“En el sector s’imposa la prudència”

Ningú comptava amb tot el que està passant. Quan vaig acceptar la presidència, m’imaginava la feinada que hi ha, la responsabilitat envers el sector i envers tothom, si plouria o no..., però ningú no pensava en una pandèmia! És una edició complexa i en la qual, si m’ho permets, també hi haurà una mica d’heroïcitat per part de tota la gent que hi ha al darrere i que està compromesa amb La Setmana (la comissió organitzadora, els patrocinadors...). Hi ha una part d’heroïcitat per intentar superar tots els entrebancs que ens anem trobant pel camí.

Enguany, efectivament, pren més rellevància que mai: pel que significa poder celebrar-la, poder retrobar-nos amb els lectors i amb nosaltres mateixos com a sector, i també per marcar un punt d’inflexió cap a aquesta nova realitat que vivim. Hem de gestionar de la millor manera possible les incerteses que tenim en el camí.

Al sector ens va arribar el confinament –que va comportar el tancament de les llibreries, entre moltes altres qüestions–, justament enmig de la gran campanya anual, que és la de Sant Jordi. Quan ja teníem tots els llibres impresos, tot preparat per a un Sant Jordi que no es va fer i amb les despeses realitzades. Ens va agafar amb el peu canviat, i som un sector en què la diada de Sant Jordi i les setmanes prèvies tenen molta importància pel que fa a la facturació. Això ha provocat una la davallada de vendes aquest primer semestre de l’any. I ara hem de gestionar la incertesa. Ja sabem que poden passar determinades coses, i en el sector s’imposa la prudència, pel que fa al ritme de publicacions i també pel que fa a les tirades que fem i a la promoció. Entra dins de les possibilitats que potser algun llibre passi a la temporada 2021. Estem més preparats per a tot això. De cara al futur, ho tenim complicat, perquè venim d’una davallada de vendes, però la part positiva és que estem més alerta sobre el que pot passar i això ens fa tenir una certa prudència.

Hi ha hagut moltes editorials que han replantejat la seva programació editorial. Pensem que alguns dels llibres de Sant Jordi es van poder ajornar de dates i van passar al juny; i d’altres fins i tot s’han passat a la tardor. Això, d’alguna manera, provoca un efecte dominó, i alguns dels llibres que estaven previstos per a la tardor passaran al calendari de l’any següent. No en tenim dades, però. També hem de pensar que La Setmana no és només un espai per a novetats estrictes, sinó que també hi té molta importància el fons editorial. Tot i això, de fet, hi ha propostes molt potents de cara a La Setmana, perquè els editors fa temps que hi apostem com un aparador molt important. Els editors confien publicar grans títols i grans autors coincidint amb La Setmana.

En termes globals del sector, remuntar la davallada de la facturació crec que no entra en els plans de ningú. Totes les editorials hem reconfigurat no només la planificació, sinó també els pressupostos interns, justament perquè és molt difícil revertir la situació. També és cert que dins del sector cultural, potser el món del llibre encara té vies d’arribar al públic; no és el mateix una sala de teatre, tancada o amb tantes mesures de protecció que la fan inviable, que el sector editorial, que té altres maneres d’arribar al públic. Es pot anar a les llibreries, però també es pot comprar en línia. Tenim un cert avantatge: el consum de llibres és un acte individual per definició.

No hem fet una quantificació. És evident que serà diferent al de les edicions anteriors; d’entrada, La Setmana no dura deu dies, sinó cinc, per tant hi haurà una facturació menor, i amb això ja s’hi compta. Des de l’organització, justament, reivindiquem la importància que té La Setmana com a motor de difusió de llibres en català. És quan els mitjans es fan ressò de la situació del llibre en català, de les novetats, de la situació de les editorials en general, de determinats catàlegs i d’autors que visiten La Setmana, la programació que se’n fa... La importància que tindrà La Setmana enguany serà justament divulgar la riquesa i la varietat de l’edició en català. Això és el que realment importa i el que és menys quantificable, també. Com es quantifica la repercussió i el fet de focalitzar l’atenció mediàtica?

Confio que sí. El sector és molt divers i, com bé dius, està format en bona mesura per editorials petites, en alguns casos unipersonals. Confiem que podran parar el cop. D’entrada, són estructures empresarials fràgils, però també estan molt mesurades i cadascú sap fins on pot arribar. I alhora que hi ha editorials petites, també necessitem les mitjanes i les grans. Necessitem totes les dimensions empresarials.

La Setmana ha arribat a un punt de maduresa que l’ha consolidat com el gran esdeveniment literari del nostre país. Arribats a aquest punt, podem començar a afinar determinats aspectes. Per exemple, enguany començarem a fer provatures en l’àmbit virtual. De cara al futur, pensarem en un escenari postcovid, però també en un escenari amb altres possibles pandèmies, és a dir, que volem que tot el que puguem fer en els propers anys es pugui fer independentment de pandèmies. En els propers mesos, segurament aniran aflorant reptes nous, perquè hem estat molt centrats en la crisi sanitària, però ara ens ve l’econòmica, i això també afectarà la compra de llibres. La Setmana s’ha d’impregnar de l’esperit cooperatiu; és important que el sector estigui unit.

En els primers moments del confinament vam viure molta descoordinació; teníem el Sant Jordi al damunt i moltes opinions disperses sobre què s’havia de fer. El mateix ens ha passat amb el Sant Jordi d’estiu. Som un sector crític per naturalesa, però hem de canalitzar aquesta crítica d’una manera més constructiva. De vegades discrepem, i ho fem massa públicament, però la crítica és bona sempre que la canalitzem de manera constructiva. Quan ens unim és quan surten projectes bons.