Punt d’inflexió

La publi­cació recent de l’enquesta d’ús i conei­xe­ment del valencià de la Gene­ra­li­tat mar­carà, al meu parer, un punt d’inflexió. No només per les males dades que se’n des­pre­nen, que, ben mirat, en les podíem espe­rar, sinó pel con­text i les cir­cumstàncies en què s’ha produït.

Així, des de l’última enquesta publi­cada en 2015, hem pas­sat d’un 31% de valen­ci­ans que vivim en la zona valen­ci­a­no­par­lant tra­di­ci­o­nal i que decla­rem que par­lem valencià “sem­pre”, “gene­ral­ment” o “més que el cas­tellà” a un 23,1%. Són quasi 8 punts en menys de vuit anys. Si hi afe­gim les zones cas­te­lla­no­par­lants tra­di­ci­o­nals, ja en som menys d’un de cada cinc, els valen­ci­ans valen­ci­a­no­par­lants. A més, per pri­mera vegada en la història, en les comar­ques cen­trals valen­ci­a­nes, l’autèntic pulmó de la llen­gua, el valencià ja no és la llen­gua majo­ritària con­tra tota la resta. És a dir, con­ti­nua havent-hi més valen­ci­a­no­par­lants que cas­te­lla­no­par­lants, sí, però ja en són menys del 50%.

Fet i fet, són unes dades molt nega­ti­ves, que no es poden maqui­llar amb l’aug­ment del conei­xe­ment del valencià, que, des que es va intro­duir la llen­gua en l’ense­nya­ment en 1983, amb l’apro­vació de la LUEV, aug­menta també en cada enquesta. Només fal­ta­ria que també baixàs!

Així doncs, per què dic que es tracta d’un punt d’inflexió? Pel con­text en què es pro­du­eix aquest des­cens: després de dues legis­la­tu­res de govern pro­gres­sista a la Gene­ra­li­tat amb les polítiques lingüísti­ques for­mal­ment en mans dels valen­ci­a­nis­tes. Sen­zi­lla­ment, ja no ens podem (auto)enga­nyar més: amb l’esqui­fida auto­no­mia que ja ni tan sols tenim –inter­venció finan­cera, política i fis­cal i esca­nya­ment per infra­fi­nançament–, no hi ha sal­vació del valencià. Aquest colp con­tra el valencià no ens ha arri­bat amb un govern espa­nyo­lista del PP o del PSOE, sinó amb el govern de més “sen­si­bi­li­tat valen­ci­a­nista” que hem tin­gut mai.

Neces­si­tem armes molt més potents amb les quals llui­tar con­tra les ame­na­ces for­mi­da­bles que s’alcen con­tra la llen­gua. La inèrcia ja hem vist on ens porta, i molt més ràpida­ment del que ens pensàvem. La resta dels Països Cata­lans n’hau­rien de pren­dre nota. Sense con­flicte i iden­ti­tat forta, no hi haurà valencià. Sense valen­ci­a­nisme, no hi haurà valencià. Punt d’inflexió.