Feminisme

Aquesta set­mana s’ha cele­brat el Dia Inter­na­ci­o­nal de la Dona i han sor­tit al car­rer milers de per­so­nes per rei­vin­di­car tot allò que con­si­de­ren que cal seguir denun­ci­ant pel que fa a la situ­ació de les dones. No només aquí, sinó a tot el món. Diuen les Naci­ons Uni­des que ens que­den tres-cents anys per poder veure la igual­tat de manera efec­tiva entre homes i dones. Sin­ce­ra­ment, veient com va de ràpid tot, no m’atre­vi­ria a fer aquests vati­ci­nis, però que ser­veixi com a dada de referència per enten­dre que encara ens queda un llarg camí per fer. I no m’estra­nya, perquè si aga­fem com a mos­tra l’actual Minis­teri d’Igual­tat i com legis­len i actuen públi­ca­ment la minis­tra Mon­tero i les seves com­pa­nyes, pot­ser l’ONU s’ha que­dat curta, ja que tinc la sen­sació que ara mateix a l’Estat espa­nyol, en lloc d’avançar en con­ques­tes femi­nis­tes, estem retro­ce­dint. I ho dic perquè la llei trans em sem­bla una abso­luta bufe­tada als drets i les lli­ber­tats de les dones, però també pen­sant en el fiasco que han creat amb la cone­guda llei del sí es sí, que ha resul­tat més aviat una evidència de des­propòsit anun­ciat fins a l’exte­nu­ació. A tots ens fa falta conèixer millor de què va el femi­nisme, que s’hau­ria d’inte­grar amb natu­ra­li­tat i no pre­ten­dre que fos aban­de­rat per unes sigles con­cre­tes ni per un par­tit polític específic. El femi­nisme ha de ser comprès com a neces­sari en la soci­e­tat en con­junt i res­pec­tar-lo pro­fun­da­ment, ja que retorce’l fins al punt d’arri­bar al feme­llisme no fa cap favor a ningú. Com a dona rei­vin­dico la neces­si­tat d’abor­dar tot allò que ens afecta, pel fet de ser dones, des d’una pers­pec­tiva oberta i rigo­rosa. Lamento pro­fun­da­ment que diguin que em repre­sen­ten pel fet de ser dona (un altre con­cepte que ara toca revi­sar), per posar el focus en qüesti­ons que tenen més a veure amb la creença o l’opinió per­so­nal que amb pro­ble­mes reals que ens afec­ten a totes.

El femi­nisme neces­sita ser estu­diat, comprès i creat cada dia en cada decisió i situ­ació en què ens ado­nem que pel fet de ser dones ens tro­bem amb difi­cul­tats afe­gi­des que han de ser resol­tes. No vull un món on es pre­senti els homes com els meus ene­mics, ni on altres dones ens impo­sin què podem pen­sar o opi­nar. Aquest femi­nisme que ara s’ha con­ver­tit en ins­ti­tu­ci­o­nal, ha confós més encara l’opinió pública, ens ha divi­dit i ha obert la porta que hi hagi homes que se sen­tin amb dret, un cop més, a par­lar per nosal­tres. Un 8-M on no hi ha hagut res a cele­brar.