Opinió

Fabra, un paio modern

Donà vida nova a un idioma i el feu apte per encarar la modernitat

Enguany, home­nat­gem qui fou pre­si­dent de la Fede­ració Cata­lana de Ten­nis i de la Unió Cata­lana de Fede­ra­ci­ons Espor­ti­ves, un home modern, ama­tent als nous cor­rents espor­tius a Europa, amb el mateix neguit de con­tem­po­raneïtat i uni­ver­sa­li­tat que sem­pre carac­te­ritzà l’obra del Pom­peu Fabra filòleg. El 1929, fou el pri­mer a emprar el con­cepte, inno­va­dor lla­vors i actual avui, de llen­gua estàndard. Engi­nyer químic, el seu tremp científic li per­meté no ser esclau de les emo­ci­ons que senyo­re­gen entre la gent de lle­tres, a l’hora de la feina.

Com recorda Josep Mur­ga­des, en els seus Escrits sobre Fabra, se les va haver amb arcaïtzants a ultrança, defen­sors del “català que ara es parla” i hiper­pu­ris­tes. Després de segles de decadència literària i de supe­di­tació a una llen­gua foras­tera, tre­ballà per codi­fi­car una llen­gua moderna i no per res­sus­ci­tar un idi­oma medi­e­val. Tot i que no con­vertí en rea­li­tat totes les seves pro­pos­tes –com la supressió de la lle­tra hac, com en italià–, sabia que algu­nes de les seves solu­ci­ons podien sem­blar arti­fi­ci­o­ses, però creia que, amb ins­tru­ments de poder ade­quats, aca­ba­rien sent natu­rals. Des del cor­pus lingüístic tra­di­ci­o­nal, donà vida nova a un idi­oma i el feu apte per enca­rar la moder­ni­tat, una idea indes­tri­a­ble de la seva obra i de la seva acti­tud amb una llen­gua amb la qual, des de la sim­pli­fi­cació i la naci­o­na­lit­zació, volia que tots els usu­a­ris, arreu del domini lingüístic, s’hi tro­bes­sin còmodes.

Pel seu impacte en la cul­tura, la ciència i la quo­ti­di­a­ni­tat és la per­so­na­li­tat cata­lana més relle­vant de la nos­tra època. I seva és aquesta reflexió, tan rabi­o­sa­ment actual: “No tenim un estret naci­o­na­lisme. Vivim de cara al món i si volem la plena sobi­ra­nia per al nos­tre poble és per millo­rar la qua­li­tat dels nos­tres con­ciu­ta­dans i per obte­nir que Cata­lu­nya, immen­sa­ment civi­lit­zada, pugui ofe­rir una efec­tiva col·labo­ració en l’obra de millo­ra­ment i progrés de la huma­ni­tat”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor