Opinió

Punts de vista

EL DETECTIU SALVATGE

Roberto Bolaño observava la crua realitat que vivia, i d’això en va sorgir un talent
excepcional

Aquest 28 d’abril hau­ria fet 70 anys Roberto Bolaño. Nas­cut a Xile però for­mat a Mèxic, Bolaño va escla­tar a Cata­lu­nya. Va arri­bar a Bar­ce­lona, on vivia la seva mare, l’any 1977, i després de pas­sar per Girona i Bla­nes, es va esta­blir al nos­tre país. Aquí va donar forma a la seva pro­ducció literària més cone­guda i cele­brada, començant per la novel·la que l’any 1998 li va valer el Premi Her­ralde: Los detec­ti­ves sal­va­jes. Bolaño hi apa­reix a través del seu alter ego Arturo Belano, un poeta mexicà. Aquell vigi­lant noc­turn del càmping de Cas­tell­de­fels Estre­lla de Mar, fun­da­dor del movi­ment infrar­re­a­lista que bus­cava tren­car amb els cànons lite­ra­ris esta­blerts i pre­sen­tar-se com un cor­rent avant­guar­dista, va acon­se­guir amb aquest allu­nya­ment crear una car­rera literària potent i vigo­rosa. El seu tea­tre d’ope­ra­ci­ons era l’infra­mon del Raval. En aquest barri va tro­bar els argu­ments per a les seves obres. El punt neuràlgic de la vida de Bolaño era el número 45 del car­rer Tallers, un espai de 15 metres qua­drats on, segons Felip Müller, no hi havia dutxa i que tenia el lavabo al pas­sadís. Hi lle­gia, hi escri­via i la feia petar amb qui l’anava a visi­tar. I si pel que fos Belano creia que la dis­cussió reque­ria una altra atmos­fera, bai­xa­ven fins al Cafè Cèntric, al número 27 del car­rer Rama­lle­res, xamfrà amb Tallers, i allà es pas­sa­ven hores i hores. Mol­tes d’aques­tes con­ver­ses, Bolaño les ano­tava en una sen­zi­lla Miquel­rius, que adqui­ria a un preu asse­qui­ble sense moure’s de casa, al mateix Tallers, 32, a la Imprenta Lle­nas. En una d’aques­tes lli­bre­tes es pot lle­gir una bri­llant obser­vació que diu: “La meva poe­sia i la meva prosa són dues cosi­nes ger­ma­nes que es por­ten bé. La meva poe­sia és platònica, men­tre que la meva prosa és aris­totèlica. Totes dues abo­mi­nen d’allò que és  dio­nisíac, però totes dues saben prou bé que aquest aspecte dio­nisíac és el que ha aca­bat tri­om­fant.”

Amb aque­lla pàtina melan­gi­osa, Bolaño obser­vava la crua rea­li­tat que vivia i d’això en va sor­gir un talent excep­ci­o­nal per con­ver­tir-lo en nar­ra­dor de la cru­esa. Recu­pe­rar les seves obres i començar per la pri­mera, ens fan enten­dre molt millor el trànsit per aquesta vida del vigi­lant noc­turn de càmping que es con­ver­teix en detec­tiu sal­vatge.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor