FÈLIX CUCURULL Paraula de país
El centenari del naixement de l’escriptor, poeta, historiador i polític convida a redescobrir una figura activa i compromesa amb Catalunya i amb un discurs que no ha perdut ni un bri d’actualitat. Arenys de Mar en fa memòria
“L’home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany.” “Una Constitució que reconegués el dret d’autodeterminació de totes les nacions de l’Estat espanyol, obriria el camí de la reconstrucció d’Espanya d’acord amb la seva realitat plurinacional.” “Malgrat tot, l’afany d’alliberament nacional del poble català, amb el qual s’identifiquen una gran part dels immigrants, s’obre camí.” Són frases d’escrits de Fèlix Cucurull (Arenys de Mar, 1919-1996) d’una actualitat indiscutible i que demostren la validesa d’un discurs, el de la independència de Catalunya, gestat a foc lent. Escriptor, poeta, historiador, polític i intel·lectual. La figura i l’obra de Cucurull serveixen com a escenari perquè la vila que el va veure néixer i morir li organitzi un sentit homenatge que s’allargarà durant tot aquest any en motiu del centenari del seu naixement, el 12 de gener del 1919.
El tret oficial de sortida, segons expliquen els responsables, es farà el 15 de febrer amb un acte oficial i institucional que vol donar volada a una celebració que sorgeix en clau local, però que té una clara voluntat de projecció nacional. La regidora de Cultura de l’ Ajuntament d’Arenys de Mar , Isabel Roig, destaca la importància de reimpulsar el llegat “d’un ideòleg del procés” que va començar a treballar per la construcció d’un nou país en circumstàncies molt complicades i que va ajudar a teixir les complicitats d’un sentiment nacional de profundes arrels. L’esbós del programa d’activitats, que encara pot estar sotmès a canvis de darrera hora, inclou trobades orientades a parlar de les diferents facetes del personatge i on està prevista la col·laboració de representants del món cultural, social i polític català. “Hem volgut actuar sobre tres vessants de Fèlix Cucurull: el polític, el literari i el popular”, precisa la regidora. En el primer dels àmbits s’han programat cinc activitats, entre les quals hi ha una taula col·loqui sobre el passat, el present i el futur de l’independentisme amb veus com la de David Fernàndez i Pilar Rahola i la conferència de tancament de l’homenatge amb el director de Vilaweb, Vicenç Partal. “Estem treballant perquè algun d’aquests actes també es puguin fer a l’Ateneu Barcelonès”, puntualitza Roig.
El tercer apartat que recollirà la celebració del centenari serà el popular, amb actes com la pintada d’un mural al parc que porta el nom de l’escriptor o una audició de sardanes en què s’interpretarà l’himne de l’Ateneu Arenyenc amb lletra de Cucurull.
Va col·laborar en nombroses publicacions com Serra d’Or i el diari Avui i va formar part de la fundació de l’Assemblea de Catalunya (1971). Va participar com a delegat d’Independents pel Socialisme amb els sectors que van crear el Partit Socialista de Catalunya-Congrés, però el 1978 el va abandonar quan es preparava la fusió amb el PSOE. Va ser membre del Consell Nacional Català i va ser escollit regidor d’Arenys de Mar pel PSUC-Candidatura Unitària d’Esquerres. El 1985 va viatjar en el tren de les Nacions i va formar part de la comissió que va lliurar a la Unesco el manifest a favor del reconeixement de les nacions sense estat.
El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1988, un homenatge de la Universitat Catalana d’Estiu. A banda de la important aportació historiogràfica, Fèlix Cucurull va mantenir una estreta relació amb el món literari de Portugal, gràcies al seu estudi Dos pobles ibèrics i el van nomenar membre de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa el 1979. El 1995 va rebre el darrer homenatge en vida a Arenys de Mar on va morir el 4 de febrer del 1996.
El fons,a casa
L’any 2002 la família de Fèlix Cucurull va llegar a la biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar el fons bibliogràfic i documental de l’escriptor a qui retria un primer homenatge coincidint amb els deu anys de la seva mort, el 2006, i posteriorment, quan en va fer vint. Les obres i documents de l’autor es poden consultar en una base de dades . El fons l’integren 3.500 documents, dels quals 1.885 són entrades de registres nous.