Per la dreta

L’altre dia el jurista Joan Que­ralt es negava a comen­tar la polèmica sobre la cançó que evo­cava tor­nar a l’esce­nari del 1936 al míting fes­ti­val de Vox. Adduïa que, en aquesta for­mació, en par­ti­cu­lar, i a l’extrema dreta, en gene­ral, ni aigua. Que no volia entrar al joc de dedi­car-los ni un segon. Aquesta és una acti­tud que entenc i que com­par­teixo, però igno­rar-los és perillós i pot ser més per­ju­di­cial. M’expli­caré. És ben veri­tat que la presència als mit­jans de l’extrema dreta és cada vegada més sovin­te­jada i pre­o­cu­pant. En tant que les seves idees van gua­nyant més ter­reny en la soci­e­tat i que for­men part del joc polític, no se’ls pot no tenir en compte. Els seus mis­sat­ges ata­quen valors fona­men­tals del mateix sis­tema polític democràtic i arti­cu­len un dis­curs con­trari als drets humans bàsics. És per­vers perquè se ser­vei­xen de les nor­mes democràtiques, que cri­ti­quen i abo­li­rien, per de mica en mica i a costa dels demòcra­tes que temem incórrer en acti­tuds fei­xis­tes i anti­demòcra­tes si no els donem veu, con­que­rir més quo­tes de poder. I així fins que arri­barà un dia que els hau­rem donat tant d’aire, hau­ran aga­fat tanta força, que es podran per­me­tre el luxe de des­mun­tar el sis­tema democràtic i orga­nit­zar el seu propi sis­tema, con­cul­cant qual­se­vol dret que no els sem­bli bé. Trobo que perquè no ens hàgim de sen­tir així i ens hàgim de veure en la trista situ­ació d’haver-nos d’auto­cen­su­rar i de mos­se­gar-nos la llen­gua, ens cal­dria una altra acti­tud. Optar per la raó i no per la passió, la baixa passió que sovint atia els seus mis­sat­ges. I car­re­gar-nos de raons, d’infor­mació, de conei­xe­ment, de dades per fer callar aques­tes veus que abra­cen un dis­curs sovint far­cit de men­ti­des. Cal fer-los enra­o­nar i fis­ca­lit­zar-los, sot­me­tre’ls a un exer­cici de ver­ba­lit­zar i con­tras­tar tot allò amb què s’omplen la boca i reba­tre’ls-ho, des­mun­tar un per un els seus argu­ments. Sí, ja ho sé que no ate­nen a raons ni a argu­ments i que mani­pu­len i ter­gi­ver­sen parau­les i xifres segons la seva con­veniència. No podem abai­xar els braços i mirar cap a una altra banda perquè sabem que hi són. Hem de creure en les nos­tres raons i defen­sar-les perquè si no, les pata­ca­des vin­dran de tot arreu i no només per la dreta de la dreta.