En sèrie
LLADRE I CAVALLER
Pensada per agradar un públic familiar, que no vulgui res més enllà d’una història policial força infantil però sorprenentment entretinguda, aquesta nova sèrie francesa produïda per Netflix s’ha convertit en el primer èxit de la plataforma d’aquest any. El Lupin del títol és ni més ni menys que Arsène Lupin, el personatge de ficció francès que molts comparen amb Sherlock Holmes pel simple fet que el seu creador, Maurice Leblanc, va ser coetani d’Arthur Conan Doyle. Seria més encertat comparar-los per l’èxit que van tenir les seves novel·les, ja que els dos personatges no poden ser més diferents. Holmes, com sabem, és un geni de la deducció, un detectiu cerebral i més aviat antisocial, mentre que Lupin és un aristocràtic lladre refinat que fa servir l’enginy i les disfresses per cometre els seus espectaculars robatoris. A diferència de Holmes, té una personalitat divertida i carismàtica i és un gran seductor. Si el pràctic barret de caçador és la marca característica de Holmes, a Lupin el distingeix el seu glamurós barret de copa i la seva majestuosa capa negra. Maurice Leblanc va fer que tots dos s’enfrontessin en alguna ocasió, i els dos personatges també s’han retrobat en moltes obres posteriors d’altres autors. Ara també ho fan al catàleg de Netflix, però sense creuar-se i salvant, molt, les distàncies. El Sherlock que la BBC va començar a emetre el 2010 va trencar motlles i ja es pot considerar un clàssic. Lupin també opta per modernitzar un personatge que va entretenir el públic a començaments del segle XX, però amb un argument que, malgrat els girs de guió, és molt més senzill i previsible. La sèrie arrenca al museu del Louvre, on treballa el protagonista, Assane Diop, interpretat pel guapo i simpàtic Omar Sy (el cuidador del tetraplègic de la pel·lícula Intocable). Corpulent i callat, Diop forma part de l’equip de neteja, i queda fascinat per una de les noves peces del museu, un collar de gran valor que s’ha de subhastar. A mesura que la història avança, sabrem que en realitat Diop es fa passar per empleat de la neteja, perquè el seu objectiu és endur-se el collar, per la qual cosa idearà una rocambolesca operació fent servir diferents identitats i col·laboradors més o menys fiables. El robatori, però, no té només una finalitat lucrativa, ja que el que vol Diop és venjança per una acusació falsa que va provocar la mort del seu pare quan ell era adolescent. En tot plegat hi té molt a veure el personatge d’Arsène Lupin, que inspira el protagonista en les seves activitats delictives i que l’ha ajudat, en el seu pas a la vida adulta, a superar els seus traumes. En paral·lel, també anirem descobrint més aspectes de la vida de Diop, de les seves relacions amb l’exparella i amb el fill que tenen en comú, al qual també intenta inculcar el seu amor per les aventures de Lupin. La sèrie es va rodar en escenaris reals i es va haver d’interrompre el mes de març de l’any passat per culpa de la pandèmia, però a l’estiu es va poder acabar de gravar, en concret algunes escenes situades a la població d’Étretat, a Normandia, on Maurice Leblanc va viure i on també va ambientar moltes de les seves històries. La sèrie se sosté completament en l’actuació d’Omar Sy, que aconsegueix connectar amb l’espectador i fer creïbles moltes situacions que, sent realistes, no ens empassaríem en qualsevol altra història de lladres... per molt francesos que siguin!