PITU ROVIRA
LLIBRERIA LA CAPONA. Carrer Gasòmetre, 41-43. Tarragona
Una campana que forja teixit cultural
La llibreria, que pren el nom de la campana més popular de la catedral de Tarragona, la Capona, és des de fa vint-i-quatre anys una peça clau del teixit cultural de la capital tarragonina
Com arrenca la història de La Capona?
La Capona comença amb una crisi d’una altra llibreria de Tarragona, on treballàvem els tres socis que ara som aquí: el Pau Espinosa, el Ricard Espinosa i jo mateix. Neix el 1997 amb la idea d’iniciar un nou espai de llibreria. I així ja acumulem vint-i-quatre anys d’història.
Ha estat una història d’èxit.
Sí, ens ha funcionat.
Més que una llibreria, La Capona esdevé per a Tarragona un centre cultural.
El comerç de llibreria en si té afegit un condiment: el fet d’integrar-nos dins de la xarxa cultural de la ciutat. És una satisfacció col·laborar amb diverses iniciatives (repartint calendaris solidaris, venent entrades...). És clar que això ens obre la porta que ens vinguin a comprar llibres, però representa estar dins del teixit cultural d’un poble.
En aquest mig quart de segle de vida, com ha canviat La Capona?
Quan vam engegar vam ser, sinó la primera, la segona llibreria que va implantar una cosa que va sobtar: no marcàvem els llibres amb el preu, sinó que vam instal·lar un mecanisme amb uns lectors amb codi de barres. Després s’ha instal·lat a tot arreu. També, juntament amb altres llibreries, vam començar a experimentar amb un programa informàtic de gestió: Galatea. Per la quantitat de llibres que ens arriben diàriament, si no tinguéssim el suport d’aquests programes seria impossible absorbir-ho tot. Vista de portes enfora, la gestió d’una llibreria és bonica i té una aureola de romanticisme, però de portes endins és feixuga, tot i que és un ofici que atrapa. Poso un exemple: si entres en una llibreria l’any 1990, veuràs unes persones treballant-hi, i si hi entres al cap de vint anys, segur que aquelles persones continuen.
Vostès en són un exemple.
Sí. Veus la mateixa gent, no només els propietaris, sinó els empleats. Si una llibreria plega, els empleats n’acaben obrint una altra. Això ens diferencia de la resta del comerç. A més, és un ofici d’autoformació, i com a mínim necessites quatre o cinc anys perquè et deixin posar darrere el taulell.
Com afronten aquests temps de pandèmia?
Amb incertesa. Vivim el dia a dia. Tots ens hem hagut d’inventar coses. Per exemple, la iniciativa Llibreries obertes ens va fer visibles, i penso que en aquell moment hi va haver molta gent que va descobrir les llibreries! I la venda en línia ens va funcionar.
La venda de llibres ha baixat o ha augmentat arran de la pandèmia?
Ha augmentat. Des que vam reobrir, al maig, s’ha incrementat la venda de llibres respecte a l’any 2019. De moment, continua aquesta tendència.
La venda en línia és la clau del futur?
Ho veig com un complement. Per comprar els llibres per internet has de saber molt bé què vas a comprar. I matem allò que dèiem de l’aureola de romanticisme. Quedaria decebut si la compra en línia passés al davant de l’afluència de públic a les llibreries.
LA NOVETAT
L’ANY QUE VA CAURE LA ROCA Autor: Pep Coll Editorial: Proa Pàgines: 592 Preu: 20,90 A través de la història d’un poble de muntanya que desapareix sota l’allau d’unes pedres, l’autor fa una mirada als anys de la transició democràtica des d’un món rural en transformació.
EL CLÀSSIC
EL REC Autora: Olga Xirinacs Editorial: Cossetània Pàgines: 160 Preu: 13,50 euros Última obra d’una de les autores destacades de Tarragona: Olga Xirinacs, que aquí recorda els vint-i-sis estius que va passar a Rubí, a través del reg que hi havia a l’hort.
PER QUÈ EL NOM DE LA CAPONA?
Hi ha llibreries que agafen el nom d’un element simbòlic, un costum o una tradició de la ciutat, com ara la Robafaves de Mataró, ja desapareguda, que prenia el nom del gegant. Nosaltres vam triar La Capona perquè és el nom de la campana més gran de la Catedral de Tarragona. La va fer construir l’Ajuntament perquè és una campana cívica: toca les hores però que també avisa. Quan li vaig dir a la mare que posaríem el nom de La Capona a la llibreria va exclamar que quan la sentien tocar durant la guerra civil era perquè venien a bombardejar!
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.