A fons
ELS LLIBRETERS
Falten dos mesos per a Sant Jordi i com que de vegades tenim el mal costum de parlar de les coses quan hi ha una data assenyalada en el calendari, he decidit prendre’m la llicència de reflexionar aquest cap de setmana sobre l’univers de les lletres, dels llibres, de la cultura. De fet, no em fa res confessar-ho: jo no acostumo a comprar llibres el dia 23 d’abril. Prefereixo passejar tranquil·la, contemplar l’esclat de la primavera, observar de reüll aquella parella jove que s’intercanvia un petó al mig del carrer ignorant tota la realitat que els envolta, parlar amb els autors que van atrafegats d’una parada a una altra per signar llibres, preguntar als floristes si el vermell guanya en el rànquing dels colors de roses més venudes o anar anotant mentalment els llibres que més gent porta sota el braç. Però no compro llibres. Perquè a mi m’agrada anar-los a buscar a la llibreria de confiança i deixar-me aconsellar. Com si es tractés d’una rutina fidel, plena de simbolisme i, fins i tot, mínimament idealitzada.
Una rutina, però, que em serveix per reafirmar-me en una màxima que crec que és transcendent a la vida: hi ha accions que han de tenir sentit per si mateixes. Per això, prefereixo entrar a la llibreria quan no hi ha ningú, quan el llibreter relaxadament t’ajuda a descobrir un autor, quan et parla del disseny espectacular d’una portada o quan et comenta les darreres novetats. Perquè ell, des de darrere del taulell, connecta autors, editors i lectors. Conjuga les històries amb les necessitats o desitjos dels qui estimem la lectura. I ho fa amb discreció, sense esperar res a canvi; tot i que somriu quan hi tornes al cap d’unes setmanes i li dius: “M’ha encantat. L’he devorat.” Amb aquestes quatre paraules se sent satisfet, és la seva humil aspiració. Bé, només espera que et pugui recomanar un altre títol. La seva tria, sempre acurada i ben definida, ens situa en altres universos, ens permet viatjar, desconnectar de la voràgine, despullar veritats incòmodes o endinsar-nos en realitats ficcionades.
Ells, els llibreters, treballen des de la trinxera perquè guanyem, cada any, nous lectors en llengua catalana. Es mouen entre llibres i caixes amb aquell neguit impacient però sincer, persistent i apassionat. Perquè qui aixeca la persiana d’una llibreria amb el compromís d’oferir-nos literatura té clar que contribueix a conrear una societat més crítica i honesta, però espero que també més desacomplexada i combativa. Diuen que la cultura ens fa més lliures. Segur. I ajuda a crear imaginaris, reconstruir escenes, reviure sentiments o despertar emocions. I els llibreters, sense ser-ne del tot conscients, assumeixen la responsabilitat de recomanar-nos llibres i de vendre’ls perquè tothom pugui sobreviure. Si et vols fer ric no siguis escriptor, editor o llibreter; tot i que, ben pensat, les paraules també enriqueixen.
I com que el dia de Sant Jordi, malgrat que són els que més feina tenen, no acostumem a parlar d’ells, fem-ho ara. Fem visible la seva dedicació, reconeixem la seva contribució cultural. Perquè ells muntaran les parades, estendran la senyera, classificaran els llibres i ens els entregaran. Ells faran possible un nou Sant Jordi ple de vida i sense restriccions víriques.
I els que, com jo, comprareu llibres uns dies abans o l’endemà de la data, no patiu, no ens ho tindran en compte. Ja saben que entrarem a la llibreria quan no hi hagi ningú. Formem part d’un percentatge de lectors, segons em deia fa uns dies el Guillem Terribas. Per cert, enguany La 22 fa 44 anys! Enhorabona! I que la felicitació sigui extensiva a tots els llibreters del país. Sense activistes culturals com ells, els llibres no tindrien vida, els lectors ens sentiríem orfes, els autors caminarien insegurs i als editors els mancarien bons referents. Gràcies! I, com diuen els meus padrins, que sigui per molts anys.
