139 DIES...

Cent trenta-nou dies són els que fa, quan us escric aques­tes rat­lles, que ens han man­lle­vat la nos­tra repre­sen­tació democràtica. Avui us vull par­lar de la ini­ci­a­tiva our­vo­tes.eu, que reclama, ras i curt, que no ens siguin usur­pats, robats, els nos­tres vots. Una con­vo­catòria que crida a la mobi­lit­zació per­ma­nent, també des de Brus­sel·les, i que cris­tal·litza cada dimarts, a dos quarts d’una del mig­dia, en una con­cen­tració que té lloc davant la seu del Par­la­ment Euro­peu.

Aquest dimarts, 19 de novem­bre, ens hi vam aple­gar una bona colla de demòcra­tes i de sim­pa­tit­zants de la “causa cata­lana, acom­pa­nyats, entre d’altres, de l’euro­par­la­mentària Diana Riba i de la dipu­tada al Par­la­ment de Cata­lu­nya Montse Macià. Ho vam fer amb un plus d’indig­nació i for­ta­ment col­pits per la decla­ració del pre­si­dent Torra en el judici per deso­bediència cele­brat dilluns al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya.

Un (nou) judici polític, en tota regla, que ens va mos­trar la fer­mesa del pre­si­dent de Cata­lu­nya que s’enfronta a una pena d’inha­bi­li­tació per la qüestió de les pan­car­tes. Torra ho va resu­mir excel·lent­ment: “ [...] Era impos­si­ble com­plir una ordre il·legal.” Als qui l’han tit­llat de tou i han inten­tat desa­cre­di­tar-lo d’una manera que voreja la mala edu­cació durant aquest any llarg de man­dat, el pre­si­dent Torra els ha res­post amb una lliçó de fer­mesa democràtica que molts vol­drien. Tot el suport al pre­si­dent i a la seva família en aquests moments angoi­xants.

D’ell i del seu judici polític en vam par­lar a Brus­sel·les en el marc de la mobi­lit­zació set­ma­nal que té lloc a la plaça Luxem­burg i que es vin­cula a la cam­pa­nya Do not steal our votes que vam ini­ciar el mes de setem­bre pas­sat i amb la qual pre­te­nem fer visi­ble l’ano­ma­lia democràtica que repre­senta el fet que ni el pre­si­dent Puig­de­mont, ni el con­se­ller Comín ni el vice­pre­si­dent Jun­que­ras hagin pogut reco­llir les seves actes d’euro­di­pu­tats.

A la velo­ci­tat dels esde­ve­ni­ments actu­als, sem­bla que queda molt lluny, el 26 de maig del 2019, però no podem obli­dar que va ser lla­vors quan es van cele­brar les elec­ci­ons euro­pees en tots els països de la UE. A l’Estat espa­nyol, la can­di­da­tura Juntsx­Cat – Lliu­res per Europa, d’una banda, i Ahora Repúbli­cas, de l’altra, encapçala­des, res­pec­ti­va­ment, per Puig­de­mont i Comín i Jun­que­ras, van acon­se­guir 2.282.895 vots.

Sis mesos després de les elec­ci­ons, l’advo­cat gene­ral de la Unió Euro­pea, Maciej Szpu­nar, ha mani­fes­tat que con­si­dera que Jun­que­ras hau­ria de ser euro­di­pu­tat i tenir immu­ni­tat... I ara, què? Les con­clu­si­ons de l’advo­cat gene­ral no són vin­cu­lants, per la qual cosa hem d’assu­mir (i no seria la pri­mera vegada) que la justícia euro­pea pot resol­dre en direcció contrària. Sigui com sigui, la via –nefasta– de la judi­ci­a­lit­zació d’un con­flicte polític esco­llida pels governs espa­nyols de torn ens remet a un procés lent i com­plex que es juga de manera paral·lela en diver­sos dels estats mem­bre i que és deu­tor d’un joc encara més maca­bre d’interes­sos de tot tipus: econòmics, en bona part, però també geo­es­tratègics. Lamen­ta­ble, sigui com sigui.

A tot ple­gat, ens cal res­pon­dre de la manera més unitària pos­si­ble (no em can­saré de dir-ho) i sumar a l’espe­rit pacífic que ha carac­te­rit­zat el movi­ment inde­pen­den­tista la mobi­lit­zació per­ma­nent dins i fora de Cata­lu­nya. És per això que són tan impor­tants les con­vo­catòries de Tsu­nami Democràtic i també les rèpli­ques que es puguin esde­ve­nir arreu.

I per als amants del gènere epis­to­lar, acabo reco­ma­nant la ini­ci­a­tiva “Car­tes per la República”, que anima la ciu­ta­da­nia a enviar car­tes o postals cer­ti­fi­ca­des a les auto­ri­tats del Par­la­ment Euro­peu. En aquest sen­tit, l’enti­tat ha orga­nit­zat un dis­po­si­tiu de tra­ducció a l’anglès –i a la majo­ria de les llengües mater­nes dels des­ti­na­ta­ris– que per­met als qui vul­guin fer-ne ús rebre traduïts els escrits que es vul­guin adreçar als repre­sen­tants del Par­la­ment Euro­peu. Si voleu fer ús d’aquest ser­vei, només cal enviar l’escrit a car­tesx­repx­vo­tes@​protonmail.​com i us el tor­na­ran traduït.

Resulta para­do­xal que en plena revo­lució tec­nològica hàgim de retor­nar a la carta cer­ti­fi­cada per fer sen­tir la nos­tra veu... I és que, veient i vivint aquests temps, hi ha massa coses que malau­ra­da­ment ens reme­ten a èpoques pas­sa­des.