ACORD DE CLAREDAT

Hi ha un ven­tall d’opci­ons, mal­grat la militància supre­ma­cista i auto­ritària dels poders de l’Estat espa­nyol envers el sobi­ra­nisme, entre la lega­li­tat i la legi­ti­mi­tat, entre el que repre­sen­ten l’Estat i la seva uni­tat i els que volem que els cata­lans puguem dir si volem ser inde­pen­dents i par­lar de com vehi­cu­lar-ho si som majo­ria. La Mon­cloa ja ha res­post nega­ti­va­ment a l’anunci d’Ara­gonès de com tre­ba­llar a Cata­lu­nya un acord de clare­dat per pre­sen­tar-los-hi l’any vinent. Res de nou. La resta de grups par­la­men­ta­ris cata­lans també han cor­re­gut a desau­to­rit­zar la pro­posta de con­vo­car després de les muni­ci­pals una taula de par­tits per abor­dar el con­flicte polític i la manera de cana­lit­zar-lo.

Es parla d’opor­tu­nisme polític, com han dit els comuns, per cri­ti­car la pro­posta (que la seva for­mació també havia plan­te­jat), però si això fos opor­tu­nista, ho seria també qual­se­vol nega­tiva sense pro­posta alter­na­tiva deta­llada. Després de les muni­ci­pals és un bon moment per començar, amb un intent d’elu­dir les temp­ta­ci­ons par­ti­dis­tes, però la pre­visió d’elec­ci­ons cata­la­nes a curt o mitjà ter­mini tam­poc no seria el moment pacífic en política interna que la pro­posta neces­si­ta­ria; de fet, no sé pas quan seria aquest moment. Amb aquesta opo­sició par­tidària, el tre­ball directe amb la soci­e­tat civil i la ciu­ta­da­nia agafa força, com la va aga­far per cap­gi­rar les poques opor­tu­ni­tats de tenir pres­su­pos­tos de què par­tia Ara­gonès davant la nega­tiva dels antics socis a faci­li­tar-los. Em sem­bla una aposta interes­sant, que cal veure quin recor­re­gut pot tenir. No s’ha de fer la farina plana a l’Estat sense gene­rar-los con­tra­dic­ci­ons ni gene­rar-nos opor­tu­ni­tats, i la con­fron­tació ha de ser de majo­ries àmplies a Cata­lu­nya, de per­fils i pro­jec­tes molt plu­rals. Feina sòlida feta des de majo­ries sòlides, siguin les repre­sen­ta­des pels par­tits, siguin per par­ti­ci­pació ciu­ta­dana directa. Aquí hi juguen el tàndem lega­li­tat i política, i la lega­li­tat i legi­ti­mi­tat cons­ti­tu­ci­o­nal de la seva banda ver­sus legi­ti­mi­tat democràtica de la nos­tra. Per la via de la legi­ti­mi­tat democràtica, mal­dem per sor­tir del camí sense sor­tida a què ens aboca la lec­tura tan­cada de la Cons­ti­tució de l’Estat i a què ens abo­quem si apos­tem per maxi­ma­lis­mes ine­ficaços i estèrils.