Des de Brussel·les
TEATRE, PERÒ DEL BO
Ara que la situació sanitària ha permès aixecar les restriccions d’aforament vinculades al sector cultural, contribuint en bona mesura al millor funcionament de teatres i auditoris del país, penso que la ciutadania en general hauríem de fer, col·lectivament, un acte públic d’agraïment als nostres artistes i expressar-los tot el suport i solidaritat possibles assistint d’una manera sostinguda en el temps a les seves actuacions.
De fet, de recitals i de teatre pràcticament no se n’han deixat de fer, a Catalunya, evidenciant allò que ha estat un esforç titànic per part d’agents molt diversos (que, cal recordar-ho, han tingut el suport de la mateixa administració en els moments de major duresa de la pandèmia).
A Madrid tampoc han aturat les representacions de tot tipus. De fet, aquests dies se n’ha pogut veure, de teatre, però d’una qualitat molt dubtosa. Per si algú encara no endevina a quin títol em refereixo, vull aclarir que cito l’actuació tirant a penosa d’aquest excomissari que tot ho empastifa i que en un auditori, això sí, farcit d’excel·lentíssimes senyores i senyors (col·loquialment saludats com “ses senyories”) s’ha permès de relatar capítols vergonyosos de la història recent de l’Espanya liderada pel més roent dels Borbons.
I és que les declaracions de Villarejo d’aquesta setmana, assegurant que la fam sexual del Borbó era considerada per molts com un autèntic “problema d’estat”, resulten d’un patetisme fora mesura, només comparable a la vergonya (aliena) que em provoca escoltar Felipe González reclamant el retorn de l’emèrit, amb tots els honors. Alguna cosa fa pudor a Espanya.
Veient, doncs, que la cartellera humoristicoteatral apareix tan desprestigiada, em permeto de recomanar-vos teatre, però del bo, que tindrà lloc les properes setmanes a casa nostra. De fet, els amics de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya m’han fet partícip de la seva admissió com a Centre Nacional Catalunya a l’Associació Internacional de Teatre Amateur (AITA-IATA), una finestra d’oportunitat única per a aquest col·lectiu que aglutina la feina de grups amateurs diversos, d’una gran qualitat, que fan feina al país i per al país.
En aquest sentit, us voldria recomanar que esteu amatents al que pot donar de si el segon Congrés de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya que se celebrarà a Santa Susanna (Maresme) els propers dies 29, 30 i 31 d’octubre. Trenta-sis anys després de la celebració del primer congrés, que va suposar la fundació de la federació catalana, aquesta segona edició esdevé un reflex de la ferma voluntat de la nova junta de l’entitat d’internacionalitzar la seva acció, així com de posar-la al dia amb una mirada al futur. Per fer-ho, els organitzadors comptaran amb convidats vinguts del País Valencià, les illes Balears, Andorra, l’Alguer, França, Suïssa i Itàlia, així com representants de les organitzacions internacionals CIFTA i AITA.
Ens sabem en un moment clau com és la recuperació progressiva de l’activitat social i cultural postpandèmia. Vull pensar que la crisi sanitària que hem viscut ens permetrà (de fet, ens hauria d’obligar) a reflexionar d’una manera seriosa sobre el rol exercit fins ara per aquest tipus d’entitats i de federacions, així com per tot el sector de l’associacionisme cultural, en general. I fruit d’aquesta anàlisi compromesa i no complaent, espero que en surtin propostes de present i de futur que consolidin un àmbit fonamental per al desenvolupament de les persones i per a la integració de nous col·lectius a la Catalunya del segle XXI.
