Afanyar-se lentament

Un pro­verbi africà diu que davant les coses impor­tants cal afa­nyar-se len­ta­ment. Vol dir que allò que ha de ser abor­dat amb urgència, ha de ser trac­tat amb molta deli­ca­desa, amb molta pre­caució.

Les garan­ties per a les per­so­nes trans­se­xu­als, la pro­tecció dels seus drets i la seva inclusió en la soci­e­tat són una assig­na­tura impor­tant que hau­ria de ser abor­dada amb urgència. Ara bé, com diu el pro­verbi africà, és un tema tan impor­tant, segons la meva opinió, que ens hauríem hagut d’afa­nyar len­ta­ment a legis­lar-lo.

Una legis­lació que garan­teixi la pro­tecció davant els abu­sos i la dis­cri­mi­nació era més que necessària, i de la mateixa manera, la soci­e­tat neces­sita enten­dre en pro­fun­di­tat la rea­li­tat de les per­so­nes que neces­si­ten solu­ci­o­nar una situ­ació que s’ha ama­gat, s’ha per­se­guit i que ha gene­rat tant pati­ment. Dit això, con­si­dero també que s’ha anat massa de pressa, sense un debat públic que calés en la soci­e­tat per poder com­pren­dre totes les dimen­si­o­nes que afec­ten no només les per­so­nes trans­se­xu­als, sinó la soci­e­tat en el seu con­junt i, par­ti­cu­lar­ment, les dones.

Em sem­bla aber­rant que la legis­lació acoti el debat, les opi­ni­ons dis­cre­pants i els dife­rents punts de vista. Un govern que es diu democràtic –encara més, pro­gres­sista– no pot limi­tar drets fona­men­tals com ho són el d’opinió, el de pen­sa­ment i el de crítica (crítica a les mesu­res, òbvi­a­ment no a les per­so­nes), ni pro­moure teràpies d’afir­mació com a única opció, en lloc d’abor­dar poten­ci­als pro­ble­mes, com ja s’ha demos­trat en països com Suècia, Escòcia, o també als EUA. Ara que posem en valor la salut men­tal, la importància de par­lar ober­ta­ment de visi­tes al psicòleg, no com­prenc com el fet de voler abor­dar la dimensió del gènere des d’aquesta pers­pec­tiva es pot con­si­de­rar “pato­lo­git­zació”. Una decisió com la de fer la tran­sició ha d’estar acom­pa­nyada i pro­te­gida de la forma més garan­tista pos­si­ble. Plan­te­jar pre­o­cu­pació, asse­nya­lar ris­cos, no pot ser tit­llat de transfòbia. Inten­tar callar els qui poden ser crítics amb una mesura és la pit­jor manera de defen­sar els drets en una soci­e­tat democràtica.

Drets, sí. Res­pecte, per des­comp­tat, però per part de tot­hom i envers tot­hom.