passar el Nadal a casa”

22 de desembre

“Ressaca dels resultats. Una bona part dels presos ens han felicitat per la victòria dels partits sobiranistes. Estan contents per nosaltres, però també pel valor que té plantar cara al PP i al poder establert.”

27 de gener

“El pitjor que pots fer en una presó és allò de fer ratlles a les parets, com els presos fan a les pel·lícules per anar comptant els dies. És una mala decisió. Tant és en quin dia visquis, ni quants en faci que estàs empresonat. Cada dia és un dia i prou que t’ha tocat viure [...] Quin dia és avui? Un dia que no tens cap altre remei que viure i afrontar tan bé com puguis i sàpigues. Tan incert com el d’ahir o el de demà. Tan provisional com són tots els dies des de fa mesos, almenys per a mi.”

2 de febrer

“El jutge m’ha tornat a denegar la llibertat. Tot i que ja m’ho temia, és un cop fort.”

4 de febrer

“Ara mateix escric des de la cel·la, havent dinat. Hi fa un fred que pela. Fa dies que en fa molt, de fred. Tinc els peus gelats.”

7 de març

“Sovint em trobo amb gent que em diu que tenir presos és positiu per a la causa. A mi em costa de creure [...] Tenir presos no és garantia de res, ni a curt ni a mitjà ni a llarg termini. El franquisme va tenir presos polítics durant quaranta anys, i Francisco Franco va morir de vell al llit. [...] Ja he vist massa gent que preconitza aquest enfrontament, però que sempre s’ho mira des de la barrera. No vull anar de màrtir ni fer-ne bandera, però ja hi soc, a la presó, i no la desitjo, a ningú, conegut o desconegut, amic o enemic. El país ens necessita a tots en llibertat.”

13 de març

“Encara continuem rebent molta correspondència del mes de desembre. La majoria són cartes i felicitacions que ens desitgen un bon Nadal i que ens auguren que serem fora molt aviat. És com fer un viatge en el temps, i retrobar-te amb allò que tu també pensaves fa dos mesos i mig [...] Arribo a pensar si tot plegat no forma part d’alguna mena d’estratègia de desgast carcerari.”

8 d’abril

“Quan em desperto de matinada, dues són les certeses que em turmenten. La primera és òbvia: em dic que no sortiré en llibertat durant molts anys, deu, vint, trenta, què sé jo. La segona també és ben natural, i consisteix a imaginar-me la Laura i les meves filles desesperades, amb l’aigua fins al coll. I no paro de repetir-me que, si no surto aviat d’aquí, tot s’enfonsarà i que no es pot viure tota la vida de la comprensió i la solidaritat dels amics.”

19 d’abril

“Ahir a la nit, un reclús colombià que es diu Goyo em va portar unes pizzes que han fet a la cuina. Per dissimular-ho una mica, em va preparar un paquet amb una revista Interviú de l’any de la picor. Hi ha un cert tràfic d’Interviús, aquí a la presó. És com si els anys no haguessin passat, com si encara fóssim en el temps del destape.”

24 de maig

“Rellegeixo el que he escrit els darrers mesos i, en revisar el text, he decidit rebaixar el to d’alguns passatges, perquè no vull que s’interpreti que tinc voluntat de fer safareig. Tampoc no tinc necessitat de passar comptes amb ningú. Ni vull fer llàstima. No he suportat mai de la vida les mirades de compassió. M’adono també que he sofert una evolució en el meu estat d’ànim. Ara em sento més fort, amb prou capacitat per suportar les adversitats que em puguin arribar.”

28 de juny

“Ser traslladats d’Estremera a una presó catalana no canvia la situació d’injustícia que patim i que hem patit durant mesos.”

1 de juliol

“Al migdia, quan ja érem al mòdul novament, hem fet una petita celebració de comiat amb els reclusos, amb una bona part dels nostres companys. Hem fet un aperitiu al pati. El matí era assolellat. Hem estat una estona distesos. Fins i tot, aprofitant que al pati hi sonaven sevillanes, el Miguel, que és cordovès, i un altre pres que es diu Jorge han ballat molt animadament.”