La closca buida

Ara fa vuit anys, l’ANC va lliu­rar 750.000 sig­na­tu­res al Par­la­ment per dema­nar la inde­pendència de Cata­lu­nya. Ho van fer qua­tre dies després de la Diada. Era un 15 de setem­bre, no pas un dia qual­se­vol. Aquest gest coin­ci­dia amb una altra data que es com­me­mora ben poc: el Dia de la Democràcia. Dic això perquè la volun­tat de ser inde­pen­dents sem­pre s’ha sus­ten­tat en un dels prin­ci­pis democràtics: fer-ho a través de les urnes, ser-ho gràcies als vots d’una majo­ria. I s’ha acon­se­guit. Quan això ha pas­sat a Cata­lu­nya, a l’octu­bre farà cinc anys, quan el poble ha fet ser­vir les eines democràtiques de les urnes i els vots, hem vist com se’ns con­cul­cava aquest dret des d’un estat que es vanta de ser democràtic i exem­plar. Massa sovint s’ha de recor­dar que la democràcia és un sis­tema polític, la pit­jor forma de govern, excepte totes les altres for­mes que s’han pro­vat fins ara, deia Wins­ton Churc­hill. La democràcia és un valor uni­ver­sal basat en la lliure expressió del desig del poble a deter­mi­nar els seus pro­pis sis­te­mes polítics, econòmics, soci­als i cul­tu­rals amb la seva par­ti­ci­pació plena en tots els aspec­tes de la vida. Res d’això es com­pleix. Espa­nya no res­pecta les lleis de joc més bàsiques. I ens con­demna a viure en una con­tra­dicció. Ens agradi o no, tal com està mun­tat el sis­tema polític que tenim, la inde­pendència només es podrà acon­se­guir votant, perquè per la força i la con­fron­tació no crec que ens en sor­tim. El que trobo que no podem és fer bona aque­lla màxima de Sun Tzu a L’art de la guerra, la que diu que “l’ideal suprem és gua­nyar l’ene­mic sense bata­lla”. Prou de rega­lar victòries a l’adver­sari. Prou divi­si­ons estèrils. El poble hi és; la volun­tat, també, i si cal tro­bar noves veus que vibrin en la mateixa lon­gi­tud d’ona capa­ces de vèncer la sor­desa espa­nyola per­sis­tent, fem-ho. Que no els entri per una ore­lla i els surti per l’altra depèn de nosal­tres i depèn d’anar units a defen­sar el resul­tat del que s’ha votat. Perquè si no el res­pec­tem ni nosal­tres, no tenim cap cre­di­bi­li­tat per voler fer que uns altres el res­pec­tin. Lla­vors ni inde­pendència, ni democràcia, ni res. No ens ho merei­xem. Com deia Nel­son Man­dela, quan no es tenen en compte els prin­ci­pis més bàsics, la democràcia és una closca buida.