Paisatges escènics Margarida Troguet
Festival Figueres es Mou
Godot, avui, tampoc vindrà, però podeu anar a Figueres (45.961 habitants), capital de l’Alt Empordà. Del 2 al 8 de juliol s’hi celebrarà Figueres es Mou, la cinquena edició del festival de dansa i moviment Agitart, que ha situat la ciutat en el mapa dels esdeveniments singulars del país. El festival programarà una trentena d’espectacles i activitats que tenen el moviment, la coreografia, el circ i el ball com a disciplines artístiques.
Hi trobarem companyies reconegudes i premiades com Moveo, amb la peça Conseqüències; les noies de Maduixa, amb Mulïer; Quim Bigas, amb La Llista; la nova peça de Les Impuxibles, Painball; la companyia figuerenca Com un Llum; l’Envà d’Amer i Àfrica, i el Mira’t de Circ Pànic, entre d’altres.
Però Figueres es Mou és també una porta a la descoberta, una picada d’ullet a les tendències i tècniques amb aportacions internacionals com la presència d’Atama To Kuchi amb la peça Inverted tree, en què el japonès Hisashi Watanabe troba la relació exacta entre el cos com a forma orgànica i les formes geomètriques del circ a través de les boles.
Tant se val gaga, sardanes o swing, si Figueres es mou és perquè més de setanta artistes ocuparan la ciutat per fer-la ballar. Figueres és dansa i moviment, tramuntana, cebes i brunyols… i ho ha estat sempre: cal preguntar-se com és que a l’antic carrer Sant Guillem, actual carrer Monturiol, hi van néixer tres grans homenots com Narcís Monturiol, Carles Fages de Climent (recordeu que el 2018 és l’Any Fages de Climent) i Salvador Dalí. Tots tres allà. Quina és la força tel·lúrica que fa que un carrer de 200 metres sigui el centre del món?
Una figuerenca m’ha assegurat que ells, Monturiol, Fages i Dalí, menjaven “flaones de Figueres” uns pastissets en forma de lluna farcits de crema. Vet aquí, doncs, per què Figueres es mou.