Sense - La República

Rècord absolut de parelles d’esparver cendrós a Catalunya

Tècnics de Fauna del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural han comptabilitzat 102 parelles d’esparver cendrós a Catalunya. Aquest és un rècord històric d’una au rapinyaire de mida mitjana que nia a terra entre matolls espessos o grans herbassars com els grans camps de cereal o farratgeres. Aquest any 2021 es va localitzar 81 nius de l’espècia a la Plana de Lleida, 14 al Montsià, i 7 a l’Empordà, essent el primer cop que el nombre de nius supera els 100.

Les campanyes de localització i protecció de nius als camps de cereal amb la col·laboració dels Agents Rurals han donat resultats molt positius en l’augment i manteniment de la població de l’esparver cendrós. Des que l’any 2016, en què es va incrementar la protecció dels nius afegint-hi unes tanques de protecció contra els predadors terrestres, l’èxit dels nius s’ha incrementat notablement. Actualment, gràcies a la implicació de la pagesia i a les campanyes de salvament de nius realitzades conjuntament entre tècnics propis, Agents Rurals, i personal contractat, els nius són protegits, evitant la sega d’un quart d’hectàrea (2.500m2) al voltant del niu, i col·locant una petita tanca que minimitzi la predació. Aquestes actuacions han permès recuperar l’espècie.

A Catalunya es va considerar en perill d’extinció imminent en els anys 80, arribant a niar tan sols 2 parelles, fins que es va iniciar les actuacions de protecció dels nius de la Plana de Lleida i de l’Empordà a partir, principalment dels anys 90. Aquesta protecció ha consistit en localitzar els nius i evitar la sega d’un quart d’ hectàrea al voltant d’aquest niu fins que volessin els polls, tot indemnitzant l’agricultor. Posteriorment, l’espècie també va colonitzar el Montsià (on nidifica exclusivament en garrigues) gràcies a l’increment d’exemplars de Castelló de la Plana. Tot això va comportar un augment de la població de l’esparver cendrós a Catalunya fins a unes 90-100 parelles els darrers anys, uns valors superiors als que es coneixien el 1970.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor