COSTUMS ESPANYOLS

L’ésser humà és un ani­mal adap­ta­tiu, un ani­mal que es pot adap­tar a qual­se­vol cir­cumstància, que pot anar tirant enmig de grans tri­bu­la­ci­ons, però també és un ani­mal que s’acos­tuma ràpida­ment a les noves situ­a­ci­ons, pot­ser massa. I els cata­lans, per desgràcia, no som ali­ens a la major part de les carac­terísti­ques gene­rals de l’espècie humana.

Ens els últims dos anys els cata­lans i cata­la­nes ens estem acos­tu­mant al pit­jor al qual ens podríem acos­tu­mar, ens hem acos­tu­mat a tenir pre­sos i exi­li­ats per dei­xar votar, al fet que els nos­tres vots i la nos­tra democràcia esti­guin lli­gats al caprici i als interes­sos ali­ens al nos­tre cos elec­to­ral. Ens acos­tu­mem a sen­tir por de donar la nos­tra opinió lliu­re­ment, a par­lar ober­ta­ment, a creure que des de fora ens poden impo­sar lleis i refor­mes que nosal­tres majo­ritària­ment ni volem ni hem esco­llit. Ens acos­tu­mem al fet que vin­gui una per­sona amb tri­corni de xarol a amenaçar-nos men­tre duu una pis­tola a la car­tut­xera, al fet que el pri­mer pallasso tele­vi­siu o polític que passi ens difami tant com vul­gui –amb nom­bro­ses fal­tes d’orto­gra­fia, és clar.

Després de dos anys de repressió sem­bla com si la comencéssim a tro­bar nor­mal, del dia a dia, ja no ens impacta com en els pri­mers moments. I és una acti­tud amb la qual hem d’anar molt en compte, perquè els de davant la vol­dran nor­ma­lit­zar, gra­duar-la al seu gust i fins on vul­guin, acce­le­rar o fre­nar, però en tot cas amb el coman­da­ment del dolor a la seva mà. I espe­ci­al­ment cal estar vigi­lants, perquè cap per­se­cució, del tipus que fos, va començar del no-res, sem­pre hi va haver una gra­dació, un inici, un ou de la ser­pent, i és en l’esce­nari on actu­al­ment estem ins­crits històrica­ment.

Amb les sentències con­tra els pre­sos polítics, sentències dic­ta­des con­tra el fet de dei­xar exer­cir el dret a vot, es mar­carà una altra fita en aquesta gra­dació de la repressió, però que aquest fet no ens enga­nyi, perquè aquest fet pas­sarà, però aquest fet mai serà un cos­tum nos­tre, tin­guem-ho clar en els mesos que vin­dran.