Roser Guàrdia Gabarrós

Nascuda del matrimoni entre Pere Guàrdia Orts i Lluïsa Gabarrós Mauri. El pare, mobilitzat amb l’exèrcit republicà havia caigut ferit i presoner a Foradada, a la Noguera, quan la família, sense saber-ne res d’ell, sortí de Garriguella (Alt Empordà) camí de l’exili vers el 4 o 5 de febrer del 1939. Amb la incertesa sobre la sort d’en Pere, la Lluïsa i la menuda Roser, juntament amb el que quedava de la família, van ser internades al camp d’Argelers, on es van posar malaltes de gravetat per febre tifoide. Evacuades amb tota probabilitat a Perpinyà, la petita Roser, de poc més d’un any i mig, no se’n va poder recuperar i va morir. La mare, greu, no se’n va poder acomiadar, ni tan sols en va conèixer la seva sort fins dies més tard, després d’aconseguir vèncer la malaltia d’Eberth.

Vuitanta anys després, la família rastreja per la Catalunya Nord el cementiri on es pot trobar enterrada la petita Roser. La pista, una única fotografia de la mare, la Lluïsa, ja restablerta i amb els cabells encara curts per la malaltia, i acompanyada de l’àvia, Mercè Mauri López, feta l’estiu del 1939 en aquest indret i davant la seva sepultura. En els records de família s’indica que la petita va ser enterrada en un cementiri d’algun poble dels voltants d’Argelers o de Perpinyà, i alguna versió fins i tot s’atreveix a assenyalar el cementiri del Voló com a possibilitat.