Música

Novetat discogràfica

L’altra joia de Rosario

Ana Rossi va néixer el 1980 a la ciutat argentina de Rosario, on set anys després va veure la llum un tal Messi. I com el cèlebre jugador de futbol, la cantant va arribar a Barcelona l’any 2000. Fins aquí els paral·lelismes vitals entre Rossi i Messi. “És un personatge que m’encanta”, diu ella sobre el seu antic conciutadà. “Vaig venir sola a viatjar per Europa amb la motxilla, i quan vaig arribar a Barcelona em va impactar la ciutat, com a tothom que ve de fora, sobretot per la gran quantitat de propostes culturals. I així, vaig decidir primer que m’hi quedava tres anys, després cinc, set, deu... i ja en porto una vintena!”, explica aquesta cantant, antropòloga de formació, que actualment viu a la localitat maresmenca de Tiana i que ha publicat fa poc el seu primer àlbum signat només per ella, Una casa, després d’uns quants anys voltant pels escenaris amb diferents projectes. “Mai no he decidit que em dedicaria a la música, perquè la música ha estat sempre present a la meva vida, i a la meva família sempre hem cantat molt. I quan vaig arribar a Barcelona vaig començar cantant música brasilera en diferents bars”, explica Rossi, que el 2010 va gravar el disc Bossanova i la Geltrú, amb Elisabet Raspall, Mariano Steimberg i Tom Warburton, i el 2018 en va fer un altre amb Marta Roma. I sense presses, només quan ha cregut que era el moment oportú, ha publicat el seu debut en solitari amb cançons pròpies, però no sola del tot, ja que al disc, coproduït per ella i per María Di Pace (també hi aporta programació i guitarres i n’ha fet la mescla) hi han participat una quinzena d’instrumentistes i veus convidades, entre elles la de Pau Riba, que recita a l’emocionant Cançó 7a en colors. “Ens coneixíem del poble, on ell vivia a la Casa Alta. Era una figura poètica extraordinària, amb un català molt erudit. Ens va gravar el seu fill Llull mentre jo cantava i ell recitava aquesta cançó del seu Dioptria, i va ser molt emocionant, un moment màgic. Quines ploreres! Primer vaig dubtar de posar la cançó al disc perquè no semblés oportunista, però finalment vaig pensar que valia la pena deixar plasmat un moment tan únic.” Aquest és l’únic tema en català, que també acaba amb una cançó en el portuguès del Brasil (Ainda). “Tinc algunes composicions pròpies en català, una llengua que trobo molt bonica”, explica Rossi, que reconeix el folklore llatinoamericà com el “pou” inesgotable del qual beu la seva música. La seva veu, segura i delicada alhora, està molt ben acompanyada per les de Rusó Sala, Eliseo Parra, Teresa Melo Campos i Juan Quintero, i en la part instrumental destaquen el clarinet de Carola Ortiz, el trombó de Rita Payés, la bateria i la percussió d’Aleix Tobias, els violins de Lisa Bause, les guitarres de Dani Pérez i Darío Barroso, el contrabaix de Juan Pablo Balcázar i el piano d’Antoni Mazzei. Entre tots ells i uns quants amics més, Ana Rossi ha construït Una casa bella, càlida i acollidora. “Tothom interpreta el disc i el títol a la seva manera, perquè cadascú viu la seva casa com vol”, diu.

UNA CASA Intèrpret: Ana Rossi Discogràfica: Whatabout Music Xarxes: anarossi.es , www.instagram.com/anarossiarias Presentació: 20 de maig a Tiana (Sala Albéniz)
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor