Articles

FÈLIX CUCURULL Paraula de país

El centenari del naixement de l’escriptor, poeta, historiador i polític convida a redescobrir una figura activa i compromesa amb Catalunya i amb un discurs que no ha perdut ni un bri d’actualitat. Arenys de Mar en fa memòria

VISIÓ GLOBAL
“Hem volgut actuar sobre el Fèlix Cucurull polític, literari i popular”
OBJECTIU VITAL
“És el resultat d’una recerca intensa sobre l’evolució del fet nacional català”

“L’home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany.” “Una Constitució que reconegués el dret d’autodeterminació de totes les nacions de l’Estat espanyol, obriria el camí de la reconstrucció d’Espanya d’acord amb la seva realitat plurinacional.” “Malgrat tot, l’afany d’alliberament nacional del poble català, amb el qual s’identifiquen una gran part dels immigrants, s’obre camí.” Són frases d’escrits de Fèlix Cucurull (Arenys de Mar, 1919-1996) d’una actualitat indiscutible i que demostren la validesa d’un discurs, el de la independència de Catalunya, gestat a foc lent. Escriptor, poeta, historiador, polític i intel·lectual. La figura i l’obra de Cucurull serveixen com a escenari perquè la vila que el va veure néixer i morir li organitzi un sentit homenatge que s’allargarà durant tot aquest any en motiu del centenari del seu naixement, el 12 de gener del 1919.

El tret oficial de sortida, segons expliquen els responsables, es farà el 15 de febrer amb un acte oficial i institucional que vol donar volada a una celebració que sorgeix en clau local, però que té una clara voluntat de projecció nacional. La regidora de Cultura de l’ Ajuntament d’Arenys de Mar , Isabel Roig, destaca la importància de reimpulsar el llegat “d’un ideòleg del procés” que va començar a treballar per la construcció d’un nou país en circumstàncies molt complicades i que va ajudar a teixir les complicitats d’un sentiment nacional de profundes arrels. L’esbós del programa d’activitats, que encara pot estar sotmès a canvis de darrera hora, inclou trobades orientades a parlar de les diferents facetes del personatge i on està prevista la col·laboració de representants del món cultural, social i polític català. “Hem volgut actuar sobre tres vessants de Fèlix Cucurull: el polític, el literari i el popular”, precisa la regidora. En el primer dels àmbits s’han programat cinc activitats, entre les quals hi ha una taula col·loqui sobre el passat, el present i el futur de l’independentisme amb veus com la de David Fernàndez i Pilar Rahola i la conferència de tancament de l’homenatge amb el director de Vilaweb, Vicenç Partal. “Estem treballant perquè algun d’aquests actes també es puguin fer a l’Ateneu Barcelonès”, puntualitza Roig.

TRES VESSANTS

Pel que fa al vessant literari, la proposta inclou des de recitals poètics, exposicions i conferències sobre l’obra i l’autor fins a reedicions dels seus llibres. “Presentarem un nou volum que recopila les cartes entre Cucurull i Agustí Bartra que formen part del fons de l’escriptor que es conserva a la biblioteca Pare Fidel Fita i amb pròleg a càrrec de Maria Campillo”, explica la regidora. En aquest cas, està gairebé lligada la reedició de l’obra cabdal de Fèlix Cucurull pel que fa a la reinterpretació de la història catalana contemporània: els sis volums de Panoràmica del nacionalisme català. Un dels fills de l’autor, Jordi Cucurull, comenta que l’obra “és el resultat d’una recerca intensa i rigorosa sobre l’evolució del fet nacional català i de com aquest fenomen ha hagut d’enfrontar des de fa molts anys l’opressió d’un Estat que, avui dia, encara es manté”. Jordi Cucurull repeteix que l’homenatge al seu pare s’ha d’emmarcar en la validesa del seu treball i no pas en un acte simbòlic però buit de lloança al personatge. “El meu pare volia ser útil, i per això va dedicar mitja vida a una feina laboriosa i intensa que ajudés a obrir els ulls davant una realitat que es volia negar”, remarca, i celebra que els seus escrits “ajudin a fer reaccionar la gent”. En aquest sentit, el fill Cucurull rememora un dels paràgrafs més aclaridors del pensament del seu pare: “És que els catalans som o no som espanyols? Si és que els catalans som espanyols, la llengua catalana és tan espanyola com la castellana i, per tant, els catalans, parlant en català, hem de tenir exactament els mateixos drets que els castellans parlant en castellà. Ara bé, si és que resulta que els catalans no som espanyols, si és que diuen que el català no ha de tenir els mateixos drets que el castellà, llavors és que som un poble colonitzat i, en aquest cas, el que cal és que ens descolonitzin.”

El tercer apartat que recollirà la celebració del centenari serà el popular, amb actes com la pintada d’un mural al parc que porta el nom de l’escriptor o una audició de sardanes en què s’interpretarà l’himne de l’Ateneu Arenyenc amb lletra de Cucurull.

FILL PREDILECTE

Fèlix Cucurull i Tey era fill d’un alcalde per La Lliga d’Arenys de Mar, Fèlix Cucurull i Campalans, i de la seva segona esposa, Leonor Tey i Vilageliu, que va tenir com a tutor Rius i Taulet. La seva infantesa va estar marcada pels conflictes socials i bèl·lics de l’època, que van marcar la seva trajectòria posterior. Autor precoç de poesia, va presentar diversos treballs i va guanyar diversos premis en certàmens literaris i jocs florals. Es va afiliar a Estat Català, va fer de periodista al Diari de Mataró i al Diari de Barcelona i als 18 anys va guanyar una plaça de mestre de la Generalitat. Es va incorporar a l’exèrcit republicà i quan va tornar de la guerra no va poder accedir a la Universitat per raons ideològiques. Va entrar al Front Nacional de Catalunya (FNC) i el 1968 el va abandonar per crear l’Acció Socialista Independentista de Catalunya (ASIC), que posteriorment es va integrar al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN).

Va col·laborar en nombroses publicacions com Serra d’Or i el diari Avui i va formar part de la fundació de l’Assemblea de Catalunya (1971). Va participar com a delegat d’Independents pel Socialisme amb els sectors que van crear el Partit Socialista de Catalunya-Congrés, però el 1978 el va abandonar quan es preparava la fusió amb el PSOE. Va ser membre del Consell Nacional Català i va ser escollit regidor d’Arenys de Mar pel PSUC-Candidatura Unitària d’Esquerres. El 1985 va viatjar en el tren de les Nacions i va formar part de la comissió que va lliurar a la Unesco el manifest a favor del reconeixement de les nacions sense estat.

El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1988, un homenatge de la Universitat Catalana d’Estiu. A banda de la important aportació historiogràfica, Fèlix Cucurull va mantenir una estreta relació amb el món literari de Portugal, gràcies al seu estudi Dos pobles ibèrics i el van nomenar membre de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa el 1979. El 1995 va rebre el darrer homenatge en vida a Arenys de Mar on va morir el 4 de febrer del 1996.

DOS POBLES IBÈRICS (PORTUGAL I CATALUNYA) Editorial: Selecta Any: 1967
PANORÀMICA DEL NACIONALISME CATALÀ Editorial: Edicions Catalanes de París Any: 1975

El fons,a casa

L’any 2002 la família de Fèlix Cucurull va llegar a la biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar el fons bibliogràfic i documental de l’escriptor a qui retria un primer homenatge coincidint amb els deu anys de la seva mort, el 2006, i posteriorment, quan en va fer vint. Les obres i documents de l’autor es poden consultar en una base de dades . El fons l’integren 3.500 documents, dels quals 1.885 són entrades de registres nous.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.