Entrevista

BELÉN TASCÓN

PRESIDENTA DE LA FAPAC

“Estan privatitzant l’escola pública”

L’entitat que aplega la majoria de les famílies d’escoles públiques, la FAPAC, acumula la llarga llista de suspensos del Departament d’Educació. Belén Tascón n’és la presidenta

MÉS INVERSIÓ
“Estem farts de demanar almoines quan el que s’han de complir són els drets dels ciutadans. Si volem una millor educació, s’hi han d’invertir diners
XARXA DUPLICADA
“Aquesta doble xarxa de centres sufragats amb diners públics, excepte a Bèlgica, no existeix enlloc. És una duplicitat estranya que reclama una revisió en profunditat”
LLIBERTAT PER EDUCAR
“Si volem formar els alumnes com a ciutadans amb criteri hem de garantir que els formadors tinguin total llibertat per exercir la seva feina”

El curs esco­lar ha aca­bat aquesta mateixa set­mana, però els rep­tes en edu­cació s’han mul­ti­pli­cat, i alguns fins i tot s’han agreu­jat en el dar­rer any. Des de la Fede­ració d’Asso­ci­a­ci­ons de Mares i Pares d’Alum­nes de Cata­lu­nya (FAPAC) man­te­nen la crítica al sis­tema i aler­ten sobre unes polítiques que, asse­gu­ren, no res­pec­ten el dret a garan­tir un ense­nya­ment públic de qua­li­tat. L’enti­tat dona veu a més de 500.000 famílies.

Les aules han tan­cat. Qui­nes assig­na­tu­res ha suspès el Depar­ta­ment d’Edu­cació?
Buf! Malau­ra­da­ment no par­lem només d’un o dos àmbits, sinó del resul­tat d’apli­car sense ver­go­nya i cada cop més una política neo­li­be­ral en el sec­tor. Ja amb l’apa­rició de la llei d’edu­cació de Cata­lu­nya (LEC), el 2009, es van veure els pri­mers indi­cis amb l’equi­pa­ració de les dues xar­xes edu­ca­ti­ves, la pública i la con­cer­tada, totes dues man­tin­gu­des amb fons públics. A poc a poc, s’han anat inten­si­fi­cant el que nosal­tres ano­me­nem pri­va­tit­zació endògena, que són tots aquells meca­nis­mes que s’apli­quen a l’escola pública com si es tractés d’una empresa pri­vada, d’un negoci.
Con­creti’m.
Tra­di­ci­o­nal­ment, el fun­ci­o­na­ment de l’escola pública ha estat molt democràtic, amb la par­ti­ci­pació de tots els mem­bres de la comu­ni­tat edu­ca­tiva i un espai de decisió com­par­tit com era el con­sell esco­lar, que ara és mera­ment con­sul­tiu. Hem pas­sat d’una direcció més aviat de gestió a una clara­ment geren­cial, en què el pes de les deci­si­ons recau, bàsica­ment, en els direc­tors i direc­to­res, i la resta de la comu­ni­tat edu­ca­tiva en queda al marge. Un exem­ple clar és el decret de plan­ti­lles, on la tria dels pro­fes­si­o­nals està només en mans de la direcció, i cre­iem que es posa en perill la lli­ber­tat de càtedra dels mes­tres. Si volem for­mar els alum­nes com a ciu­ta­dans amb cri­teri hem de garan­tir que els for­ma­dors tenen total lli­ber­tat per exer­cir la seva feina i no que res­po­nen només als cri­te­ris o a l’ide­ari d’una per­sona o grup deter­mi­nat.
Hi ha altres espais en vies de pri­va­tit­zació?
El dar­rer ha estat l’espai del men­ja­dor, amb tot el debat gene­rat al vol­tant del decret de la seva gestió i que vam atu­rar momentània­ment amb la pro­mesa d’Edu­cació de tre­ba­llar en un pro­jecte con­sen­suat. Tot i això, ara ens tro­bem que, paral·lela­ment, al Par­la­ment s’està tre­ba­llant en un pro­jecte de llei sobre el con­tracte de ser­veis a les per­so­nes en què, pre­ci­sa­ment, l’àmbit edu­ca­tiu també s’hi ha inclòs. L’admi­nis­tració que tant havia pro­te­git dels interes­sos del mer­cat sec­tors tan deli­cats com els ser­veis soci­als, la sani­tat i l’edu­cació, ara vol fer una llei per exter­na­lit­zar-los.
Atu­rar el decret no ha ser­vit de res?
Ha ser­vit per inten­tar cal­mar la crítica social, però veiem que no hi ha una intenció real de solu­ci­o­nar-ho. Edu­cació ens diu que estan obli­gats a modi­fi­car la nor­ma­tiva, però nosal­tres no ho inter­pre­tem així i denun­ciem que no hi ha cap com­promís per fer una gestió directa per part de l’admi­nis­tració. És la seva res­pon­sa­bi­li­tat i no l’exer­ceix. Com a gest de bona volun­tat van dir que posa­ven en marxa un espai de par­ti­ci­pació, però el procés per tirar enda­vant el pro­jecte de llei de ser­veis a les per­so­nes con­ti­nua el seu camí. Molt bones parau­les, però poques ganes de can­viar un sis­tema injust però que repre­senta un pastís econòmic molt lla­mi­ner.
Per què és tan impor­tant en el pro­jecte edu­ca­tiu l’espai del men­ja­dor?
Perquè par­lem d’un terç de la jor­nada que pas­sen els nos­tres fills a les esco­les, que ha d’estar regu­lat com les clas­ses, perquè es tracta d’un ser­vei que paguem les famílies i que si s’enca­reix no podrà ser assu­mit per molta gent. Una situ­ació que topa fron­tal­ment amb l’objec­tiu de garan­tir una escola pública, gratuïta i inclu­siva.
Quina és l’excusa per tirar enda­vant el pro­jecte de llei?
La defensa d’aquest model neo­li­be­ral. Ens hem de pre­gun­tar qui es bene­fi­cia que la llei s’acabi apro­vant, perquè seran els matei­xos grups empre­sa­ri­als que opta­ran als con­cur­sos públics i que es repar­ti­ran els bene­fi­cis. A l’admi­nis­tració cata­lana ningú li mana que faci el canvi de nor­ma­tiva i lamen­tem que cada cop més l’espai públic, l’escola pública, s’esti­gui apri­mant.
Des­ti­nar al 6% del PIB a l’edu­cació s’ha con­ver­tit en un miratge?
Cata­lu­nya es troba a la cua de l’Estat pel que fa a inversió en edu­cació. No hem ni recu­pe­rat el nivell que vam per­dre amb les reta­lla­des i amb uns pres­su­pos­tos pror­ro­gats es parla que aquest any hi haurà un 10% menys que el 2010, quan hi ha un 10% més d’alum­nes. I, per aca­bar-ho de com­pli­car, en el moment en què es neces­si­ten més beques no hi ha diners per mul­ti­pli­car-les. I par­lem d’una ajuda que depèn de la bona volun­tat del govern! Estem farts de dema­nar almoi­nes quan el que s’han de com­plir són els drets dels ciu­ta­dans. Si volem una millor edu­cació, s’hi han d’inver­tir diners.
L’escola con­cer­tada és l’ene­mic?
No ens agrada par­lar d’ene­mics, però el que és cert és que aquesta doble xarxa de cen­tres sufra­gats amb diners públics, excepte a Bèlgica, no exis­teix enlloc. És una dupli­ci­tat estra­nya que reclama una revisió en pro­fun­di­tat. Veiem amb sor­presa com en el cas de la con­cer­tada, l’any pas­sat hi va haver una reno­vació dels con­certs edu­ca­tius, amb 1.965 línies d’infan­til, primària i secundària mal­grat que mol­tes d’aques­tes línies no es van omplir! I tot i aquest greuge, les famílies apos­ten cada cop més per l’escola pública.
Per què?
Perquè és l’únic model que garan­teix la inclusió, l’escola per a tot­hom. Perquè afronta i acull la diver­si­tat de la soci­e­tat que nodreix les seves aules, però que també ha de resol­dre la com­ple­xi­tat que suposa. Ens tro­bem que amb aquesta doble xarxa la con­cer­tada fomenta la com­petència amb la pública i l’admi­nis­tració hi ajuda apli­cant polítiques edu­ca­ti­ves com la de les pro­ves de com­petències bàsiques. Els resul­tats obtin­guts es con­ver­tei­xen en un reclam per atraure les famílies, sense tenir en compte que s’ha apli­cat un mateix cri­teri d’ava­lu­ació a cen­tres amb carac­terísti­ques molt diver­ses. El govern hau­ria d’aspi­rar a garan­tir la millor edu­cació pública de qua­li­tat a tot el ter­ri­tori català.
Denun­cieu que fal­ten pla­ces a l’escola pública.
És un fet inqüesti­o­na­ble que es repe­teix en els dar­rers anys. Per què el depar­ta­ment no hi posa solució? Perquè es refia que on sí que queda lloc és a l’escola con­cer­tada, encara que no hagi estat l’opció tri­ada per les famílies. Par­lem d’una dupli­ci­tat que té uns qua­ranta anys de vida i que va sor­gir un cop es va esta­blir cons­ti­tu­ci­o­nal­ment el dret a l’edu­cació pública i uni­ver­sal. A Cata­lu­nya, la con­cer­tada, majo­ritària­ment en mans d’ordes reli­gi­o­ses, va suplir lla­vors la man­cança de pla­ces públi­ques i mal­grat que l’esce­nari ha can­viat com un mitjó, el model es manté inal­te­ra­ble.
I on queda el dret dels pares a triar l’escola dels seus fills?
Del tot res­pec­ta­ble, però en cap cas ha de pas­sar per sobre del dret a la no-dis­cri­mi­nació. Si, per exem­ple, jo vull que el meu fill o filla vagi a un cen­tre amb uns valors reli­gi­o­sos con­crets és la meva opció par­ti­cu­lar i per això pago. Cal recor­dar que l’admi­nis­tració està obli­gada a esco­la­rit­zar l’alumne, però en cap cas a garan­tir l’escola que hagi triat la família.
Què pensa de la dar­rera pro­posta del con­se­ller de trans­for­mar en públi­ques algu­nes esco­les con­cer­ta­des?
Estem a l’expec­ta­tiva. No ente­nem les pres­ses de la decisió quan la LEC ja ho pre­veu en el seu arti­cu­lat. Pen­sem que pot tenir certa inten­ci­o­na­li­tat política, però no hi hem apro­fun­dit. Veu­rem si tira enda­vant.
Un dels pri­mers titu­lars que va donar el depar­ta­ment va ser el de la lluita de la segre­gació, i el març pas­sat es va sig­nar un pacte en aquest sen­tit. Per què no ho va fer la FAPAC?
Perquè, entre altres coses i mal­grat reconèixer el valor d’aquest pas, mol­tes de les pro­pos­tes que es plan­te­gen ja s’hau­rien d’estar fent, perquè són per­fec­ta­ment assu­mi­bles i, també, perquè cre­iem que el pacte bene­fi­cia l’escola con­cer­tada, que pre­ci­sa­ment té un paper des­ta­cat pel que fa a la segre­gació. En canvi, no inclou un sis­tema eficaç de repar­ti­ment de l’alum­nat amb neces­si­tats edu­ca­ti­ves espe­ci­als i no ataca el moll de l’os del pro­blema ofe­rint mesu­res benin­ten­ci­o­na­des però insu­fi­ci­ents. Vam dema­nar que en el redac­tat s’inclogués la reducció pro­gres­siva dels con­certs edu­ca­tius i que es retirés l’opció de lliure elecció de cen­tre i no es va tenir en compte. S’hi ha de con­ti­nuar tre­ba­llant.
Hi ha pocs diners, però... estan ben repar­tits?
Ara mateix la inversió és del 2,85% i és obvi i notori que les pri­o­ri­tats d’un govern es demos­tren amb el repar­ti­ment que fa dels diners. Par­tint de la base que nosal­tres cre­iem que no hi ha volun­tat real de tren­car amb la doble xarxa d’escola sufra­gada amb diners públics, cre­iem que tam­poc hi ha volun­tat de repar­tir millor les inver­si­ons, poten­ci­ant sense dub­tes els cen­tres de titu­la­ri­tat pública. Hem par­lat de les beques insu­fi­ci­ents, de poten­ciar la com­petència..., però també podem par­lar de la reta­llada sal­vatge en for­mació de docents, del no com­pli­ment de les ràtios per classe.
Un altre dels fronts calents és el debat sobre l’escola inclu­siva amb un decret sig­nat el 2017 que encara no s’ha des­ple­gat.
És una altra car­rera de fons, perquè el pri­mer que s’ha de fer és for­mar els pro­fes­si­o­nals perquè a les aules cada infant trobi el seu lloc, inde­pen­dent­ment del seu ori­gen, con­dició soci­o­e­conòmica i capa­ci­tats intel·lec­tu­als. S’han de superar les resistències del sis­tema i això costa i és lent, mal­grat que des de l’ONU ja s’ha picat el crostó a l’Estat espa­nyol sobre les man­can­ces en inclusió en el model edu­ca­tiu. Estem par­lant que actu­al­ment el 80% dels infants amb neces­si­tats edu­ca­ti­ves espe­ci­als, tipus A i tipus B, estan en cen­tres públics. Mal­grat tots els pro­ble­mes, però, és un camí sense retorn, com­promès i impres­cin­di­ble per a l’escola de qua­li­tat que volem. Aque­lla que no tanca les por­tes a ningú i que entén que la diver­si­tat fun­ci­o­nal ha de poder tro­bar el seu lloc a les aules. Ara mateix ens tro­bem amb situ­a­ci­ons molt greus, en espe­cial quan par­lem del men­ja­dor esco­lar, on hi ha famílies amb infants amb neces­si­tats específiques que s’han de pagar el moni­to­ratge dels seus fills perquè el ser­vei no el pot assu­mir. En alguns casos, són les AMPA les que ho finan­cen i en d’altres, malau­ra­da­ment, se’ls diu als pares que el seu fill o filla no es pot que­dar a dinar. És una drama que està pas­sant. Quan par­lem d’escola inclu­siva par­lem d’un model que pro­mulga la justícia social, que asse­gura la igual­tat entre ciu­ta­dans.
Sorprèn que la FAPAC faci un anunci per fomen­tar la matri­cu­lació a l’escola pública i Edu­cació, no.
Ens ho ha comen­tat molta gent. Nosal­tres vam veure la neces­si­tat de fer una crida a les famílies perquè cre­iem i defen­sem el model edu­ca­tiu públic. La sor­presa la vam tenir quan en una reunió amb el depar­ta­ment se’ns va retreure l’anunci i quan vam expli­car que havíem fet la feina que els cor­res­po­nia a ells ens van res­pon­dre que no ho podien fer perquè seria un greuge per a l’escola con­cer­tada. Greuge? L’escola con­cer­tada ja s’encar­rega de fer-se publi­ci­tat, en tant que és una empresa pri­vada i que ha de vet­llar pels seus interes­sos. Allò que no s’entén és que Edu­cació no faci ban­dera dels valors de la seva pròpia escola, d’aque­lla de la qual és titu­lar i ho jus­ti­fi­qui amb excu­ses de mal paga­dor argu­men­tant que no seria lícit fer pro­pa­ganda només d’una de les dues xar­xes sub­ven­ci­o­na­des amb fons públics.
Recordi’m qui­nes són les vir­tuts del model que fomen­ten.
Els reco­llim tots en l’anunci, però són els valors que pro­mo­vem des de sem­pre. Volem un model d’escola diversa, plu­ral, amb els millors pro­fes­si­o­nals i ins­tal·laci­ons, líder en inno­vació pedagògica, que fomenti l’apre­nen­tatge més enllà de l’aula, que pro­mo­gui el pen­sa­ment crític, amb meca­nis­mes par­ti­ci­pa­tius, oberts i democràtics, que potenciï la cre­a­ti­vi­tat i garan­teixi que és per a tots i totes.
La dis­cussió sobre si és con­ve­ni­ent o no la jor­nada con­ti­nu­ada a primària torna a estar sobre la taula.
Pel que hem vist fins ara, ens decan­tem pel no. Hi ha defen­sors i detrac­tors de la mesura, que ja fa temps que s’aplica a secundària, però en el cas específic de la primària en l’àmbit pedagògic no està gens clar que una jor­nada seguida de cinc hores sigui bona per als infants, per a les seves neces­si­tats. D’altra banda, hem de ser cons­ci­ents que vivim al país que vivim, amb uns hora­ris labo­rals molt poc fle­xi­bles que con­di­ci­o­nen les famílies i difi­cul­ten la con­ci­li­ació amb l’atenció als fills. Una jor­nada con­ti­nu­ada a l’escola sense que vagi acom­pa­nyada d’una adap­tació de l’horari labo­ral no la veiem via­ble.
L’atac a la immersió lingüística s’ha inten­si­fi­cat gràcies a l’esce­nari polític.
Ha estat, és i serà un debat interes­sat i sense fona­ment, amb ganes de fer mal i sense conèixer la rea­li­tat cata­lana. Quan parlàvem de la segre­gació a l’escola a un dels àmbits on no ha arri­bat és, pre­ci­sa­ment, al de la llen­gua, i això és una gran sort. A l’escola con­vi­uen el català i el cas­tellà sense pro­ble­mes, sense sepa­ra­ci­ons, i la immersió lingüística con­ti­nua sent tant o més necessària per garan­tir la cohesió a les aules que quan es va implan­tar en els anys vui­tanta. No ente­nem que una mesura que ha donat uns resul­tats tan bons com aquests sigui sot­mesa a una crítica tan ferotge com inven­tada per part de deter­mi­nats sec­tors.
El pro­fes­so­rat també ha estat en la diana. S’ha cui­dat poc els pro­fes­si­o­nals de l’ense­nya­ment?
Penso que als mes­tres i pro­fes­sors, aquí i a la resta de l’Estat, se’ls ha de cui­dar més. És bàsic que els nos­tres docents puguin ense­nyar amb lli­ber­tat i valors democràtics, des de la plu­ra­li­tat i el pen­sa­ment crític. I fer-ho sense por, perquè només exer­cint la lli­ber­tat de pen­sa­ment pots trans­me­tre-la als teus alum­nes. Hem de pres­ti­giar la pro­fessió.

TERESA MÁRQUEZ

mtmar­quez@​lrp.​cat

Forjada en la lluita social

Belén Tascón va guanyar les eleccions a la presidència de la FAPAC el novembre del 2017 amb una campanya basada en la lluita contra la desinversió progressiva de recursos en el sector i el desmantellament de l’escola pública, contra la mercantilització de l’educació i contra la segregació. És mare d’alumnes d’una escola pública del barri de Gràcia de Barcelona. Forma part de la comissió No a les retallades de l’escola, ha estat membre del grup promotor de la Xarxa d’Escoles Insubmises a la LOMCE, membre de l’Assemblea Groga de Gràcia i, fins ara, vicepresidenta de polítiques educatives de la FAPAC. Tascón va substituir Montse Conejo.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.