Entrevista

Alba Sidera

PERIODISTA

“A Itàlia s’ha normalitzat que algú sigui feixista”

La periodista Alba Sidera retrata a ‘Feixisme persistent’ la Itàlia de Matteo Salvini. Hi explica l’auge del feixisme i hi combina relats en primera persona

FEIXISME PERSISTENT Editorial: EDICIONS SALDONAR Pàgines: 288 Preu: 19,90
PRONÒSTIC
“Quan hi torni a haver eleccions a Itàlia, l’extrema dreta guanyarà”
ACTITUD
“Entre la intel·lectualitat italiana està força acceptat que el feixisme pugui defensar les seves idees”
MAQUINÀRIA
“Salvini té un gran equip de comunicació al darrere. Gran part de l’èxit de Salvini és gràcies a això. Mostren la seva vida quotidiana, quan menja torrades amb Nutella o pasta d’un poble del sud”
PRESÈNCIA
“Em va sorprendre la implantació que tenen els grups amb ideologia feixista als instituts”

La cor­res­pon­sal a Itàlia d’El Punt Avui, Alba Sidera (Girona, 1979), viu des de fa més de deu anys a Roma. Durant aquest temps, s’ha espe­ci­a­lit­zat en la inves­ti­gació de l’extrema dreta i l’actu­a­li­tat política ita­li­ana. En el lli­bre Fei­xisme per­sis­tent, Sidera dis­sec­ci­ona aquesta ide­o­lo­gia. Amb un retrat minuciós i bar­re­jant les experiències vis­cu­des en pri­mera per­sona, fa una anàlisi de la situ­ació política ita­li­ana en què també es fa una mirada enrere cap al lle­gat de Benito Mus­so­lini i el perquè de l’auge del nou líder de l’extrema dreta ita­li­ana, Mat­teo Sal­vini.

El fei­xisme a Itàlia està accep­tat?
El que més em va sob­tar quan vaig venir a viure a Roma és tro­bar-me gent de qui no t’espe­res que defensi postu­lats fei­xis­tes. És l’exem­ple d’aquest sopar que explico a l’inici del lli­bre. Parlo d’una pare­lla de mes­tres de qui no t’ho ima­gi­na­ries mai! També intento des­mi­ti­fi­car la idea que la per­sona que té una ide­o­lo­gia fei­xista és una per­sona que porta el cap rapat i un ener­gu­men sense con­versa, una per­sona igno­rant. A Itàlia està menys mal vist defi­nir-se com a fei­xista, hi ha gent que no se n’amaga i que t’ho diu tran­quil·lament. De la mateixa manera, aquí, a Itàlia, hi ha una cul­tura anti­fei­xista que a l’Estat espa­nyol és total­ment incon­ce­bi­ble. Les ins­ti­tu­ci­ons de l’Estat es decla­ren ober­ta­ment anti­fei­xis­tes. Tant el fei­xisme com l’anti­fei­xisme estan més nor­ma­lit­zats. Fa molts anys que en el debat públic se’n parla. Qui es declara anti­fei­xista a casa nos­tra sol ser gent d’esquer­res i aquí hi ha gent pro­ce­dent de Democràcia Cris­ti­ana (que va ser el gran par­tit de cen­tre­dreta italià) que se’n declara. A Itàlia està molt arre­lat que per ser demòcrata s’ha de ser anti­fei­xista.
Es blan­queja?
El fei­xisme és molt perillós. A les tertúlies tele­vi­si­ves hi assis­teix gent de Casa Pound, un grup d’ultra­dreta que no renun­cia a la violència per asso­lir els seus objec­tius. Tenen grups para­mi­li­tars, orga­nit­zen batu­des per apa­llis­sar immi­grants i per­so­nes del col·lec­tiu LGTBI. El seu equi­va­lent espa­nyol seria Hogar Social. És com si con­vi­des­sin aquesta gent a tertúlies! Sem­pre van ben pen­ti­nats... Hi envien una per­sona amb bon aspecte, que defensa les seves idees. De fet, en la intel·lec­tu­a­li­tat ita­li­ana està força accep­tat que el fei­xisme pugui defen­sar les seves idees. Ber­lus­coni [expri­mer minis­tre italià] va por­tar els fei­xis­tes al govern. S’ha nor­ma­lit­zat que algú pugui ser fei­xista. Per a molta gent, és com una ide­o­lo­gia més. Per exem­ple, la neboda de Mus­so­lini, Ales­san­dra Mus­so­lini, era del par­tit de Ber­lus­coni, després va pas­sar a la for­mació de Sal­vini i ha estat euro­par­la­mentària molt de temps. Surt a les tele­vi­si­ons a defen­sar el seu avi des de sem­pre, és una habi­tual dels pro­gra­mes del cor, és un per­so­natge tele­vi­siu més.
En el lli­bre, pre­ci­sa­ment, hi ha un capítol en què explica els home­nat­ges que actu­al­ment es fan a Mus­so­lini.
Recordo que quan hi va haver el tras­llat de les res­tes de Franco es deia que això seria impen­sa­ble a Itàlia! És un fet que no es coneix gaire, però Itàlia té un mau­so­leu i té tot el poble de Pre­dap­pio, que és on està enter­rat Benito Mus­so­lini, dedi­cat a ven­dre pro­duc­tes de la figura de Mus­so­lini i també de Hit­ler. Està enfo­cat al turisme neo­fei­xista i neo­nazi. En dates asse­nya­la­des, com la de la Marxa sobre Roma, hi van milers de fei­xis­tes de tot el país. El poble accepta que té aquest turisme i els visi­tants van allà en pere­gri­nació. Les boti­gues estan ple­nes d’imat­ges de Hit­ler, d’esvàsti­ques, de bats de beis­bol d’aquests que s’uti­lit­zen per pegar. També hi ha molts objec­tes dedi­cats a Franco. En teo­ria hau­ria d’estar pro­hi­bit, però també ho està fer la salu­tació fei­xista. Depèn dels jut­ges, perquè, com en tot, es dona marge a la inter­pre­tació. La Cons­ti­tució ita­li­ana explica que la reor­ga­nit­zació del par­tit fei­xista està pro­hi­bida.
Però bé que hi ha par­tits que es decla­ren ober­ta­ment fei­xis­tes.
Sí, per exem­ple els de Casa Pound es defi­nei­xen com a fei­xis­tes del ter­cer mil·leni i són aquesta gent que té molta presència als ins­ti­tuts. És un dels fets que em va sor­pren­dre, la implan­tació que tenen als ins­ti­tuts. A Roma he vis­cut a la vora d’aquests cen­tres i veus els car­tells amb ide­o­lo­gia fei­xista. No es pro­hi­beix, i fins tot hi ha un informe de la poli­cia en què es diu, si fa o no fa, que els de Casa Pound són molt bons nois.
Hi ha certa con­nivència poli­cial?
Com passa a l’Estat espa­nyol, que molts poli­cies voten Vox. És un fet força equi­pa­ra­ble. El tacte amb què els trac­ten quan es mani­fes­ten no és el mateix que tenen amb els anti­fei­xis­tes.
En el lli­bre també parla de com s’intenta blan­que­jar el lle­gat de Mus­so­lini. Hi ha una ope­ració en marxa per dur-ho a terme?
En unes decla­ra­ci­ons, Anto­nio Tajani [un dels fun­da­dors de Forza Ita­lia, el par­tit de Ber­lus­coni i actu­al­ment euro­di­pu­tat], va asse­gu­rar que Mus­so­lini havia fet coses bones. Aquest dis­curs, a Itàlia, no sobta, perquè Ber­lus­coni el va nor­ma­lit­zar, ja que això és el que ha dit des de sem­pre. Hi ha com dos Mus­so­lini: l’època d’abans que es deixés enta­ba­nar per Hit­ler i la de després. Ber­lus­coni ha mono­po­lit­zat des dels anys noranta tota la dreta. El cen­tre dreta italià ha estat tot en mans de Ber­lus­coni fins ara, que l’ha subs­tituït Sal­vini. Ber­lus­coni ha repe­tit molt aquest dis­curs, i fins i tot en el dia d’home­natge a les vícti­mes de l’Holo­caust el va tor­nar a repe­tir. És una cosa que està molt nor­ma­lit­zada i que molta gent de la dreta accepta. El dis­curs que asse­gura que qui real­ment era dolent era Hit­ler i que Mus­so­lini va fer cases popu­lars [pisos de pro­tecció ofi­cial], una mica en la línia dels pan­tans de Franco.
I es van apro­var les lleis raci­als.
En la teo­ria del fei­xisme italià hi ha molt racisme. Hi ha totes aques­tes teo­ries, el Mani­fest de la raça, amb què es van poder jus­ti­fi­car mol­tes acci­ons. Es parla de la raça pura ita­li­ana com si existís. Pri­mer als jueus se’ls pro­hi­bia fer cer­tes acti­vi­tats... després els van fer fora dels col·legis... i per aca­bar els van enviar a Auschwitz.
En els dar­rers anys hi ha hagut un aug­ment del fei­xisme a Itàlia?
S’ha d’emmar­car amb l’auge a tot el món. Molta gent ja tenia aquesta ide­o­lo­gia, és a dir que no sé fins a quin punt la gent s’ha tor­nat fei­xista o ja ho era. Els col·lec­tius d’immi­grants no havien tin­gut mai tanta por com quan l’any pas­sat hi havia el govern de Sal­vini i el Movi­ment 5 Estre­lles. Nota­ven el racisme. Sal­vini, que era el pri­mer minis­tre, feia decla­ra­ci­ons racis­tes tot el dia, i això va pro­vo­car que la gent perdés la ver­go­nya... I ara se’ls increpa pel car­rer: “Negres, tor­neu a l’Àfrica!”... Són actes de racisme quo­tidià, gent a qui no es vol aten­dre quan entren en un bar. El fet que hi hagués Sal­vini al poder ha fet que la gent, que pot­ser ja era racista, hagi per­dut la por. Tinc amics de fora que viuen aquí que estan espan­tats. Quan es va fer el govern pen­sa­ven que pot­ser hau­rien de mar­xar. Per exem­ple, el racisme que hi ha aquí en con­tra de la població gitana és molt greu.
Explica les con­ne­xi­ons de l’extrema dreta al món. Com arriba a Itàlia aquesta onada?
Quan es van fer les elec­ci­ons, Steve Ban­non [estra­tega i un dels ideòlegs del pre­si­dent dels Estats Units, Donald Trump, fins al 2018] va venir a Itàlia i va seguir els resul­tats a la seu elec­to­ral de la Lliga amb Sal­vini. Ell va ser qui va empènyer que hi hagués el pacte entre la Lliga i el Movi­ment 5 Estre­lles. Els donava suport a tots dos. Tots dos li eren simpàtics, i a Ban­non li agra­dava la seva manera de gover­nar. Aquest popu­lisme d’extrema dreta. La cosa no ha con­ti­nuat, però si ara hi hagues­sin unes elec­ci­ons, Sal­vini gua­nya­ria. Sal­vini, la for­mació dels Ger­mans d’Itàlia i els de Ber­lus­coni suma­rien gai­rebé un 46% dels vots. Quan hi hagi noves elec­ci­ons, l’extrema dreta gua­nyarà. A Ban­non, pri­me­ra­ment, li va agra­dar molt Nigel Farage, de l’UKIP, però va fra­cas­sar i després va apos­tar per Sal­vini. També ho fa per Gior­gia Meloni, una diri­gent que va començar la car­rera política a la for­mació Poble de la Lli­ber­tat, una coa­lició de par­tits entre Força Itàlia i Aliança Naci­o­nal lide­rada per Ber­lus­coni. Meloni està situ­ada més a la dreta. Sal­vini s’ha invo­lu­crat en temes rus­sos, l’han acu­sat d’estar finançat per empre­sa­ris rus­sos, i això no ha agra­dat gens als Estats Units, que per aquest motiu ara apos­ten per Gior­gia Meloni, que també té més bones rela­ci­ons amb l’Església. Tot i això, a Meloni li queda un llarg camí per recórrer, i més sent una dona en un país tan mas­clista com Itàlia. I a més, van junts, no és que vagin l’un con­tra l’altra. Hi ha molta gent que dona per aca­bat Sal­vini, però jo crec que hi ha Sal­vini per a estona. Fan un bon tàndem amb Gior­gia Meloni.
Quina ha estat l’estratègia que ha fet ser­vir Mat­teo Sal­vini en les xar­xes soci­als per impac­tar d’aquesta manera en la soci­e­tat ita­li­ana?
El que ha pas­sat a Itàlia és que Ber­lus­coni va mono­po­lit­zar com­ple­ta­ment la dreta. No dei­xava que sortís cap líder, con­tro­lava tots els aspec­tes. Sal­vini va tenir la sort que com que era de la Lliga Nord, i no era del par­tit de Ber­lus­coni, va poder anar crei­xent i va poder recon­ver­tir el seu par­tit. Ber­lus­coni no tenia por de Sal­vini, perquè la Lliga era un par­tit només del nord, que no tenia aspi­ra­ci­ons naci­o­nals, però Sal­vini va fer una gran ope­ració de màrque­ting i va recon­ver­tir la Lliga Nord en un par­tit naci­o­na­lista italià. Per poder dur a terme aquest canvi d’imatge li ha anat molt bé això que s’ano­mena “la bèstia”. Té una maquinària de pro­pa­ganda activa les vint-iqua­tre hores del dia. És molt sem­blant al que fa Trump. Gran part de l’èxit de Sal­vini és gràcies a això. Han com­bi­nat la cons­trucció d’un per­so­natge que pretén ser pro­per i mos­tren cons­tant­ment la seva vida quo­ti­di­ana, quan menja tor­ra­des amb Nute­lla, pasta de tal poble del sud... Sem­bla que sigui molt espon­tani. El mos­tren aju­dant la filla petita a fer els deu­res o resant un rosari i, al mateix temps, bom­bar­de­gen amb notícies, sobre­tot en con­tra dels immi­grants.
Va decla­rar la guerra a Open Arms.
Sal­vini havia d’anar a judici perquè no va dei­xar que una barca de nàufrags arribés a la costa i un jutge el volia jut­jar per segrest de per­so­nes. Gràcies al vot del par­tit de Mat­teo Renzi (expri­mer minis­tre italià) al Senat, Sal­vini no serà jut­jat. Renzi sem­pre acaba aju­dant la dreta i l’extre­ma­dreta. L’expri­mer minis­tre va fer el mateix amb Ber­lus­coni, el va recu­pe­rar i el va fer ser­vir de soci per a les seves refor­mes. I ara ha fet el mateix amb Sal­vini. L’ha sal­vat.
Què ha pas­sat perquè a Europa i al món hi hagi hagut aquest auge dels par­tits d’extrema dreta?
L’auge de l’extrema dreta a tot el món ha coin­ci­dit amb la crisi de la soci­al­de­mocràcia, que durant molts anys s’ha anat abur­ge­sant. S’ha ins­tau­rat en un espai de como­di­tat i s’ha anat aïllant de les clas­ses popu­lars. Un dels pro­ble­mes que té l’esquerra és que molta gent de la classe tre­ba­lla­dora no per­cep que els polítics d’esquer­res puguin defen­sar els seus interes­sos. En molts llocs no es dis­tin­geix de la dreta. Per exem­ple, Renzi: és el líder d’un par­tit que hau­ria de ser com el PSOE, tot i que ell s’ha com­por­tat com Albert Rivera. Renzi, quan gover­nava, va fer una reforma labo­ral com la del PP. L’esquerra no ha sabut tra­var un dis­curs per a la classe tre­ba­lla­dora.
Itàlia ha estat un dels països que més ha patit amb la pandèmia. Com s’ha ges­ti­o­nat des del govern transalpí?
Les elits econòmiques a tot el món han fet pres­si­ons perquè l’eco­no­mia no s’aturés. A Itàlia ho han fet poc dis­si­mu­la­da­ment. La patro­nal dels grans empre­sa­ris és un actor polític més i va pres­si­o­nar perquè no es tanqués la zona del nord, on hi havia els focus. En alguns pobles del nord es va decla­rar la zona roja perquè el virus no s’escampés, i va fun­ci­o­nar. Es van aïllar loca­li­tats del Vèneto. En canvi a la Llom­bar­dia –tret d’algu­nes loca­li­tats prop de Lodi–, com que és una zona on hi ha mol­tes fàbri­ques, els empre­sa­ris van estar tru­cant als ajun­ta­ments perquè no es tan­ques­sin. Van fer fins i tot vídeos publi­ci­ta­ris dient que no n’hi havia per a tant. El resul­tat és que la mei­tat dels morts que hi ha hagut a Itàlia han estat a la Llom­bar­dia. A més, el sis­tema sani­tari d’aquesta zona estava molt tocat perquè hi va haver un escàndol de cor­rupció. Durant divuit anys, qui va ser gover­na­dor de la regió, Roberto For­mi­goni, va diri­gir una xarxa de cor­rupció per pri­va­tit­zar la sani­tat i encara no s’ha superat. De fet, es vol eli­mi­nar la figura del metge de família.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor