Hemeroteca

La dimissió del capità

El 10 de febrer del 1920, fa cent anys, el capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch, va presentar la seva dimissió després d’un duel amb el govern

El retorn triomfal

El 23 de febrer de 1936, l’endemà de l’aprovació del decret d’amnistia, Enric Pérez Farràs, va ser alliberat. Pocs dies després, va retornar a Catalunya convertit en un autèntic heroi. Amb aquest capítol acabem la sèrie dedicada al cap dels mossos el 1934

Una crisi de govern

El debat sobre el futur d’Enric Pérez Farràs va generar una crisi política majúscula, amb tres ministres de la CEDA presentant la dimissió i el president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, amenaçant amb un avançament electoral

Hemeroteca

L’adeu a l’Avi

El 27 de desembre del 1933, fa 86 anys, la ciutat de Barcelona i el país sencer van voler donar el darrer adeu al president de la Generalitat, Francesc Macià, un enterrament que es va convertir en un dels actes més multitudinaris que s’han celebrat mai

Hemeroteca

La voluntat de Porcioles

El 6 de desembre del 1966, fa cinquanta-tres anys, l’aleshores alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, va pronunciar una conferència a l’Ateneu de Madrid titulada ‘El dret viu de Catalunya’

Hemeroteca

Sense ordre ni concert

L’1 de desembre del 1899, el ministre de Finances, Raimundo Fernández Villaverde, va rebutjar des del Congrés la primera proposta d’un concert econòmic per a Catalunya

Hemeroteca

Una entrevista amb el diable

El 24 de novembre del 1923, ‘La Veu de Catalunya’ va publicar una entrevista del seu corresponsal a Alemanya, Eugeni Xammar, al futur ‘Führer’, Adolf Hitler

Hemeroteca

El retorn de l’incendiari

El 14 de novembre del 1909, després de dos anys d’exili a l’Argentina, ‘El Caudillo’ Alejandro Lerroux va tornar triomfalment a Barcelona i va pronunciar unes polèmiques declaracions sobre la revolta de la Setmana Tràgica

Hemeroteca

Abans es va perdre Cuba

El 8 de novembre del 1895, el diari ‘Times’ va publicar una entrevista al governador general de Cuba, Arsenio Martínez Campos en què sentenciava que l’autonomia de l’illa era “una amenaça per a la integritat d’Espanya”