D’ENTRADA
Hi som per vosaltres
Benvolguts Carles i Oriol. Benvolgudes Carme i Dolors. Benvolguda Clara. Benvolgudes Marta i Anna. Benvolguts Jordis (Sánchez, Cuixart i Turull). Benvolguts Toni, Meritxell i Lluís. Benvolgut Raül. Benvolguts Josep i Quim:
No sé si podreu llegir aquest article. Us farem arribar la revista, però això no és garantia que acabi a les vostres mans. Què és garantia de res, avui dia, en aquest estat anquilosat i obsedit per la raó de si mateix, presidit per l’arbitrarietat i dirigit essencialment per males persones, que és el que són aquells que, independentment de les idees polítiques, actuen amb sadisme contra els rivals. Tanmateix, si llegiu aquestes ratlles us voldria donar les gràcies pel que heu fet i pel que esteu fent pel país. I quan escric país no em refereixo a una noció o nació abstracta, sinó a una comunitat política de persones.
Heu sabut escoltar, heu actuat i esteu pagant per tots els que us hem empès a fer-ho. No sé si sou valents o no. Desconec si teniu vocació d’herois o si us ha passat pel cap ser màrtirs. Aquests oficis no es trien sinó que et trien, sospito.
No sé quan tardarem a veure’ns, a fer una encaixada cordial o a llançar-nos alguna indirecta per algun punt de vista discrepant. Totes les discrepàncies esdevenen de baixa volada, avui, davant la magnitud de la situació. No us demanaré que no defalliu, no us demanaré que us mantingueu dempeus. Ningú us pot exigir res més perquè ja ho heu donat tot. Només us voldria dir que no defallirem, que ens mantindrem dempeus i que ho donarem tot per aquesta part de nosaltres que sou vosaltres.
Fa només un any, en una festa prèvia a la diada de Sant Jordi, recordo la pèrfida Soraya regalant un llibre al vicepresident Junqueras. Es titulava La parte inventada. Els assistents a l’acte ens pensàvem que era una ironia referent a l’independentisme. Vist avui sembla una amenaça mesquina sobre el procés judicial. No permetrem que la ficció s’imposi a la realitat.
