EL CATALÀ A L’ESCOLA

La sentència del TSJC arriba en el moment d’ús social del català més baix de les dar­re­res dècades i, alhora, d’impuls deci­dit de la política lingüística per rever­tir-lo. I la polèmica és si les mesu­res ava­la­des per Edu­cació i per Política Lingüística fan miques la immersió lingüística i abo­quen la llen­gua a la des­a­pa­rició. Davant de tot el que se n’ha arri­bat a dir, vull dir:

Que no hi ha lliure opció de famílies i alum­nes a esco­llir en qui­nes llengües apre­nen, per­toca als poders com­pe­tents de deter­mi­nar-ho, en el cas català a la Gene­ra­li­tat ate­nent a la rea­li­tat soci­o­lingüística de cada cen­tre, com dis­posa l’arti­cle 14.2.d) de la llei d’edu­cació.

Que la immersió lingüística no es pot con­fon­dre amb la idea d’escola cata­lana ni s’aplica com a inter­venció pedagògica en tots els cen­tres, sinó en aquells en què una gran majo­ria dels alum­nes no tenen el català com a llen­gua pri­mera, ni segona, per pro­pi­ciar-ne el conei­xe­ment i garan­tir-ne el domini.

Que la bata­lla juri­di­co­política con­tra la immersió és una bata­lla con­tra la nor­ma­lit­zació. Que han vol­gut fer política des dels tri­bu­nals i nosal­tres hi hem de fer pura política lingüística i edu­ca­tiva.

Que cal actuar per res­pon­dre al reque­ri­ment judi­cial i desac­ti­var-ne les con­seqüències arbitràries i contràries a la peda­go­gia, a la soci­o­lingüística, a les com­petències de la Gene­ra­li­tat i a l’auto­no­mia de cen­tres; i fer-ho amb el màxim con­sens par­la­men­tari pos­si­ble per donar esta­bi­li­tat al sis­tema. Per acla­rir el camí per dur a terme les polítiques de millora del conei­xe­ment i de l’ús del català que s’acor­din al Pacte Naci­o­nal per la Llen­gua i de reforç del ser­vei edu­ca­tiu de Cata­lu­nya per fer-lo una eina més efec­tiva per a la cohesió social, la igual­tat d’opor­tu­ni­tats i l’excel·lència.

Que l’acord par­la­men­tari per modi­fi­car un arti­cle de la llei de política lingüística si convé ha d’ajus­tar-se per millo­rar-lo i ha de votar-se sense demora sense per­dre’n cap sig­nant. Però no subli­mem els retro­ces­sos en els usos lingüístics en l’acord del Par­la­ment.