UN ESTIU GRAMSCIÀ

Cada any en aques­tes dates, amb ona­des de calor cada cop més habi­tu­als, els incen­dis fores­tals que se suc­ce­ei­xen i un desig de vacan­ces que se’ns fa insu­por­ta­ble­ment pre­sent, estem acos­tu­mats a des­con­nec­tar de la vida política del país. Cinc anys després d’aquell octu­bre i amb la repressió ben pre­sent, les tau­les de diàleg que no apor­ten res més enllà d’alguns llu­en­tons mediàtics i les pica­ba­ra­lles entre socis de govern ens allu­nyen d’un dia a dia par­la­men­tari que fa més ver­go­nya que ser­vei.

Recor­dem que les vacan­ces són un dret, però que malau­ra­da­ment no tot­hom se les pot per­me­tre. A les por­tes d’una crisi econòmica que aquesta tar­dor sem­bla que escla­tarà, és nor­mal que ens pre­o­cupi més com paga­rem la llum i el gas que si Laura Borràs con­ti­nua de pre­si­denta del Par­la­ment. De fet, s’ha mal­ba­ra­tat tant el capi­tal polític acon­se­guit que la decepció i la frus­tració se’ns han ficat a dins, amar­ra­des com una paparra al nos­tre desig d’auto­de­ter­mi­nació.

L’estiu és època per dei­xar de banda el mòbil i fer balanç de l’any. Un més, i ja són massa, a Cata­lu­nya ens hem dedi­cat més a ges­ti­o­nar l’auto­no­mia que no pas a recons­truir una força cons­ti­tu­ent per al següent embat, que si bé no és encara impos­si­ble es per­cep com a ben llunyà. Som en plena tra­vessa del desert, més pre­o­cu­pats per beure aigua i no des­hi­dra­tar-nos que no pas per tro­bar un camí comú i col·lec­tiu, sumant esforços, que ens porti de nou a algun lloc.

Vindrà el setem­bre, amb un 11 més, aquest cop sense per­for­man­ces, rei­vin­di­ca­tiu, empre­nyats amb una classe política que fa i desfà a la seva con­veniència i que sem­bla que ha obli­dat a qui deu el seu sou: a nosal­tres, els ciu­ta­dans que els hem votat i fet con­fiança. Si cal tor­nar a esti­rar, com fa 10 anys, cal pas­sar per sobre uns polítics massa vene­rats, els uns i els altres, i obli­gar-los a moure fitxa, no només a dir-ho. Aga­fem for­ces aquest estiu, perquè venen temps difícils. Neces­si­ta­rem tota la nos­tra intel·ligència, tot el nos­tre entu­si­asme, tota la nos­tra força. A l’estil de Gramsci. Bon estiu!