Crònica David Marín
Quan els normals són els altres
Cada llibre que escriu l’escriptor portuguès Francisco Moita és un best-seller. D’Estrella polar n’ha venut cent mil exemplars al seu país i se n’ha fet una sèrie de televisió. Tanmateix, no n’havíem sentit a parlar fins ara que Pagès Editors ha decidit publicar-la en català amb traducció de Sebastià Bennasar. Les seves obres, que tracten temes social i geogràficament pròxims, a penes han tingut alguna altra traducció puntual al castellà. Moita va ser el convidat internacional en la darrera edició del festival Tiana Negra, i des d’allà va oferir la seva visió sobre la literatura negra portuguesa i també un particular agraïment als catalans: “Si escric i parlo en portuguès és perquè l’any 1640 els catalans es van rebel·lar i nosaltres ho vam aprofitar per ser independents; de la vostra desgràcia va néixer la nostra alegria”, va reconèixer. Però a Estrella polar, novel·la coral que transcorre en un barri fictici de Lisboa, ple de personatges marginals, prostitutes, lladres i policies corruptes, Moita juga a subvertir el concepte de normalitat. “Quan en un lloc la norma és robar, ser corrupte i delinquir, el que és anormal i perillós és posar-hi algú que no ho és.” I això passa a l’Estrella, un barri comandat per una dona delinqüent amb les seves pròpies regles morals i de normalitat. “Fa uns anys, quan assistia a un congrés a Nova York, em vaig equivocar d’estació de metro i vaig acabar en un barri d’aquells anomenats perillosos; vaig caminar una estona, tothom em mirava, fins que un policia em va aturar i em va preguntar què caram hi feia allà: em vaig adonar que l’anormal era jo.”