Opinió

Rosselló-Pòrcel

L’estiu té aques­tes coses: endreçar lli­bres, cer­car un lloc nou per a alguns i treure la pols dels pres­tat­ges, acu­mu­lada amb el temps, et com­porta pla­ers impre­vis­tos, com ara el retro­ba­ment amb títols que no recor­da­ves que tenies o, com ara és el cas, recu­pe­rar-ne algun que ha estat essen­cial en la teva vida. És amb la més gran de les emo­ci­ons que tinc a les mans l’Obra poètica de Bar­to­meu Ros­selló-Pòrcel, el poeta mallorquí amic d’Espriu, dei­xe­ble de Gabriel Alo­mar, Car­les Riba i Joan Coro­mi­nes, que es defi­nia “català de Mallorca” i “comu­nista”. La cosa no tin­dria més importància si no fos que no es tracta de la pri­mera edició, feta per Roda el 1949, ni de cap de les poste­ri­ors, de la mà de l’edi­to­rial Moll, sinó d’un text meca­no­gra­fiat per mi –amb tots els poe­mes i pròleg d’Espriu inclòs– i enqua­der­nat d’una forma tan digna com modesta. Vaig tro­bar-ne la pri­mera edició per casu­a­li­tat, tot reme­nant lli­bres, a la bibli­o­teca del meu poble, me’l vaig endur a casa i l’impacte va ser total, cor­pre­ne­dor i tan revi­fa­dor que encara dura. Amb la devoció de qui té un lli­bre sagrat a les mans, vaig anar copi­ant-ne tots els tex­tos, un a un, havent-ne de repe­tir la quar­ti­lla sen­cera quan havia comès algun error invo­lun­tari en la trans­cripció. Allò era poe­sia, vida, fres­cor, genuïnitat, colors, joia, poble, festa, just tot allò que era difícil de tro­bar en la gri­sor del fran­quisme. Enlles­tida la feina manual, vaig dur el mate­rial a la impremta per si m’ho podien relli­gar. L’endemà mateix, ja tenia l’obra a les mans i, a més, l’impres­sor no me’n va voler cobrar l’enqua­der­nació, con­tent com estava de tro­bar un xiquet jove que llegís poe­sia en català. Era el 1966 i, de lla­vors ençà, com a home­natge per­so­nal al gran poeta mallorquí, els meus dos cognoms sem­pre han anat junts, units per sem­pre amb un sim­ple guio­net, com el meu admi­rat Ros­selló-Pòrcel, en una decisió de què mai no m’he pene­dit. Tenia catorze anys, lla­vors.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor