ORIOL GARCIA QUERA
AUTOR DEL CÒMIC ‘BRUIXES 1617’
“Parlar de bruixes és fer justícia a les dones i als perdedors de la història”
L’Ajuntament d’Olèrdola té un acord amb l’autor de còmic Oriol Garcia Quera (Barcelona, 1967), perquè periòdicament faci un còmic històric, que és l’especialitat del dibuixant, sobre aquesta població de l’Alt Penedès. “L’única condició que he de complir és que estigui ambientat dins del municipi i com que el tema de les bruixes l’arrossegava des de fa molt de temps, els hi vaig proposar”, explica l’autor. Així va néixer Bruixes 1617. L’any del diluvi (Rafael Dalmau Editor). “La temàtica permet parlar dels perdedors de la història i fer una mica de justícia a les dones”, diu l’autor.
La història que es relata és la del judici a una dona de grans coneixements en medicina natural que fa ombra al metge oficial del poble i sense proposar-s’ho qüestiona els interessos dels poderosos de la zona. No és una història real d’Olèrdola, sinó una ficció amb unes bases històriques reals. “A tot Catalunya queden molts pocs documents que acreditin la cacera de bruixes, els que fan referència als judicis que es feien a les bruixes. Bé, als judicis que les convertien en bruixes”, explica.
Garcia Quera comenta que hi ha poblacions en què les dites populars en relació amb les bruixes reforcen, juntament amb la documentació dels judicis, el fet que a aquella zona hi va haver fetilleres. “Al final del llibre mostro topònims de l’Alt Penedès relacionats amb les bruixes, la qual cosa demostra que el tema era ben viu. Així trobem, entre molt d’altres, el llac de les Bruixes, a Sant Quintí de Mediona; la font de la Bruixa, a Sant Llorenç d’Hortons, i el carrer de les Bruixes, a Vilafranca. Tot i que la història està centrada al Penedès, en el segle XVII, trobem rastres de bruixes a tot el país, com demostra la dita De Sant Hilari a Arbúcies, dotze cases i tretze bruixes, o el fet que “a Viladrau s’hagi trobat documentació de judicis a set o vuit bruixes, que amb proporció a la població són moltes, unes troballes que cada cop demostren més que la taca que cobreix zones de bruixeria és més extensa”, explica l’autor.
Garcia Quera, amb el seu estil gràfic detallista que dona un tel d’autenticitat a tot el que relata, presenta les bruixes com dones sàvies però solitàries: “Eren més febles si vivien soles o eren estrangeres i se’ls podia acusar de tots els mals que passaven.” L’obra està ambientada l’any 1617, en què hi va haver unes pluges torrencials. “Com que aquests fenòmens naturals no els podia provocar Déu, perquè Déu és bo, se li atribuïen al diable. Com que a les bruixes se les acusava de ser la representació del dimoni era fàcil anar contra elles.” Per a l’autor, les bruixes eren persones devotes, per això a l’obra quan la bruixa és cremada s’encomana a Déu.