Opinió

A fons

VOTAR A LES PALPENTES

El 28-M es validaran o se censuraran estratègies que transcendeixen les fronteres municipals
En una època en què calen acords entre partits, els votants tenen dreta saber el destí del seu vot

Les elec­ci­ons del 28-M seran molt més que unes elec­ci­ons muni­ci­pals. Es tri­a­ran alcal­des i alcal­des­ses, però sobre­tot es vali­da­ran o se cen­su­ra­ran estratègies dels par­tits que trans­cen­dei­xen les fron­te­res muni­ci­pals i que impac­ten direc­ta­ment en la política cata­lana i també espa­nyola, que aviat entrarà en un nou cicle elec­to­ral. Espe­ci­al­ment a Bar­ce­lona, on els resul­tats pre­vi­si­ble­ment abo­ca­ran els par­tits a una aritmètica diabòlica que tindrà un efecte dòmino en mol­tes altres ciu­tats i pobles, amb l’afe­git que les victòries o der­ro­tes dels can­di­dats de la capi­tal del país tin­dran una lec­tura en clau de líders naci­o­nals. A més, es redis­tri­bui­ran o es con­so­li­da­ran hege­mo­nies al país quan s’endre­cin els par­tits segons alcal­dies i victòries acon­se­gui­des a tot Cata­lu­nya. El par­tit amb més vots, el que té més alcal­dies i els que s’hagin ensor­rat. I sobre­tot, en clau interna: com s’endreça l’inde­pen­den­tisme, gua­nya ERC o gua­nya Junts? Quin efecte ha tin­gut al ter­ri­tori la dis­so­lució del govern inde­pen­den­tista? El PSC recu­pera força muni­ci­pal després d’haver gua­nyat les elec­ci­ons al Par­la­ment i que­dar-se a l’opo­sició? I el bloc espa­nyo­lista: Cs es des­com­pon defi­ni­ti­va­ment o remunta? El PP creix o con­ti­nua sota mínims a tot el país?

Però amb la cam­pa­nya elec­to­ral ja en marxa, els ciu­ta­dans cri­dats a les urnes no dis­po­sen de tota la infor­mació necessària per fer un vot cons­ci­ent. Més enllà dels exten­sos pro­gra­mes elec­to­rals –qui els con­sulta real­ment?– i dels mis­sat­ges que els can­di­dats i can­di­da­tes llan­cen durant els quinze llarguíssims dies que dura la cam­pa­nya elec­to­ral en mítings, actes al car­rer, car­tells i debats elec­to­rals, el votant va les urnes a les pal­pen­tes pel que fa a l’ús que tindrà el seu vot. Els par­tits repe­tei­xen el man­tra que seran els ciu­ta­dans els que dic­ta­ran qui­nes ali­an­ces són pos­si­bles i qui­nes no, i qui tindrà la ini­ci­a­tiva per endreçar acords. Un argu­ment que els per­met ama­gar la seva estratègia de pac­tes per evi­tar fugues de vots o per cap­tar-ne de nous. Però no tenen els votants el dret a saber el destí del seu vot? Per exem­ple, quants votants de la dreta espa­nyo­lista de Manuel Valls volien que Ada Colau fos alcal­dessa amb el seu vot? I quants votants de Colau volien una alcal­dia con­di­ci­o­nada per la dreta i que suposés mar­gi­nar ERC, gua­nya­dora de les elec­ci­ons? I ara, quants votants del PP volen que el seu vot pugui ser­vir per fer alcalde Coll­boni o Trias? O quants votants del PSC accep­ten la pos­si­bi­li­tat que el seu líder acabi ente­nent-se amb el can­di­dat de Junts i que ho faci amb el suport del PP i el preu que esta­bleixi pels seus vots?

Natu­ral­ment, fer política és diàleg i nego­ci­ació. I en una època en què no hi ha majo­ries abso­lu­tes fruit de la sana plu­ra­li­tat ideològica, és impres­cin­di­ble l’acord entre for­ces. Això, però, no jus­ti­fica que el votant no tin­gui el dret de saber qui­nes línies ver­me­lles no es tras­pas­sa­ran en nom de l’asso­li­ment del poder. Perquè si no hi ha trans­parència, hom tindrà tot el dret del món de pen­sar que el seu vot ser­virà només perquè els diri­gents de les sigles que ha votat puguin repar­tir-se cadi­res tant als ajun­ta­ments com a les dipu­ta­ci­ons, con­sells comar­cals i totes les estruc­tu­res admi­nis­tra­ti­ves que can­vien de mans cada qua­tre anys.

Al marge dels pac­tes muni­ci­pals, el 28-M donarà mol­tes pis­tes de com afron­ta­ran els par­tits el pro­per cicle elec­to­ral a Cata­lu­nya i a Madrid. Hi ha molt en joc, i és per això que la cam­pa­nya elec­to­ral que ha començat ha pro­vo­cat un altre efecte en algu­nes sigles: la sobre­presència de líders naci­o­nals que dei­xa­ran els can­di­dats locals com a actors secun­da­ris. Malau­ra­da­ment, aquesta con­ta­mi­nació externa als debats muni­ci­pals farà que els mítings i actes aca­bin sent mono­po­lit­zats per una con­jun­tura política que queda molt lluny de les neces­si­tats dels veïns i veïnes de qual­se­vol muni­cipi català.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.