MALA PEÇA AL TELER

Aquesta set­mana s’ha donat a conèixer la sentència con­tra Laura Borràs. Com és prou sabut, el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya l’ha con­dem­nat a qua­tre anys i mig de presó, tretze anys d’inha­bi­li­tació a càrrec públic i a pagar una multa de 36.000 euros en con­si­de­rar-la autora d’un delicte de pre­va­ri­cació i un altre de fal­se­dat docu­men­tal per la seva gestió quan era direc­tora de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes. La sentència, mal­grat l’evidència que va tros­se­jar con­trac­tes con­tra­ve­nint la llei, és clara­ment des­pro­por­ci­o­nada i té un objec­tiu molt clar: allu­nyar-la de la pales­tra política. I per la via ràpida, sense dila­ci­ons. En trac­tar-se d’una con­demna per un delicte per pre­va­ri­cació admi­nis­tra­tiva, la llei elec­to­ral pre­veu que l’electe cai­gui en causa d’ine­le­gi­bi­li­tat i, per tant, perd el seu escó, encara que no hi hagi una con­demna ferma. Una de les con­seqüències més pre­vi­si­bles de la sentència, doncs, és que la Junta Elec­to­ral, ja sigui d’ofici, perquè el TSJC li remet la sentència o perquè algun grup del Par­la­ment ho denunciï, s’adreçarà a la cam­bra cata­lana i li orde­narà l’expulsió de Borràs. O sigui que, lle­vat que tot­hom miri cap a l’altre cos­tat, Laura Borràs perdrà la seva acta de dipu­tada, un esce­nari que donarà ori­gen a una pre­vi­si­ble topada entre els par­tits inde­pen­den­tis­tes, per­fec­ta­ment equi­pa­ra­ble a la que es va viure en el cas de Quim Torra.

La sentència també inclou un regal enve­ri­nat. El tri­bu­nal par­teix de la idea que la pena és des­pro­por­ci­o­nada i sol·licita al govern espa­nyol l’indult par­cial, la qual cosa dei­xa­ria la pri­vació de lli­ber­tat en dos anys i exi­mi­ria la con­dem­nada d’ingres­sar a la presó. O sigui, que el TSJC passa la patata calenta a l’exe­cu­tiu espa­nyol. L’expe­di­ent, amb tota pro­ba­bi­li­tat, arri­barà a la taula del Minis­teri de Justícia després de les elec­ci­ons, una vegada la con­demna sigui ferma. I, sigui quin sigui l’esce­nari resul­tant, gua­nyi el PSOE o ho faci el PP, no sem­bla gaire pro­ba­ble que ni els uns ni els altres s’arris­quin davant l’opinió pública. És cert que el govern de Pedro Sánchez va indul­tar els pre­sos con­dem­nats pel procés però, en aquell cas, va argu­men­tar-ho amb el desig de girar full a un con­flicte polític i fins i tot ho va pre­sen­tar com una victòria davant l’inde­pen­den­tisme. Vist l’ante­ce­dent dels ERO, sem­bla poc pro­ba­ble que s’arris­qui a fer una cosa sem­blant en el cas de Laura Borràs, encara més amb el per­fil de la pre­si­denta sus­pesa del Par­la­ment, molt crítica amb la via del diàleg amb el govern espa­nyol. Mala peça al teler.