Opinió

Des de Brussel·les

MÚSICA I EXILI

El programa ‘Música i exili’ vol afavorir i treballar la dimensió social de la cultura

Mai hauríem pen­sat que en el cen­te­nari del nai­xe­ment de l’artista i acti­vista Teresa Rebull (Saba­dell, 1919 – Banyuls de la Marenda, 2015) podríem pre­sen­tar un pro­grama cul­tu­ral que es ver­tebrés a par­tir de l’exili que viuen en ple segle XXI i en pri­mera per­sona càrrecs elec­tes con­dem­nats pel fet de seguir un man­dat democràtic tan trans­gres­sor com és posar urnes perquè la ciu­ta­da­nia voti.

En aquesta direcció, dime­cres es va pre­sen­tar a la seu del Depar­ta­ment de Cul­tura el pro­grama Música i exili (www.​mus​icai​exil​i.​cat), que he pogut lide­rar des de Brus­sel·les i que entenc com una opor­tu­ni­tat per posar el focus en tot allò que, a par­tir de la cul­tura, podem acon­se­guir col·lec­ti­va­ment en la línia de pre­ser­var i incre­men­tar la lli­ber­tat d’expressió i la lli­ber­tat artística (tan vul­ne­rada, com sap l’amic Valtòync), així com defen­sar la llen­gua cata­lana i els drets uni­ver­sals que ema­nen del text de les Naci­ons Uni­des.

El que plan­teja aquest pro­grama és posar en valor la tasca de qua­tre grans figu­res, qua­tre pro­ta­go­nis­tes de com­me­mo­ra­ci­ons (siguin o no ofi­ci­als) decre­ta­des pel govern de Cata­lu­nya i que repre­sen­ten el millor de tots nosal­tres. Ens refe­rim a la mateixa Rebull, a qui recor­da­rem espe­ci­al­ment aquesta set­mana gràcies a la jor­nada al Museu de la Medi­terrània de Tor­ro­e­lla de Montgrí, així com gràcies a l’espec­ta­cle de risc i ambició artística ben ente­ses Cançó i memòria, en què pri­me­res espa­ses del jazz naci­o­nal dona­ran una visió dis­tinta i sor­pre­nent del reper­tori de Rebull a l’hora que pre­sen­ta­ran música nova escrita a par­tir de tex­tos inèdits de la recor­dada encara avui com l’“Àvia de la Nova Cançó”.

I no nomé això: aquest 2020 es com­me­mo­rarà el cen­te­nari de la pre­sen­tació de l’Orques­tra Pau Casals –que ha de ser­vir, en bona mesura, per divul­gar també la faceta d’aquest català uni­ver­sal com a direc­tor d’orques­tra–; també el 2020 s’obrirà la cele­bració vin­cu­lada a Robert Ger­hard, com­po­si­tor que va morir a Cam­bridge l’any 1970 i de qui l’any 2021 es com­me­mo­rarà el 125è ani­ver­sari del nai­xe­ment. I ja en el ter­reny de les lle­tres però musi­cat com pocs (per quan­ti­tat i per qua­li­tat), Josep Car­ner, príncep dels poe­tes, que va morir a Brus­sel·les el 4 de juny del 1970.

És obli­gació del govern de Cata­lu­nya posar-los en valor i divul­gar-ne, con­vençuda­ment i estratègica, les seves tra­jectòries i lle­gats.

Sovint par­lem de la importància de la cul­tura (no reflec­tida, per cert, en els pres­su­pos­tos gene­rals de l’admi­nis­tració, de cap). Aquest pro­grama, Música i exili, vol ser un revul­siu en tant que afa­vo­reix que la cul­tura passi al davant d’altres àmbits i per­meti coses tan impor­tants com gene­rar debat i pen­sa­ment crític. En defi­ni­tiva, tre­ba­lla la dimensió social de la cul­tura, de la qual tant par­lem i sobre la qual tan poc con­cre­tem. Doncs bé, modes­ta­ment crec que posant el focus en un tema del pas­sat, del pre­sent i del futur com és l’exili podem fer una feina de gran rellevància, una feina veri­ta­ble­ment de trans­for­mació des del sec­tor cul­tu­ral i per a la cul­tura d’aquest país amb l’objec­tiu d’acon­se­guir una soci­e­tat millor: ens hi va la vida, la nos­tra i la dels que venen rere nos­tre.

Aquest pro­grama sig­ni­fica també l’èxit del tre­ball fet en comú: Música i exili l’impul­sem con­jun­ta­ment des del Depar­ta­ment de Cul­tura en col·labo­ració amb les car­te­res de Justícia i d’Exte­ri­ors, i no es pre­senta com un pro­grama tan­cat, sinó que s’anirà cons­truint de bra­cet de les ins­ti­tu­ci­ons, els ajun­ta­ments, els casals cata­lans a l’estran­ger, les asso­ci­a­ci­ons i les enti­tats, els lec­to­rats i els i les pro­fes­si­o­nals (les cre­a­do­res i els cre­a­dors d’aquest país, que són molts i que no tenen por de par­lar de segons què i de con­ver­tir-ho en mate­rial artístic). És a dir, anirà sumant com­pli­ci­tats, n’estic con­vençut, perquè les seves vir­tuts són mol­tes i diver­ses.

Em sento espe­ci­al­ment orgullós pel fet que aquesta com­me­mo­ració comença sumant la història, la vida i l’obra de qua­tre per­so­nes molt con­tras­ta­des.

La cul­tura no és eli­tista, no és de com­par­ti­ments estancs, no és només “la dels uns o la dels altres”. S’expressa, s’arti­cula, es crea i ens inter­pel·la de mol­tes mane­res, mit­jançant mol­tes cares, amb estils molt diver­sos. Aquesta és una de les nos­tres rique­ses.

Obrim amb Teresa Rebull, l’única dona inclosa en aquest pro­grama. Per pen­sar-hi, no cre­ieu? Ens queda molt camí a recórrer en aquest sen­tit, ho denun­ci­a­ven aquesta mateixa set­mana dones i homes al Par­la­ment de Cata­lu­nya en el debat monogràfic sobre els drets de les dones. Con­ju­rem-nos perquè aquest pro­grama ser­veixi també per rever­tir aquesta ano­ma­lia. I, sobre­tot, llui­tem, perquè cada petita passa que fem en la línia de pro­moure la nos­tra cul­tura i la nos­tra llen­gua, difon­dre’n les bon­dats dins i fora de les nos­tres fron­te­res i dia­lo­gar i refle­xi­o­nar d’una manera pro­funda i com­pro­mesa sobre l’exili (que avui són “els exi­lis”) ens fa una mica més lliu­res.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor