Torna el clan dels Gallagher
La sorprenent sèrie sobre la família més gamberra, caòtica, desestructurada i commovedora de la televisió arribarà aquesta tardor al capítol número 100
“Això no és una dictadura. Això és Amèrica. Doneu-me llibertat, o doneu-me amfetamines!” Aquesta és una de les frases cèlebres de Frank Gallagher, el personatge protagonista de la sèrie Shameless, una barreja de drama, comèdia i àcida crítica social que ha portat els seus seguidors a enamorar-se d’alguns dels personatges més gamberros del panorama televisiu actual. Es va estrenar el 2011 a partir d’una sèrie prèvia emesa a la Gran Bretanya amb el mateix títol, i que va rebre nombrosos premis. La sèrie americana, però, l’ha superat en èxit de crítica i de públic.
Frank Gallagher, interpretat amb tot de matisos per un William H. Macy extraordinari, és el pare alcohòlic i drogoaddicte de sis fills que sobreviuen com poden en un suburbi de Chicago. És un fracassat irresponsable que només es mou pels seus interessos, però que malgrat tot manté un fort lligam amb els seus fills, inclòs un que aparentment no és seu.
Amb una mare bipolar absent, la casa del Gallagher és un caos on només la filla gran, Fiona, aconsegueix posar una mica d’ordre. Emmy Rossum interpreta aquest personatge femení potent, una xoni de suburbi sempre amb problemes per arribar a final de mes i amb debilitat pels homes conflictius, que té com a principals confidents els seus veïns i amics Vic i Kevin. La temporada passada –la vuitena de la sèrie– Emmy Rossum es va convertir en una ídol per a les activistes pels drets de les dones, quan va aconseguir, després de denunciar el greuge comparatiu, cobrar el mateix sou que William H. Macy. S’ha de dir que el seu company de repartiment en tot moment li va donar suport i va assegurar que, com el seu personatge, la jove és la cola que manté unit l’equip durant el rodatge.
UNA GRAN FAMÍLIA
Els actors de Shameless parlen dels companys com d’una gran família i, de fet, –a diferència d’altres programes amb abandonaments i reincorporacions de personatges– la sèrie creada per John Wells sempre s’ha mantingut fidel al seu esquema original, seguint les peripècies dels sis germans Gallagher. En Lip és el segon, un noi superdotat que s’estima més perdre el temps fumant marihuana i guanyant diners fent exàmens fent-se passar per altres alumnes. Després hi ha l’Ian, un jove homosexual bipolar amb relacions amoroses diguem-ne complicades. La Debby és la mitjana, i a la sèrie es veu clarament el seu pas de nena a adolescent i gairebé adulta, amb tots els embolics que això comporta. El mateix passa amb en Carl, un aprenent de delinqüent que, malgrat la seva curta edat, no té problemes a traficar amb drogues. I finalment hi ha el petit Liam, negre, que va començar a adquirir protagonisme la temporada passada. Amb tots ells l’espectador riu, plora i pateix. I si alguna cosa s’ha de criticar de la sèrie és que aquesta desastrosa família pot arribar a fer enveja. Perquè tal com diu Frank en el capítol pilot, una altra cosa potser no, però els Gallagher són únics muntant festes.