Entrevista

Eduard Batlle

Investigador en immunoteràpia i càncer

“Hem acumulat molt coneixement sobre les metàstasis”

El seu treball sobre el càncer de còlon i el sistema immunitari està aportant molta llum sobre allò més temut: la metàstasi

La immu­no­teràpia està gua­nyant ter­reny en la lluita con­tra el càncer. El tumor té una estratègia per evi­tar ser detec­tat pel sis­tema immu­ni­tari i poder escam­par-se per l’orga­nisme. La ciència ho ha des­co­bert i tre­ba­lla per tren­car aquest blo­queig. Dar­rere d’aquesta i d’altres des­co­ber­tes està Edu­ard Bat­lle. Tre­ba­lla com a pro­fes­sor d’inves­ti­gació de la Ins­ti­tució Cata­lana de Recerca i Estu­dis Avançats (Icrea) i és coor­di­na­dor del pro­grama d’onco­lo­gia a l’Ins­ti­tut de Recerca Biomèdica (IRB) de Bar­ce­lona, on lidera el grup de càncer colo­rec­tal. A l’IRB no ate­nen paci­ents i no tenen la cura del càncer. Tre­ba­llen per conèixer el procés tumo­ral i faci­li­tar les bases per a eines terapèuti­ques que les far­macèuti­ques desen­vo­lu­pen i que la medi­cina aplica. El càncer de còlon és prou impor­tant perquè es faci cri­bratge entre la població a par­tir d’una certa edat?
Sí, és el segon càncer més diagnos­ti­cat a tot el món. És la causa de mig milió de morts a l’any.
Té un mal pronòstic.
Un 35% dels paci­ents mor. No pel tumor ori­gi­nari, perquè els cirur­gi­ans els inter­ve­nen i la malal­tia es pot curar. Com passa en molts altres tipus de tumors, les per­so­nes moren a causa de les metàsta­sis.
Metàstasi pre­sent quan es fa el pri­mer diagnòstic?
Quan se’ls fa el pri­mer diagnòstic, a vega­des, ja hi ha metàstasi i els paci­ents tenen molt mal pronòstic, en gene­ral. Però hi ha paci­ents que, quan se’ls diagnos­tica, només tenen el tumor pri­mari. Se’ls opera i, al vol­tant de la mei­tat dels afec­tats, reca­uen els següents cinc anys, però no a l’intestí, sinó en un altre lloc. El que ha pas­sat és que, abans de treure el tumor pri­mari, ja hi ha hagut dis­se­mi­nació. El tumor envia con­ti­nu­a­da­ment una mena de lla­vors per tot el nos­tre orga­nisme i una pro­porció molt petita d’aques­tes és capaç d’implan­tar-se i repro­duir la malal­tia en altres òrgans.
S’han fet tro­ba­lles des­ta­ca­des en relació a la dis­se­mi­nació del càncer?
L’any 2000, vam fer un des­co­bri­ment molt impor­tant: el meca­nisme mole­cu­lar per què les cèl·lules dels tumors migren per fer metàstasi. El fet que les cèl·lules siguin capa­ces de moure’s implica que han de tren­car l’adhesió a la massa tumo­ral primària. Aquest meca­nisme no es conei­xia i el vam des­co­brir. L’arti­cle científic que vam publi­car per expli­car aquesta tro­ba­lla va fun­dar un nou camp de recerca, que ha cres­cut molt des d’ales­ho­res. Les molècules que vaig des­co­brir en la tesi doc­to­ral ara són famo­ses i hi ha molta gent que les inves­tiga, arreu del món.
Sabent això, la idea seria arri­bar a saber com desac­ti­var els meca­nis­mes i impe­dir la metàstasi?
Sí. Hi ha molta recerca en aquest sen­tit. Es tracta d’enten­dre el meca­nisme de migració per saber com es pot rever­tir.
Parla del càncer de còlon, però la des­co­berta es pot apli­car a altres tipus de càncer?
Vam fer la des­co­berta en el càncer de còlon, però altres grups, en paral·lel, ho van des­co­brir en dife­rents tipus de tumors i ara sabem que és un meca­nisme gene­ral de dis­se­mi­nació metastàtica.
El càncer de còlon té un pla?
El tumor està sotmès a les for­ces de l’evo­lució des­cri­tes per Darwin. Per tant, intenta sobre­viure, créixer i quan se l’ataca, evo­lu­ci­ona. Neix a par­tir d’un error de les nos­tres cèl·lules de l’intestí... Les cèl·lules es divi­dei­xen cada dia de la nos­tra vida i, per tant, fan mili­ons i mili­ons de divi­si­ons. Quan repli­quen el seu ADN, ho fan amb un sis­tema quasi per­fecte. Però quan aquesta divisió suc­ce­eix mili­ons de vega­des en la vida d’una per­sona, hi ha pos­si­bi­li­tat d’error. A més a més, quan enve­llim, la maquinària deixa de fun­ci­o­nar tan eficaçment i, de fet, aquest és el motiu per què la majo­ria dels càncers de còlon es diagnos­ti­quen a par­tir dels 50 anys. Per aquesta raó se’ns reco­mana que ens fem una colo­noscòpia a par­tir d’aquesta edat. En gene­ral, tot i que hi ha càncers infan­tils, dramàtics, el càncer està asso­ciat a l’enve­lli­ment. Pri­mer, perquè cal temps perquè es pro­du­eixi i, per tant, com més temps vivim més n’aug­menta la pro­ba­bi­li­tat i, en segon lloc, perquè quan enve­llim hi ha meca­nis­mes mole­cu­lars que dei­xen de fun­ci­o­nar de manera òptima.
El procés d’apa­rició ve a ser el mateix en tots els càncers?
Sí. L’enve­lli­ment és un fac­tor intrínsec de totes les per­so­nes que ens pre­dis­posa al càncer. Després, hi ha fac­tors externs, extrínsecs, de què el prin­ci­pal és el tabac, que aug­menta moltíssim el risc de càncer, i no sola­ment el de pulmó. No hi ha cap agressió externa que aug­menti el risc de càncer tant com el tabac. Després en conei­xem d’altres, com ara, en el cas del càncer de pell, l’expo­sició als raigs ultra­vi­o­lats. I també sabem que l’obe­si­tat està rela­ci­o­nada amb alguns tipus de tumors.
Par­lem del sis­tema immu­ni­tari. Per tot el que hem dit, hau­ria d’estar pre­pa­rat per fer front al càncer, no?
Sí que ho està, però, de fet, durant molts anys, la majo­ria dels qui inves­tigàvem el càncer pensàvem que el sis­tema immu­ni­tari no era capaç de reconèixer-lo, perquè les cèl·lules tumo­rals eren massa sem­blants a les cèl·lules sanes del nos­tre orga­nisme. Aquesta idea domi­nava el camp i, d’alguna manera, va fer que hi hagués pocs avenços en aquesta àrea. Passa en totes les dis­ci­pli­nes; algu­nes idees pre­es­ta­bler­tes poden ser con­tra­pro­du­ents.
Com van des­co­brir que el càncer de còlon es pot trac­tar amb immu­no­teràpia?
Buscàvem gens que esti­gues­sin invo­lu­crats en el feno­men de la recurrència i la metàstasi del càncer de còlon. Volíem enten­dre la metàstasi. I quan els vam iden­ti­fi­car i vam estu­diar què uti­lit­zava aquests gens, ens vam ado­nar que no eren les cèl·lules tumo­rals sinó unes altres del nos­tre orga­nisme que el càncer atreu. El càncer recluta cèl·lules sanes i les per­ver­teix per al seu bene­fici. I vam començar a inves­ti­gar aquest feno­men. Esti­rant del fil, ens vam ado­nar que les cèl·lules reclu­ta­des pel tumor atu­ren l’acció del sis­tema immu­ni­tari.
Són una mena de còmpli­ces?
Sí. Envien senyals perquè el sis­tema immu­ni­tari no pene­tri dins del tumor i, efec­ti­va­ment, desac­ti­ven el sis­tema. Quan tens una infecció, el sis­tema immu­ni­tari pri­mer s’ha d’acti­var i, quan la infecció està curada, s’ha de desac­ti­var. Aquesta desac­ti­vació és molt impor­tant, perquè, en cas con­trari, tindríem un pro­blema d’autoim­mu­ni­tat. El tumor segresta aquests meca­nis­mes que ja exis­tei­xen al nos­tre orga­nisme pre­ci­sa­ment per desac­ti­var el sis­tema immu­ni­tari.
Una tro­ba­lla ines­pe­rada.
Sí. Ara, sabem que el sis­tema immu­ni­tari és per­fec­ta­ment capaç de reconèixer el càncer de còlon, però hi ha quel­com que pro­du­ei­xen els tumors més agres­sius, els que fan metàstasi, per evi­tar l’atac; és l’hor­mona TGF-beta. El pas següent va ser plan­te­jar-nos que calia blo­que­jar el meca­nisme de defensa del tumor.
Com?
Eli­mi­nant aquest senyal, el TGF-beta, amb fàrmacs expe­ri­men­tals. I, efec­ti­va­ment, ales­ho­res, el sis­tema immu­ni­tari és capaç de pene­trar i ata­car el tumor.
Estem par­lant de tre­ball amb rato­lins.
Sí. Els curem les metàsta­sis. Moren de vells.
Aques­tes acci­ons són vàlides només per al càncer colo­rec­tal?
Hi ha evidències que indi­quen que aquest és un meca­nisme gene­ral d’evasió del sis­tema immu­ni­tari uti­lit­zat per múlti­ples tipus de càncer.
El nos­tre propi cos des­truint el càncer.
Aquest és el fona­ment de la immu­no­teràpia i, ara mateix, és el camp més actiu de l’onco­lo­gia, el que ofe­reix més pro­me­ses con­tra el càncer, i les far­macèuti­ques tenen moltíssi­mes línies de tre­ball en aquesta àrea. Hi ha dife­rents tipus de meca­nis­mes, per a dife­rents tipus de tumors... Habi­tu­al­ment, cada tumor desen­vo­lupa més d’un meca­nisme de blo­queig del sis­tema immu­ni­tari i, per tant, la tendència és com­bi­nar diver­ses teràpies. És un camp molt recent, però hi ha resul­tats espec­ta­cu­lars. Alguns paci­ents de mela­noma metastàtic en qui fins fa set anys no es podia fer res ara expe­ri­men­ten remis­si­ons com­ple­tes gràcies a la immu­no­teràpia.
No és que el càncer es cro­ni­fi­qui.
No, no. Avui, hi ha molts paci­ents que es curen. Fins i tot en fases avançades. Després, hi ha paci­ents que tenen una res­posta molt posi­tiva a la teràpia i la malal­tia es cro­ni­fica. I n’hi ha que no hi res­po­nen bé. I al vol­tant d’aquests últims hi ha molta inves­ti­gació.
La metàstasi, però, és cru­cial.
Sí. La immensa majo­ria dels tumors es poden extir­par quirúrgi­ca­ment i, habi­tu­al­ment, això resol la malal­tia. La metàstasi és com­plexa, perquè habi­tu­al­ment es dona en òrgans vitals, com el fetge o els pul­mons.
La metàstasi cen­tra una gran part de la recerca.
La recerca en el camp del càncer ha anat evo­lu­ci­o­nant. Pri­mer, no enteníem què era el càncer i neces­sitàvem enten­dre’l. Per què es desen­vo­lu­pava? Com silen­ciar els gens mutats? La metàstasi, tot i que és el procés més impor­tant a nivell clínic, perquè és el que cau­sarà la mort, no ha estat inves­ti­gada de forma sis­temàtica fins fa uns anys. Ara, és un bon moment, perquè hem acu­mu­lat molt conei­xe­ment sobre les metàsta­sis i tot aquest conei­xe­ment està començant a cris­tal·lit­zar en teràpies per als malalts.
Abans de veure la metàstasi, el repte és saber si hi ha cèl·lules que ja han migrat fora del tumor?
Aquest és un pro­blema impor­tant. En molts paci­ents, quan se’ls eli­mina el tumor pri­mari, sabem que hi ha una malal­tia resi­dual. Però no en tots s’ha dis­se­mi­nat i aquest és una part del pro­blema. Cal iden­ti­fi­car quins paci­ents tenen més risc de metàstasi. Avui, sabem que aquells tumors que han desen­vo­lu­pat meca­nis­mes de pro­tecció con­tra del sis­tema immu­ni­tari a través del TGF-beta són més capaços de fer metàsta­sis. Ara, tenim un conei­xe­ment molt més gran que fa quinze anys. Per pri­mera vegada, estem pre­pa­rats per desen­vo­lu­par teràpies. És un moment cru­cial, i a l’Ins­ti­tut de Recerca Biomèdica (IRB) de Bar­ce­lona tenim diver­sos grups pio­ners en l’estudi de les metàsta­sis.

Un sistema que fila prim

El sistema immunitari està basat en un principi: reconèixer allò que no pertany al nostre cos, com ara bacteris, virus..., i lluitar-hi. I un cop vençut, retirar-se. De la mateixa manera que el càncer busca la manera que el sistema immunitari quedi cec a la seva presència, a vegades, detecta més del compte. És quan, pel que sigui, reconeix erròniament com a enemics proteïnes o antígens del nostre cos i dona lloc a malalties autoimmunes, com ara la psoriasi. “El sistema immunitari és un arma poderosa, amb moltes eines de control, però, com tot en el nostre cos, a vegades falla”, diu Batlle. “Té una sèrie de mecanismes per detectar el que ve de fora i també mecanismes per no atacar el que és nostre. Quan es mou dins d’aquests paràmetres, és quan funciona de manera òptima.” La pròpia complexitat del sistema fa entendre que hi ha d’haver errades. “L’especificitat és part del sistema immunitari. És molt difícil ser específic i, alhora, reconèixer una gran varietat de possibles patògens.”

El paper de la recerca

Sense treure’n ni un gram de gravetat, Eduard Batlle comenta que, avui dia, respecte a la lluita contra el càncer, no estem com fa uns anys. “Afortunadament, no. Hi ha molts càncers que es curen per la via quirúrgica. I molts es cronifiquen. I gràcies a la immunoteràpia, i a altres teràpies, cada vegada hi ha més èxit en el tractament.” No deixa de recordar, però, que encara hi ha molts pacients que moren. Quan Batlle relata què passa dins de l’organisme, fa pensar en una ciutat emmurallada, amb uns atacants intel·ligents i uns defensors disposats a tot. “El càncer juga amb les peces de què disposa per intentar escapar.I evoluciona aprofitant mecanismes del nostre propi cos que el fan invisible.” La recerca dona fruits. “Els tractaments, en fase clínica, s’estan començant a testar en pacients. No ho fem nosaltres, sinó les farmacèutiques i els hospitals. Nosaltres, des de la recerca, intentem avançar-nos i entendre els mecanismes de resistència, perquè sabem que hi haurà pacients que probablement no hi respondran. Hem de saber què han fet els tumors per saltar-se el sistema immunitari. Hi ha moltes preguntes obertes.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor