Teatre

CARME TIERZ

DIRECTORA DEL FESTIVAL RBLS

‘‘Amb una idea, no fas prou”

AMB JOVES
“ Ens ajuden en la difusió. I els dies de festival, atenen el públic
NOVEMBRE
“El festival el fem al novembre perquè a partir del gener ja comencen les temporades d’exàmens.
MASSA FESTIVALS?
“ Si tots tenen el seu públic, deu ser que va bé. Et sents molt creatiu quan construeixes i un festival però amb les idees no és suficient.

Després d’anys de molt d’esforç el 2017 va arrencar el festival RBLS. La periodista cultural Carme Tierz n’és l’ànima. En la seva experiència de trepitjar el carrer i veure les platees, es va adonar que hi havia un buit estructural. I va decidir provar de corregir-ho amb aquesta proposta. Els festivals (també els històrics com els del Grec, Temporada Alta o tàrrega) existeixen perquè, abans algú, va considerar que era hora de resoldre una mancança.

Per què són necessaris els festivals. Posen en evidència les mancances de la cartellera?
En tot cas, resolen mancances que no poden cobrir les programacions regulats. Per exemple, el Temporada Alta o el Grec permeten gaudir d’una programació internacional, que és una gran oportunitat tant per als espectadors com per als artistes. En el nostre cas, RBLS, va a buscar un públic que no se socialitza: defensem que el teatre els reporta beneficis tant en el seu creixement cultural com en el personal i el social. Nosaltres oferim un marc en el que s’identifiquen fàcilment: s’adonen que el teatre pot ser tan jove i inconformista com ells, arriscat, nou. Però no crec que els festivals detectin mancances: símplement que hi ha uns tipus de produccions que són molt difícils de programar i un festival és un mecanisme idoni.
Són espectacle que tenen molt difícil fer gira àmplia i temporada estable?
El TNT [Terrassa noves Tendències] els hi procura donar ajuda a a producció o presentar els treballs o working progress. Des de RBLS l’apropem a un públic que difícilment segueix la cartellera. Però no solament aquest tipus d’espectacles: tot el que sigui creació contemporània, diversa, diferent, ens interessa.
Una altra dificultat de RBLS és que no compta amb espai propi. Calen moltes més complicitats per tirar-lo endavant?
La dificultat és que, quan proves d’oferir-lo, els teatres ja tenen tota la programació reservada (si més no fins al gener). Ho fem al novembre perquè és quan més fàcilment poden assistir els alumnes d’instituts. A partir del gener ja comencen les temporades d’exàmens. Sí, calen complicitats. Sens dubte, el primer anys és un repte difícil. Perquè has de convèncer sobre una idea, que encara no s’ha concretat. Però potser ben aviat podrem reprendre la intenció inicial d’obrir-lo a més d’un teatre.
Multiplicaria el vostre desgast, no?
L’any passat vam anar al Tantarantana i ens van rebre amb els braços oberts perquè fem una programació molt coincident. Això ens va a favor perquè compartim un públic similar, que els interessarà la nostra programació. Aquest any, també anirem al CCCB, perquè necessitàvem un espai escènic més gran per a un dels espectacles. Si tot va bé, en el futur podria ser un festival en què el Tantarantana sigui la seu principal però també s’incorporin altres sales. Ja hi ha sales que ens han dit que estan interessades a sumar-s’hi.
Congeniar programació implica haver d’integrar algun «impost revolucionari»? algun disc sol·licitat per part de la sala?
No és el cas del Tantarantana Ells volien recuperar OI NÉOI (Els nous), un espectacle de teatre comunitari que van estrenar al Grec. Ens va anar molt bé perquè completa les jornades que, precisament, parlem de teatre comunitari. Ells són molt col·laboradors i ens ho posen molt fàcil. Si hi hagués un disc sol·licitat, es buscaria la manera que pogués sonar bé per a totes les parts.
Per tenir èxit en la fórmula, cal que els joves s’ho facin seu; se’ls ha d’implicar. Com ho feu?
És cert, Tenim un grup jove. Ells ens ajuden en les campanyes promocionals, en la difusió, etcètera. I els dies de festival, atenen el públic. És molt important. I, enguany, per exemple, són el jurat que representa a RBLS a la 1a Fira de Teatre per a Joves que muntem, una novetat de l’edició. Ells escullen els projectes que es presentaran davant les responsables de programació. I la idea és anar integrant-los en altres camps.
Els convideu des de les escoles de teatre.
Per començar, hem d’anar allà on sabem que estan mínimament interessats; que no tenen el prejudici pel teatre. La nostra capacitat de fer campanya és limitada. Mica en mica, anem trobant aliances.
És un camí nou que molts proven de llençar-s’hi. Cal ser generós per conciliar camins comuns?
Cal anar adaptant-lo a les necessitats sense perdre de vista l’esperit inicial. Hi ha molta gent que està treballant les arts escèniques per a adolescents i joves de manera individual. El que és bonic és que veus que és possible arribar a entendre’ns; cal voluntat però hi ha maneres de trobar la solució amb imaginació.
Per què fer aquest festival?
No estic d’acord amb els que diuen que són el públic del futur; ho són del present. Hi ha molts estudis que demostren que és molt beneficiós l’art per als individus. Encara ho serà més, si accedeix al teatre en el moment del salt cap a adult. Ara, per fi, les Administracions, parlen de la necessitat de vincular Cultura i Educació. Estar en contacte amb les arts els dona la capacitat de desenvolupar recursos per resoldre els problemes que els puguin arribar més endavant.
Una tercera edició de RBLS ja marca una trajectòria.
Que és consolidi és un estímul, tot i que tingui moments esgotadors. Quan s’acaba una edició ja comences a pensar com resoldràs els problemes que has tingut per a l’any vinent. Vas incorporant novetats que haguessis fet des de la primera edició , però que no es pot assumir per la falta de recursos.
Hi ha massa festivals a la temporada de Barcelona?
Si tots tenen el seu públic, deu ser que va bé. Et sents molt creatiu quan construeixes i un festival però amb les idees no és suficient. Cal assumir una feina de gestió que és tant o més important com el cartell final. És un treball que es fa en la intimitat.
És l’Administració la que li correspon vetllar perquè les iniciatives per a joves es coordinin?
En unes jornades de RBLS vam plantejar com s’havia de treballar per facilitar l’accés dels joves al teatre, teatre, la creació d’un circuit. Les conclusions les vam traspassar a l’equip que està redactant el Pla Integral del Teatre. D’entrada, sembla que hem de valorar feines diferents: per una banda, atraure el públic però, per l’altra, formar a professors dels instituts i per a garantir aquesta connexió.

JORDI BORDES

jbordes@elpuntavui.cat

de perfil

És una periodista de cultural de fons. Directora de ‘Teatre BCN’ (2000-2010) i de ‘Hamlet, Revista de les arts escèniques’ (2012) i ser la directora de l’Entreacte (2012-2017) i a més de crítica a la ‘Revista del Ocio’ (2007-2009 i ‘Time Out Barcelona’ (2009-2010).Col·labora amb la plataforma de crítics de Recomana, des del començament. Inquieta i prudent va avançant els peons en la seva particular partida d’escacs de projectes personals amb molta cautela. Acompanya els projectes que tenen una idea afí. També defensa la història coeditant ‘Memòria crítica. Els anys difícols del teatre català’ del seu estimat Gonzalo Pérez de Olaguer o publicant amb Xavier Muniesa ‘Barcelona, ciutat de teatres’ (1597-2013)

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)