Entrevista

Menjadors sobirans?

El controvertit decret que deixa fora les AMPA de la gestió dels àpats escolars també ha revifat velles reivindicacions, com que el servei s’inclogui dins del projecte educatiu de centre i que hi hagi una revisió de preus i ràtios

400.000
escolars
són els que es queden cada dia a dinar al menjador escolar públic, amb un cost de 2,5 milions d’euros.
1/3
dels menjadors,
del total de 2.000 que hi ha, estan gestionats actualment per les AMPA i les AFA.
REIVINDICACIÓ
“Les AMPA i les AFA han de seguir gestionant el menjador escolar”
RESPOSTA
“No hi ha voluntat de privatitzar,
sinó d’ordenar i adequar un servei”
DEMANDA
“L’espai del migdia ha de ser un espai més de l’escola, universal i gratuït”
ACTUALITZACIÓ
“Per què fa quinze anys que no es revisa el preu del menjador escolar?”
MANCANCES
“No hi ha prou personal per fer-se càrrec dels infants amb NEE”
CONSTATACIÓ
“La qualitat, la varietat i l’equilibri del menjar és correcte”

Uns 400.000 escolars, un 85% del total d’alumnes des de P3 fins a sisè de primària, es queden diàriament a dinar al centre educatiu. A un preu establert des de fa anys en un màxim de 6,20 euros, representen prop de 2,5 milions d’euros diaris i un volum de negoci molt important si es multiplica pels 182 dies lectius del curs actual. En concret, més de 451 milions d’euros. La gran majoria de menjadors, es calcula que uns 2.000 arreu del territori, estan gestionats directament per empreses de diferent volum de negoci –amb un ventall molt ampli que va des de grans grups de restauració fins a fundacions vinculades al sector de l’esbarjo, passant per empreses mitjanes i petites–. Aproximadament, d’un terç dels menjadors se’n fan càrrec directament o indirectament les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) i les associacions de famílies d’alumnes (AFA).

A mitjans de l’any passat, saltava la notícia que el Departament d’Ensenyament, ara d’Educació, estava treballant en un nou decret per regular el servei. El redactat inicial, però, deixava clar que el servei, malgrat ser assumit per la Generalitat, no estaria centralitzat per l’administració, sinó que l’atorgaria a través de concurs públic, tal com estableix la llei 09/2017 de contractació pública que, prèviament, estava condicionada per una directiva europea d’obligat compliment en un màxim de dos anys. El decret establia que el Departament d’Educació delegaria les competències de menjador en els serveis territorials que, al seu torn, el cedirien als consells comarcals, els ajuntaments i els mateixos centres educatius. Aquesta nova distribució deixava fora de la gestió totes aquelles AMPA i AFA que tradicionalment s’havien fet càrrec dels àpats escolars, o bé directament o bé contractant l’empresa responsable tant del menjar com dels monitors. Les noves condicions van provocar el rebuig d’aquestes associacions, que van iniciar una campanya per aturar el decret i evitar que se les marginés d’un servei que, segons van defensar, havien realitzat amb èxit durant anys. A més, a través de la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC) i del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), format per una quinzena d’entitats i sindicats, es va denunciar que el decret afavoria “una clara privatització del servei en detriment de la gestió realitzada per les famílies”.

NOUS ACTORS

En aquest escenari apareixia també el col·lectiu SOS Menjadors Escolars Públics que aixopluga actors i grups vinculats a l’ensenyament i que proclama, entre d’altres, la incorporació del temps destinat al menjar dins del projecte educatiu de centre i l’elaboració d’una proposta d’ILP sobre el temps del migdia “que garanteixi l’equitat, l’accés universal, la gratuïtat, la inclusió i la dignitat laboral, amb la gestió directa per part d’aquelles AMPA o AFA que ho desitgin fer”.

La pressió exercida per part de la comunitat educativa va donar els seus fruits a finals del 2018, quan es va anunciar que s’havia aturat la tramitació del decret i que Educació obria una bústia per recollir els suggeriments de totes les parts implicades “amb l’objectiu d’arribar als màxims consensos”. El mateix conseller, Josep Bargalló, va assegurar que les associacions de pares i mares que gestionen els menjadors “ho podrien continuar fent” i va negar que es volgués privatitzar el servei. Des de la FAPAC, però, no s’ho acaben de creure. “Hi ha fórmules legals que permeten mantenir la gestió de les AMPA i les AFA, com ara els convenis de col·laboració o la gestió directa, que no estan lligats a la contractació pública i que el departament ha de tenir en compte”, assenyala la directora tècnica de l’entitat, Lidón Gasull, que indica que darrere dels canvis es pot interpretar que l’interès per treure beneficis econòmics “és el que s’imposa per sobre del de garantir la màxima qualitat tant del menjar com del servei en general”. En aquest sentit, la resposta d’Educació és contundent: “No hi ha cap voluntat de privatitzar, sinó d’ordenar i adequar un servei, i les famílies continuaran participant en el procés, perquè formaran part activa de la comissió de menjadors que s’escollirà a través del consell escolar”, assegura el director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Ramon Simon.

Des de la FAPAC, però, alerten que aquesta pròrroga abans no es tiri endavant el decret “no preveu en cap cas deixar el text en un calaix”, i afegeixen: “Ens preocupa que l’únic que es vulgui sigui guanyar temps i calmar els ànims dels pares i les mares”. No volem pensar que amb aquest marge allò que es busca és facilitar la tramitació via Parlament de la llei de contractes de serveis a les persones en què estaria inclosa la gestió de les activitats del temps del migdia, els extraescolars i l’acollida de matí i tarda”, diu Gasull. Per aquest motiu, des de la FAPAC s’ha fet arribar a tots els grups parlamentaris una carta en què se’ls demana que votin en contra del projecte de llei o que retirin l’articulat que fa referència explícita a aquestes activitats.

MÉS enllà del MENJAR

Els alumnes dediquen fins a un terç de la jornada lectiva al dinar als centres escolars. Totes les parts consultades consideren que aquest temps ha d’anar molt més enllà de l’àpat i s’ha de convertir en un espai educatiu dins del mateix projecte de centre, que inclogui, entre d’altres, l’educació en valors, normes de convivència i bons hàbits alimentaris. Tot i això, mentre que des del Departament d’Educació expliquen que el redactat del decret ja deixa prou clar aquest concepte, des de SOS Menjadors Escolars Públics en critiquen el redactat genèric. “Parlen de servei complementari i no van més enllà”, especifica Jordi Estarlich, portaveu de l’entitat, que insisteix que “l’espai del migdia ha de ser un espai més de l’escola i, per tant, sotmès al control de l’equip directiu i del consell escolar”. A la FAPAC coincideixen. “Educació hauria d’assumir directament el servei amb treballadors públics, però ateses les dificultats que això suposa sí que ha de garantir que en tant que es tracta d’una activitat que paguen les famílies, aquestes famílies hi han de poder dir la seva en cada centre”, comenta Lidón Gasull.

Des de les empreses i fundacions que ofereixen el servei de menjador també incideixen que l’espai del migdia ha de ser un espai educatiu. “La formació en el lleure ha de ser bàsica per als treballadors del menjador escolar i ha de quedar ben recollida en el decret”, exposa Pep Montes, director de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) que engloba més d’una seixantena d’empreses d’arreu del país. Froilán Salgado, adjunt a la gerència de l’àrea de serveis escolars i cases de colònies de la fundació Fundesplai, afegeix que “el temps del migdia a les escoles va més enllà de posar un plat a taula, i que ha de ser un espai per fomentar els valors i complementar l’educació a l’aula”.

definir la qualitat

Un altre dels cavalls de batalla que genera més enfrontament és la qualitat del menjar. Un concepte amb un significat diferent segons a qui es pregunti, tot i que tothom coincideix a assegurar que és una condició irrenunciable. Ara bé, què vol dir garantir la qualitat en els àpats escolars? Les famílies tenen clar que la definició ha d’anar més enllà dels criteris bàsics de seguretat alimentària, nutrició, variació i equilibri dietètic garantits per la normativa. “Haurien d’estar lligats al consum de productes de proximitat, i si pot ser ecològics, i s’haurien d’allunyar de l’anomenada línia freda, que quan es manipula a l’escola deixa un producte que molts infants no es volen menjar”, assenyala Estalrich. Des de la FAPAC, van un pas més enllà i promouen que totes les escoles haurien de tenir cuina pròpia per poder elaborar els plats al mateix centre i evitar els intermediaris “que poden entregar productes que arriben des de qualsevol lloc del món i que han estat elaborats molts mesos abans”, reflexiona Gasull.

Per Pep Montes, demonitzar determinats procediments alimentaris no porta enlloc. “El nivell de control sanitari del menjar escolar és molt alt, i el que cal és lluitar contra la mala praxi. Avui dia la qualitat, la varietat i l’equilibri del menjar és correcte, més que correcte, i moltes empreses treballen de fa temps amb productes de km 0”, manté. Salgado, de Fundesplai, advoca també pel model de cuina al mateix centre. “S’ha de poder prioritzar sempre que sigui possible, perquè dona molts bons resultats, tant pel que fa a elaboració com a satisfacció dels alumnes i les seves famílies”, conclou.

En resposta, el Departament d’Educació fa bandera que el redactat del decret estableix explícitament la dieta mediterrània “com el punt de partida dels menús escolars, i es fa ressò de les recomanacions sobre el consum de fruites i hortalisses i la limitació dels sucres”. Ramon Simon afegeix que, com no podia ser d’una altra manera, “també recull les especificitats vinculades a infants amb intoleràncies i altres malalties alimentàries i l’adequació dels menús en funció de les creences religioses”.

Tant Acellec com Fundesplai insisteixen a destacar que la nova regulació ha de deixar clar quin ha de ser el paper i la formació dels monitors per poder-lo afrontar amb garanties. “Parlem d’una gestió complexa i difícil pel que fa als treballadors, i que reclama un servei intern àgil de substitució que dubto que l’administració pogués assumir ara mateix”, assenyala Montes, que ressalta que “cada model s’ha d’adequar a les circumstàncies”. Aquí també entra un altre dels aspectes clau i de difícil consens, les ràtios per grup. Al paper semblen correctes i a l’hora d’aplicar-les, ja no ho semblen tant.

revisar RÀTIOS I preus

Les diverses parts consultades assenyalen que cal més precisió. “Les ràtios proposades són molt altes i no s’adiuen a la realitat, i és absolutament necessari que aquestes ràtios estiguin lligades al preu que es cobra pel servei”, manté Pep Montes. Per la FAPAC, les ràtios que es proposen des del Departament d’Educació “estan lligades a intentar captar les empreses perquè facin oferta de preus a la baixa”. “No s’ha entrat a fons en el tema de les ràtios, perquè hi ha situacions molt diferents i, en qualsevol cas, sempre es poden acabar ajustant”, diu el director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa.

“Si el cost de la vida, els sous dels professionals i la matèria primera ha pujat, per què fa quinze anys que no es revisa a l’alça el preu del menjador escolar?”, es pregunta Pep Montes, que alerta que les empreses d’Acellec treballen amb un marge molt petit de benefici “i s’obre un escenari on només les grans firmes multiservei poden competir”. La proposta feta per Acellec d’augmentar el preu fins a un màxim de 6,81 euros –que té com a base un estudi de costos– està sent estudiada per la Generalitat que, en tot cas, recorda que suposaria un increment en la partida per a beques menjador que hauria d’estar lligat a una aprovació, ara molt llunyana, de nous pressupostos.

Des de SOS Menjadors Escolars i la FAPAC insisteixen que l’espai del migdia, amb l’estona del dinar com a eix central, ha de ser universal i tendir a la gratuïtat en un futur proper. “L’administració ha d’assumir la seva responsabilitat i en aquesta responsabilitat s’inclou un servei que ha de garantir no només la qualitat alimentària, sinó la dignitat laboral dels seus treballadors, l’equitat i l’educació en valors”, assenyala Estarlich, que alerta que moltes de les demandes que fan les famílies perquè els seus infants es puguin quedar a dinar als centres escolars “no s’acaben atenent perquè no responen a uns criteris que també s’haurien de revisar”. Tot i la crítica, des d’aquesta entitat consideren “un gest de bona voluntat” la decisió del conseller de frenar l’aprovació del decret i confien que hi hagi finalment un text consensuat per totes les parts. Paral·lelament, els seus responsables fa mesos que van a la recerca de suports polítics, especialment dels ajuntaments, amb la presentació de mocions en els plens. N’han aconseguit aprovar una vuitantena.

D’altra banda, des de Fundesplai es posa el focus en un altre aspecte important que cal resoldre. “L’esborrany inicial no té en compte l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials (NEE), i el cost de contractar monitors especialitzats continua recaient directament en les famílies afectades o en els ajuts que donen els ajuntaments”, lamenta Froilán Salgado. La pilota passa a la teulada de la Generalitat, que l’agafa. “Estem estudiant fórmules per garantir l’equitat i no continuar carregant en el tiquet de menjador el preu dels vetlladors”, assegura Ramon Simon. Lidón Gasull es mostra molt crítica. “Ens consta que hi ha famílies amb infants amb NEE que no poden deixar l’alumne al menjador escolar perquè no hi ha prou personal”, constata, i afegeix: “Mentre el preu continuï sent el criteri principal a l’hora d’adjudicar un servei com aquest no es podrà garantir l’equilibri necessari”, afirma.

En espera de veure com s’acaba encaixant la proposta marc del decret de menjadors escolars públics amb les aportacions fetes per les diferents parts que es recolliran en aquests mesos, el conseller Bargalló va obrir un nou front fa poc temps, quan va posar sobre la taula un nou debat, el d’obrir un espai als instituts de secundària perquè els alumnes poguessin fer un àpat. El plantejament, segons va defensar, sorgia a partir de les conseqüències que podia tenir en l’alimentació dels alumnes la jornada compactada que a Catalunya es va començar a aplicar l’any 2012. “Potser no és bo que gent jove que es troba en ple creixement intel·lectual i físic no mengi res sòlid des de les 8 del matí i fins a quarts de 5 de la tarda”, va exposar. Tot i això, també va reconèixer que encara no hi havia una proposta en ferm sobre la qual treballar.

Nous ajuts

El Departament d’Educació va informar que s’havien atorgat durant aquest curs un total de 120.899 ajuts de menjador, 12.209 més que a l’inici del curs passat. Dels ajuts concedits, 22.852 cobreixen el 100% del cost del servei i 98.047, el 50%. El departament preveu destinar al voltant de 78 milions d’euros a ajuts de menjador, 6 milions més que l’any passat, una partida oberta que ha de permetre atendre noves demandes que es vagin incorporant durant el curs. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va avançar que es volia posar en marxa al setembre un nou ajut per cobrir el 80% del cost del menjar i així donar resposta a aquelles famílies que no en tenien prou amb l’ajut del 50%, però que no complien els requisits per obtenir el 100%.

Horari intensiu

Aquest 2019 fa quatre anys que la Generalitat va posar en marxa un pla pilot d’horari compactat, de 9 a 14 h, en 25 escoles de primària de Catalunya, que s’havia d’acabar aquest curs. A principis de mes, però, anunciava que allargava un any més aquesta modalitat en aquells centres on, entre altres condicions, hi hagués un 80% d’adhesió de les famílies a la modalitat horària. En espera dels resultats i de la valoració que en faran de l’experiència, el departament ja ha avançat, però, que no està previst generalitzar l’horari compactat “perquè no hi ha una evidència clara de millora en àmbits com l’absentisme i el rendiment escolar”. La mesura s’emmarca en el debat més general que hi ha ara sobre la taula al voltant de la reforma horària.

Més ecològics

Les famílies fa anys que debaten sobre quin ha de ser el model alimentari que ha de prevaldre als menjadors escolars. D’uns anys ençà, ha crescut la tendència a incloure l’etiqueta d’ecològic que s’interpreta com més saludable i que prioritza els productes de proximitat. Tot i això, el pas a una cuina ecològica als centres escolars encara és una opció minoritària, es calcula que arriba a l’1% del total, i des de les empreses del sector es critica no només la poca disponibilitat de l’administració a incentivar aquest nou model, sinó les traves que s’han trobat fins ara per desplegar-lo.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor