ARRENCAR

El setem­bre del 2015, a les envis­tes de la Diada d’aquell any i de l’inici de la cam­pa­nya elec­to­ral del 27-S, el diari El Punt Avui va publi­car una sèrie titu­lada “No són a cap llista, però hi podrien ser” des­ti­nada a donar veu a acti­vis­tes amb l’objec­tiu de conèixer el seu parer sobre el moment polític. El 3 de setem­bre, el pro­ta­go­nista era un senyor que es deia Quim Torra, a qui un ser­vi­dor va entre­vis­tar. En aquells moments, Torra aca­bava de ser remo­gut de la direcció d’El Born Cen­tre Cul­tu­ral pel nou govern de la ciu­tat de Bar­ce­lona i feia unes set­ma­nes que era pre­si­dent interí d’Òmnium en subs­ti­tució de Muriel Casals, incor­po­rada a les llis­tes de Junts pel Sí. El titu­lar que va sor­tir de la xer­rada va ser: “Si el procés s’enca­lla, que­da­rem atra­pats per l’Estat.” La frase exacta de la qual sor­gia el des­ta­cat era: “El procés està sent un con­junt d’eta­pes enca­de­na­des que estem superant. El dia que ens que­dem enca­llats en una etapa, que­da­rem atra­pats per l’Estat.”

D’ençà d’aque­lla reflexió ha plo­gut molt, i amb molt apa­rat elèctric, i el senyor Quim Torra no només va aca­bar podent ser en una llista, sinó que hi va ser i, per postres, ha aca­bat esco­llit pre­si­dent del país. Han pas­sat qua­tre anys i sem­bla evi­dent que, si el procés no està enca­llat, es mou a un ritme imper­cep­ti­ble. El diagnòstic d’antany del que avui és al cen­tre de la pista resulta per­fec­ta­ment vigent.

Com es reprendrà la marxa? En quina direcció? En aque­lla mateixa sèrie d’entre­vis­tes del setem­bre del 2015, el dia abans de Torra hi des­fi­lava Gabriel Rufián, ales­ho­res mili­tant de Súmate. “L’acte de fe no és el que està pas­sant a Cata­lu­nya, sinó espe­rar que l’Estat canviï”, afir­mava.

No soc par­ti­dari d’atra­par els polítics en les seves parau­les sense con­tex­tu­a­lit­zar-les ni tenir en compte l’evo­lució poste­rior de la política. No només tot­hom té dret a can­viar d’opinió, sinó que de vega­des fer-ho és alta­ment reco­ma­na­ble. El que passa és que la frase del senyor Rufián no només con­ti­nua sem­blant vigent, sinó que en qua­tre anys no hem fet altra cosa que acu­mu­lar pro­ves que la refor­cen. Si algun dels dos actors esmen­tats, pels motius que sigui, ha can­viat d’opinió, que ho argu­menti amb valen­tia i sin­ce­ri­tat. No hi ha poble més com­pren­siu que el català, quan se li expli­quen bé les coses. I si no han can­viat, no deu ser tan difícil posar-se d’acord en l’estratègia. Men­tres­tant, amb la Diada a tocar i una sentència pro­pera, a la ciu­ta­da­nia li toca mos­trar que con­ti­nua mobi­lit­zada i acti­va­ment expec­tant. Ens veiem a la mani, i els que no pugueu venir perquè sou a la presó o a l’exili, no patiu: us por­ta­rem amb nosal­tres al cor, i sobre­tot al cap.