Preparar la família perquè no saps què pot venir

Una de les causes contra l’independentisme que s’ha cobrat més víctimes és la del tall de la Jonquera els dies 11 i 12 de novembre del 2019. Una macrocausa que suma 197 denunciats per desordres públics i danys. Darrere de cada causa hi ha una persona que està en el punt de mira de la justícia, però també una família que pateix en veure la deriva que ha agafat la persecució de l’independentisme.

Una de les persones encausades és Isaac Ruana, regidor de la CUP a Sant Pere de Riudebitlles (Penedès) i conseller comarcal d’aquesta formació. Pare de dos fills, de 7 i 4 anys, sap molt bé el que significa patir per com la situació pot afectar els més propers. Ell i catorze persones van decidir desobeir i plantar el jutge quan van ser citats a declarar a Figueres. Sap que el poden detenir en qualsevol moment. També que hi ha ocasions en què toca maquillar la realitat. “Soc conscient, veient com es fan les coses, que em poden venir a detenir mentre acompanyo els meus fills a l’escola. Els he hagut de preparar i explicar-los que potser algun dia ve un policia i l’hauré d’acompanyar perquè necessitarà la meva ajuda.”

L’Isaac no sap com acabarà la seva causa. Potser arxivada o potser li demanen fins a sis anys de presó perquè li atribueixen delictes contra la seguretat vial, desordres públics i danys. “El criteri és tan arbitrari i hi ha tanta voluntat d’escarmentar que tens la sensació que això és una loteria i que mai saps què et pot tocar a tu”, subratlla. Ell es manté fidel a les seves conviccions i actua com ho hauria fet si no s’hagués vist enmig d’una causa judicial, però sí que admet que el fet de tenir dos fills petits i saber que hi ha gent al teu voltant que pateix per tu “et fa viure la situació amb més tristesa i angoixa”. Això no obstant, el dia que no es va presentar davant el jutge no va dubtar ni un segon sobre com s’ha d’enfrontar a la causa: “La desobediència civil és un dret que serveix per conquistar altres drets, i això, tant jo com les altres persones que van procedir igual, ho tenim claríssim.”

També reflexiona sobre el moment en què es troba la repressió i la compara amb els anys previs al referèndum de l’1 d’octubre. “La dissidència s’ha perseguit sempre des dels poders de l’Estat, això no és nou ni es va inventar amb l’1 d’octubre, però sí que observo com les penes que s’imposen actualment són més elevades que abans perquè hi ha més intenció de castigar i que la gent no surti al carrer per por del que pugui passar. Fa anys, havien detingut companys meus de grups antifeixistes i veies que els condemnaven a una multa o a penes petites de presó. Ara et poden caure anys de presó per participar en una manifestació”, reflexiona, tot i que està convençut que per molta gent pacifista que entri a la presó no es pot abandonar la lluita: “Si no, seguirem perdem molts drets.”